Mark Rutte celebra la victòria davant del "populisme equivocat" de Geert Wilders

A l'espera de saber els resultats oficials, el primer ministre, Mark Rutte, celebra la victòria en les eleccions holandeses. Els sondejos a peu d'urna assenyalen el candidat liberal com a guanyador dels comicis. En el seu discurs, donant per fet el triomf, Rutte ha assegurat que el país ha dit "no" al populisme i ha proposat una coalició de govern estable.

"Quina nit! Vam demanar que se l'aturés. Hem aturat el populisme erroni."

Rutte s'hauria imposat amb 31 escons, deu menys dels que va obtenir l'any 2012. El partit xenòfob encapçalat per Geert Wilders augmentaria quatre diputats però hauria quedat a dotze escons de distància de Rutte. La formació d'ultradreta estaria empatada en segona posició amb els cristianodemòcrates i l'altra formació liberal, el D66.

Els grans perdedors de les eleccions serien els socialdemòcrates del PvdA, que actualment formen part de l'executiu de Rutte. El PvdA perdria fins a 29 diputats, segons les primeres dades electorals. La participació ha estat molt elevada i s'ha enfilat fins al 81%, set punts més que en els últims comicis.

Wilders ja ha reaccionat i, a través de Twitter, ha advertit Rutte:

"Gràcies als meus votants. Hem guanyat escons. Rutte no s'ha desempallegat de mi."  

Wilders: "Recuperarem Holanda per als holandesos"

Geert Wilders ha estat matiner. Ha votat a les 9 del matí a La Haia. L'expectació al col·legi electoral era enorme i Wilders hi ha arribat envoltat de càmeres, micròfons i guardaespatlles. El líder de l'extrema dreta holandesa ha promès que, en el cas que s'imposi en els comicis, convocarà un referèndum contra la Unió Europea:

"Si guanyo, hi haurà un referèndum, perquè hem donat els nostres diners a països estrangers. Recuperarem Holanda per als holandesos."

Rutte: "Hem de frenar l'onada de populisme"

El primer ministre holandès ha votat sobre les 10 del matí també a La Haia. Rutte ha arribat sol al col·legi electoral on l'esperava una munió de mitjans de comunicació. Tot i que els sondejos electorals concedeixen al seu partit un avantatge de tres punts, el candidat liberal ha admès que, tal com va passar amb el Brexit i Donald Trump, hi ha el risc que els euroescèptics i xenòfobs siguin el partit més votat.

"Hem de frenar l'onada de populisme perquè aquestes eleccions es fan sota la pressió de la victòria de Trump als Estats Units i el Brexit. Hem de crear un precedent. El món està pendent de nosaltres"

El futur d'Holanda

Dotze milions i mig d'holandesos estaven convocats a decidir qui dirigeix el país durant els pròxims quatre anys. L'enfrontament amb Turquia ha marcat els darrers dies de la campanya electoral. El president turc, Recep Tayyip Erdogan, va qualificar el país de "república bananera", a la qual cosa Wilders va respondre defensant el tancament de fronteres. A banda de la relació amb Turquia, la identitat holandesa, la integració dels immigrants, la Unió Europea i els canvis en el sistema sanitari han centrat les tres setmanes de campanya.

En aquest sentit, Wilders va protagonitzar el debat un dia abans dels comicis. El líder ultradretà va assegurar que el profeta Mahoma és "un senyor de la guerra i un pedòfil" i va qualificar l'Islam de "la principal amenaça per als Països Baixos". El candidat de la Unió Cristiana, Gert-Jan Segers, li va respondre que la restricció de la llibertat o "la prohibició de l'Alcorà no són el mitjà per combatre" els problemes del país.

Especial Món 3/24: "Eleccions al Països Baixos, un cas de laboratori de la desorientació europea"