Ho fotografies i ho graves tot? Així és com afecta els teus records

De vacances, cada moment ha de quedar immortalitzat. Anem a un concert i tot són mòbils gravant l'actuació. Als museus, qui més qui menys busca la manera de fotografiar el que es pugui.

Són només alguns exemples d'una realitat que és cada vegada més habitual i que no només posa a prova la capacitat d'emmagatzematge dels telèfons mòbils, sinó també la nostra.

Els mòbils han facilitat molt la feina a l'hora de fer fotografies o vídeos, sigui perquè ens cal compartir-ho a través de whatsapp, o perquè ho volem penjar a les xarxes socials, o simplement perquè volem guardar la imatge i tornar-la a mirar en algun moment. Això, però, té conseqüències.

Algunes són a llarg termini, perquè canviem la manera com recordem les coses, però també n'hi ha a curt termini, perquè l'atenció que posem a la càmera deixem de prestar-la en allò que ens envolta.

Pendents del mòbil

Óscar Pino, que és coordinador de la Divisió Nacional de Neuropsicologia Clínica del Consell General de la Psicologia, assegura que "estar fent fotos mentre vivim una experiència ha canviat, sens dubte, la nostra forma de processar la informació".

Abans, diu, ho fèiem "de forma més visual i sensorial", mentre que ara, moltes vegades, "estem més pendents de la pantalla i de com processa la informació el nostre telèfon, que no pas de com la processem nosaltres".

Si això és positiu o negatiu, explica, encara és d'hora per saber-ho. "Però sí que hi ha canvis, perquè hi ha funcions nostres, de la nostra cognició, que les estem cedint al mòbil, que ens fan de suport extern", apunta.

Pino també explica que els humans no processem informació de forma infinita, i aquest processament varia en funció de la focalització: "Si estàs comprovant que la pantalla del mòbil quadri bé pel que vols publicar a Instagram, t'estàs perdent els sentits més emocionals. No és el mateix que si només estàs pendent d'un concert i estàs gaudint d'aquesta experiència. Si atenem uns estímuls ho fem a costa de no atendre'n uns altres."

Quan has tingut una experiència, però has estat més pendent de gravar-la que de viure-la, apunta Pino, és probable que la recordis menys:

"Com més modalitats sensorials recordes més fàcil és que et quedi al cap. Si tu la pots recordar per via tàctil, olfactiva o visual, tens més possibilitats de recordar-la que si ho fas només per una via."

En qualsevol cas, diu, el problema no és fer una foto, sinó "la gent que es passa tot un concert mirant el mòbil, cosa que és un absurd".

El professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de la UOC Diego Redolar posa per exemple una visita a la capella Sixtina:

"Si no tenim mòbil, el que fem és observar i prestar atenció a diferents estímuls d'aquest entorn. No guardarem tota la informació, sinó aquella que considerem important. Però si som allà i estem mirant que la foto quedi enquadrada, pensant que no es pot fer servir flaix... aleshores tindrem aquestes funcions segrestades per mirar si el mòbil està fent la foto correcta."

En aquest cas, diu, el nostre hipocamp no guardarà la informació: "Fem la foto i ens surt molt maca, sí, però després, sortint d'allà, la informació que s'hauria d'haver gravat a la nostra memòria no s'ha gravat correctament".

Ho desem al cap, o al mòbil?

L'ús del telèfon ens pot distreure, doncs, en el moment que estem vivint una experiència. Però què passa després, on i com emmagatzemem aquesta informació?

Doncs els experts coincideixen que, cada vegada més, aquesta tasca l'estem delegant a les màquines. No només l'emmagatzematge de fotos o d'informació, sinó també en altres processos com ara orientar-se amb un navegador.

Redolar explica que "si visitem un lloc i fem un esforç per orientar-nos, per observar, hi prestem atenció", el nostre cervell guarda informació "visual i de context", cosa que no passa si deleguem aquesta feina al mòbil:

"Així li estem traslladant a l'hipocamp que no ens interessa tant guardar aquesta informació, que aquesta feina la deixem per la tecnologia. Ens estem acostumant a processar la informació de manera diferent."

Això, diu, fa que "en comptes d'optimitzar-se les estratègies per guardar aquesta informació, s'estiguin optimitzant les que serveixen per triar quina és la informació més correcta".

"El nostre processament està canviant i cada vegada memoritzem menys, no hi ha cap dubte", coincideix Óscar Pino, que assenyala que ens estem acostumant a coses que abans eren impensables, com ara "anar cinc vegades a un lloc gràcies al GPS, però no saber ni com es diu".

"Utilitzem molt menys la memòria", assegura, "perquè els dispositius externs guarden molta més informació". Això, però, no és necessàriament dolent, com "quan va aparèixer la televisió i les noves generacions es van tornar molt més visuals".

"El nostre cap, les funcions cognitives, s'adapten a aquest canvi social. Utilitzem més recursos per unes coses i menys per unes altres", explica Pino.

En aquest sentit, creu que ara "fem molta més abstracció en temes programació, de tres dimensions... com qui juga a videojocs i desenvolupa àrees de planificació que jugant a bales no desenvoluparia".

Conservem la foto d'un record que reconstruïm

Que fem centenars o milers de vídeos o fotografies pot ser una distracció que acabi interferint en la nostra memòria, però també ens ofereix una eina (la galeria del mòbil, o fins i tot una imatge que puguem imprimir i penjar al menjador) que ens pot servir, més endavant, per recordar un moment concret.

Tot i això, Óscar Pino no té tan clar que ho acabem aprofitant. "És veritat que ara fem més fotos, però les veiem molt poc, tenim un sobreexcés d'informació", assenyala.

"Tenir fotografies ens pot ajudar a l'hora de recordar, però no és qüestió només de tenir-les, sinó de quin ús en fem", explica Diego Redolar, que posa per exemple "sistemes com els records d'Apple, que et mostren fotografies antigues i et poden ajudar a recordar aquells moments".

Cada cop que tornem a veure una foto o un vídeo revivim aquell record i endarrerim un procés que el nostre cervell fa automàticament: l'eliminació de records antics per guardar-ne de més recents.

En qualsevol cas, tots dos coincideixen que veure un vídeo o una fotografia no sempre és garantia de recordar fidelment allò que va passar. Perquè, en siguem conscients o no, tots modifiquem els nostres records, com apunta Redolar:

"Contínuament construïm el nostre record en funció de les experiències personals i de les coses que ens pasen. Per això, de vegades, diferents persones expliquen versions contraposades d'uns mateixos fets del passat."

Per tant, "quan veus les fotos o vídeos consolides la memòria d'aquell moment, però també la reobres i és susceptible que la modifiquis. En aquest cas, la imatge que vas captar i que has revisualitzat acaba sent el teu record més proper d'allò que va passar realment", conclou.