Hisenda renuncia a mantenir l'impost a les energètiques

Finalment, el govern espanyol renuncia al polèmic impost que grava les companyies energètiques, i decaurà el 31 de desembre, tal com estava previst en un principi. La pretensió d'Hisenda de fer-lo permanent ha topat amb el no de Junts, després de dies de negociacions.

Els de Puigdemont no volien que l'impost posés en perill les multimilionàries inversions de Repsol al camp de Tarragona, ja que la companyia les vinculava a la vigència de l'impost. Des del goven espanyol reconeixen que sense l'acord de Junts al Congrés és difícil buscar altres fórmules per intentar fer l'impost permanent.

Sí a gravar la banca fins al 2028

En canvi, Junts i el PNB sí que estan a favor de gravar la banca pels seus beneficis amb un impost semblant durant més temps, tot i que encara no se saben gaires més detalls de com s'acabarà articulant.

En principi, aquest impost extraordinari a la banca se centrarà a gravar "els interessos i comissions de les entitats financeres", i estarà en vigor els pròxims tres anys, fins al 2028.

En tot cas, amb el nou sistema la recaptació podria ser significativament més baixa que fins ara, i quedaria vinculat als cicles econòmics.

7.700 milions en dos anys

Aquest impost, sobre banca i energètiques, haurà reportat, segons Hisenda, uns 7.700 milions en els dos anys en què haurà estat en vigor. Com es recordarà, el govern espanyol ho va decidir a finals del 2022, veient que la crisi de la covid i el procés d'inflació i de pujada de tipus d'interès genera uns beneficis rècord en aquests dos sectors.

Però així que la situació s'ha anat normalitzant (el preu del petroli ha baixat molt i els tipus d'interès van a la baixa), les condicions extraordinàries ja no queden tan justificades com el 2022.

Així i tot, el govern espanyol insistia a fer permanent l'impost perquè la benzina encara no reflecteix la forta baixada del petroli i els tipus d'interès dels crèdits encara donen a la banca uns sucosos marges, sobretot perquè en aquests dos anys no han estat capaços d'apujar proporcionalment el rendiment dels estalvis.

Amenaces de desinversió

Cal recordar que Repsol ha estat molt combatiu les darreres setmanes. D'insinuacions va passar a amenaces directes: fa escassament una setmana afirmava que l'impost "posaria en dubte la viabilitat" de les inversions que la companyia té previstes a l'estat espanyol. I, en concret, les inversions afectarien les instal·lacions del complex químic de Tarragona, on l'empresa té previst invertir 1.100 milions d'euros.

El projecte inclou una ecoplanta i també el que ha de ser l'electrolitzador més gran de l'Estat els pròxims anys. Per a la multinacional energètica, aquest impost era "arbitrari, anticonstitucional i discriminatori".

El ministre d'Economia, Carlos Cuerpo, defensava que l'impost ha estat "compatible" amb el creixement econòmic de les empreses i els seus beneficis. De fet, Repsol va guanyar 3.168 milions d'euros el 2023. I justament dijous al matí se sabran els beneficis del darrer trimestre.