Homenatge als soldats republicans a la fossa comuna de Ribes de Freser, la més gran del Pirineu

A Ribes de Freser, al Ripollès, hi ha la fossa comuna de soldats republicans més gran del Pirineu. Es té constància que hi ha 92 cossos.

Eren combatents que havien estat ferits al front i van acabar morint als hospitals de sang i de tísics instal·lats pel govern de la República a l'antic Hotel de Montagut i al Santuari de Núria.

"La dictadura franquista mai va comunicar a les famílies què havia passat, tot i que en aquest cas era senzill", ha explicat l'historiador Jordi Pons, que s'ha ocupat de la investigació de memòria històrica:

"Estaven tots enterrats al cementiri i correctament documentats."

La recerca va començar ara fa sis anys i aquest diumenge s'ha fet un homenatge al qual han assistit un centenar de persones. S'hi ha descobert una placa on consten els noms i cognoms de les víctimes per recuperar-ne la memòria, i s'ha fet una ofrena floral.

Un acte per cosir ferides

Entre els assistents hi havia veïns de la localitat i també membres de set famílies de les víctimes que s'hi ha pogut desplaçar. Una de les que hi ha assistit és Estrella Bartrina, la persona més gran de Ribes i darrera testimoni viva que va treballar a Montagut quan era hospital de guerra.

El net d'un dels soldats republicans enterrat en aquesta fossa, Jordi Vélez, ha explicat que sabien on era el seu avi des del 1941, perquè un company ho va anar a dir a la seva àvia a Barcelona, però els faltava informació. El seu avi, Andreu Ibáñez, va morir amb 36 anys:

"Cada any hi hem portat flors, però ens fa molt feliços que se'l reconegui i saber exactament on és", ha dit.

Una altra de les familiars assistents ha estat Anna Pous, que hi ha anat amb la seva mare, Rosa Sagarra. El tiet de la Rosa, Andreu Sagarra, va morir amb 23 anys després que el ferissin amb metralla al crani i el traslladessin fins a l'hospital instal·lat a l'antic Hotel de Montagut, com molts dels altres sodats que hi van morir.

"L'homenatge és una reparació dels danys", explica Pous, que diu que el seu avi "va morir sabent que el seu germà havia mort a Ribes, però sense saber on estava enterrat". La família tanca ara una ferida.

Hotel de Montagut i santuari de Núria

L'antic Hotel de Montagut i el santuari de Núria van fer durant la Guerra Civil la funció d'acollir els soldats i militars per poder-se recuperar tant de les ferides de guerra com de les malalties sofertes al front. Malauradament, les seves condicions de salut estaven molt deteriorades i moltes d'aquelles persones van morir a la Vall de Ribes.

Les autoritats militars i municipals d'aleshores van decidir que el millor lloc per donar-los sepultura era el cementiri de Ribes de Freser i ho van documentar.

Un fet que ha facilitat la tasca d'investigació que ha fet l'historiador Jordi Pons, impulsat pels grups municipals a l'oposició Tots Fem Ribes Esquerra Republicana. "No ha estat difícil perquè als morts se'ls feia un certificat de defunció clínic i això passava al registre civil de Ribes o de Queralbs", detalla Pons:

"Ha calgut buidar aquesta documentació amb totes les dades i aconseguir després que l'Ajuntament ho comuniqués als ajuntaments de procedència, per fer-ho saber a les famílies."

Els arxius militars als quals s'ha pogut accedir, consultats pel Memorial Democràtic, constaten les defuncions i enterraments de les persones inscrites a Ribes. Aquestes van començar amb soldats difunts el 29 de juliol de 1938 i la darrera inscripció és del 6 de febrer de 1939. Ribes de Freser va ser ocupat el 8 febrer i Núria el 9 de febrer.

Entre els soldats enterrats, hi ha homes procedents de tot l'Estat. Tant l'alcaldessa, Mònica Sanjaume, com els portaveus dels dos partits a l'oposició, coincideixen que era una qüestió de memòria històrica pendent.