Hisenda flexibilitza el dèficit de les comunitats, però no els torna l'IVA
A Catalunya, l'IVA endarrerit representa més de 400 milions que no arribaran, però Hisenda dona més marge per gastar, amb una quantitat equivalent
El Ministeri d'Hisenda no tornarà l'IVA endarrerit a les comunitats autònomes, 400 milions d'euros en el cas de Catalunya. Però el govern socialista ho vol compensar donant una mica més de marge per quadrar els comptes públics.
Les autonomies podran gastar més, amb un dèficit del 0,2 per cent del PIB aquest any. A la pràctica, això suposa, per a Catalunya, disposar d'entre 400 i 500 milions d'euros.
El Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), que reuneix el govern espanyol i les comunitats autònomes de règim comú, ha començat aquest divendres a la tarda amb l'anunci per part d'Hisenda de relaxar en dues dècimes l'objectiu de dèficit d'aquest any. El 2021, el dèficit seria del 0,1 per cent del PIB i l'equilibri pressupostari arribaria el 2022 i 2023.
El govern de Mariano Rajoy volia que el 2020 ja s'arribés a l'equilibri entre ingressos i despeses.
Tot plegat, el plantejament del govern socialista ha rebut 11 vots a favor (les nou comunitats governades pel PSOE, més Navarra que té règim foral, la ciutat autònoma de Melilla i el mateix Ministeri) i 6 en contra (cinc comunitats del PP i la ciutat autònoma de Ceuta). Catalunya no ha participat en la votació, ni tampoc el País Basc, que té concert econòmic tampoc no hi ha enviat cap representant.
"Les comunitats ja s'ho han gastat"
La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha defensat la proposta del govern espanyol perquè assegura que les comunitats autònomes ja han gastat els diners que l'Estat els devia per l'IVA i, per tant, no el poden reclamar com un deute.
"Les comunitats autònomes ja han gastat els diners de l'IVA. Una realitat que s'assembla poc al que es diu, que Espanya s'ha quedat els diners. Hi ha qüestions que en un Consell de Política Fiscal i Financer no es poden mantenir perquè la realitat és la que els estic explicant."
L'IVA no es va poder cobrar en el seu moment per un canvi en la normativa que va fer l'aleshores ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. I tampoc no es va poder recuperar per la falta de nous Pressupostos Generals de l'Estat.
Feia un any i mig que els responsables de les hisendes autonòmiques no es veien amb la ministra. I la llista de greuges ha anat creixent.
Montero ha mirat d'apaivagar les queixes amb una proposta: descomptar les quantitats pendents a l'hora d'avaluar si les comunitats van complir el dèficit l'any passat. Una solució que, a priori, podria beneficiar Catalunya, que podria haver sobrepassat, encara que sigui per poc, els números vermells permesos pel 2019
Pere Aragonès, absent
El vicepresident del govern, Pere Aragonès, no ha assistit a la reunió del CPFF a Madrid, i ha delegat la representació del govern en la número 3 del departament, la secretària d'Economia, Natàlia Mas, que ha parlat d'una situació millor, però insuficient:
"Seria una millora, però, més enllà del disseny, la distribució incompleix la llei d'estabilitat pressupostària, que diu que les comunitats autònomes haurien de tenir un dèficit del 0,3 per cent. L'Estat es queda més al marge en aquesta reducció del dèficit i, per tant, aplica més restriccions a les comunitats autònomes."
Sobre l'IVA, Mas assegura que és una proposta "deshonesta" perquè "va de la mà de la voluntat de no liquidar un deute pendent".
"El resum és que relaxen l'objectiu, segueixen incomplint la llei d'estabilitat, però ho fan centrifugant dèficit i deute a les comunitats. No volem més dèficit."
Mas no ha pogut votar, perquè només tenen vot els consellers autonòmics. L'absència d'Aragonès és un gest polític clar, però la Generalitat l'explica perquè considera que no té cap sentit anar a una reunió on està tot decidit, encara que formalment el CPFF sigui un òrgan multilateral.
El govern defensa un òrgan bilateral per parlar amb Catalunya, posició criticada per altres consellers.
La flexibilitat del dèficit s'ha rebut amb més satisfacció entre els governs socialistes, com el del País Valencià, representat pel conseller d'Economia, Vicent Soler:
"És un canvi substancial amb la política austericida del ministre Montoro. Flexibilitzar el dèficit és poder fer front a l'estat del benestar. Cal recordar que els governs autonòmics gestionen la sanitat, l'educació i la dependència."
Des del govern popular de Madrid, en canvi, el conseller Javier Fernández-Lasquetty creu que el problema està mal enfocat:
"Nosaltres volem que no hi hagi dèficit i que vinguin a les comunitats, també a Madrid, els fons que ens corresponguin."
La contrapartida
A més d'aquests objectius d'estabilitat, el CPFF també ha deixat clar que, malgrat les reclamacions de les comunitats, no arribaran els 2.500 milions d'euros que Hisenda els deu per retards en la liquidació de l'IVA autonòmic.
Els governs autonòmics, d'un i altre signe polític, volien que es posés a debat després d'assegurar el govern espanyol que "no era factible" assumir l'abonament d'aquest deute.
Fa un any i mig de l'últim Consell de Política Fiscal i Financera. En aquella ocasió el conseller d'Economia tampoc hi va assistir.
