El guitarrista i cantautor Toti Soler es mira en un mirall on hi ha escrit el nom de la sala Zeleste de Barcelona
El guitarrista i cantautor Toti Soler, a la mítica sala barcelonina
Catalunya migdia

Homenatge als 50 anys de la sala Zeleste: mig segle de música en imatges

Una mostra repassa la trajectòria de l'històric local barceloní, centre de culte de l'escena musical catalana dels anys 70 i 80

Enllaç a altres textos de l'autor

Montse Pujol Culleré

Periodista de la secció de Cultura de Catalunya Ràdio

El 1973 naixia, al carrer Argenteria de Barcelona, un local de concerts que de seguida es va convertir en icona de la capital catalana. La sala Zeleste es va inaugurar ara fa 50 anys i el grup Enderrock ha volgut commemorar aquest aniversari amb una exposició al Centre Cívic Convent de Sant Agustí.

Membres del grup Toy Dolls i part del públic assistent, al concert del 1986 a la sala Zeleste
El grup Toy Dolls va actuar a Zeleste l'any 1986 (F. Xavier Mercadé)

Des de l'emplaçament inicial, a tocar de Santa Maria del Mar, Zeleste va acollir concerts de noms de l'escena internacional, però sobretot es va erigir en punt de trobada de les bandes i els músics de l'anomenada Ona Laietana.

Aquest moviment buscava agrupar i reivindicar corrents musicals molt diversos sorgits a casa nostra, com recorda el músic Xavier Batllés, que ha parlat amb el programa "Independents" d'iCat

"Era un vaixell que ens portava cap a la mediterraneïtat. Hi havia consens a posar fre a l'hegemonia, al colonialisme anglo-nord-americà."

La Companyia Elèctrica Dharma, actuant davant del públic assegut a la sala Zeleste de Barcelona, l'any 1975
La Companyia Elèctrica Dharma, en plena actuació a Zeleste, l'any 1975 (Francesc Fàbregas)

Zeleste va acabar sent la segona casa d'artistes com la Companyia Elèctrica Dharma, l'Orquestra Plateria, Gato Pérez i molts d'altres.

A més de celebrar-hi concerts, també s'hi van obrir una oficina de promoció artística, una escola de música i un segell discogràfic, "cabdals en aquella Barcelona que emergia del franquisme", com recordava el periodista Enric Calpena al seu programa radiofònic el mes de febrer del 2022.

Escolta el programa "En guàrdia", de Catalunya Ràdio, dedicat a la història de la sala Zeleste:


Canvi de seu i de rumb

Després de tretze anys fent bategar el centre de la ciutat, l'any 1986 Zeleste es va traslladar al carrer Almogàvers, al Poblenou, on el projecte va adquirir una nova dimensió.

Aquella marca mítica i el seu esperit, que havien triomfat en les últimes dècades del segle XX, es van mantenir vius fins que el mateix segle va dir prou: l'any 2000 els problemes econòmics van obligar els propietaris a tancar el local, que reobriria poc després amb el nom actual: sala Razzmatazz.

Façana de la sala Razzmatazz de Barcelona
La sala Razzmatazz se situa al mateix espai del Poblenou que ocupava la segona seu de Zeleste (ACN)


Tribut a tota una era

Els últims temps han mort dos dels artífexs de Zeleste, el propietari Víctor Jou i el programador Rafael Moll, però per la inauguració recent de l'exposició del Convent de Sant Agustí hi han passat molts músics que formen part del recorregut de la sala, com Toti Soler, Carles Benavent, Joan Albert Amargós, Perico Sambeat i Jordi Batiste, que recorda haver-hi passat grans moments:

"Són moltes emocions les que s'han viscut allà dins. Hi trobaves tota la gent del teu 'rollo'. Després van aparèixer altres locals però, en aquell moment, era l'únic lloc on podies anar."

Músics i productors de l'etapa daurada de Zeleste van participar en la inauguració de l'exposició (3Cat)

A l'exposició s'hi poden trobar plafons amb tota la informació, discos de vinil i moltes fotografies que formen part del record de la llegendària sala. La mostra es pot visitar fins al 30 de gener.

ARXIVAT A:
Música
Anar al contingut