Homenatge als veïns de l'antic barri del Rere Cementiri del Poblenou
S'ha inaugurat al carrer de Carmen Amaya, al barri del Poblenou de Barcelona, la tercera de les plaques commemoratives en homenatge als veïns dels antics nuclis de barraques de Barcelona. Una iniciativa impulsada per la Comissió Ciutadana per la Recuperació de la Memòria dels Barris de Barraques de Barcelona que ha comptat amb el suport de nombroses entitats.
A l'acte hi han assistit molts dels antics veïns del conjunt de casetes que al llarg d'un segle van existir entre les vies del ferrocarril de la costa i els murs del cementiri vell del Poblenou. També hi havia representants d'entitats veïnals i culturals, autoritats del districte i veïns d'altres antics nuclis de barraques de Barcelona. Per als veïns ha estat el motiu d'una retrobada emotiva amb l'espai en què van conviure durant molt temps.
La placa inclou un text i una imatge de la vida quotidiana al barri captada pel fotògraf Pepe Encinas, que havia documentat el barri amb l'escriptor i periodista Francesc Candel. A la Rambla del Poblenou, a la cruïlla amb el carrer Doctor Trueta, s'ha instal·lat una torreta informativa amb fotografies de diversos autors i textos sobre els diversos barris de barraques del Poblenou i els anys del barraquisme a Barcelona, una realitat que va ser viscuda per més de 100.000 persones, un set per cent de la població de la ciutat als anys seixanta. El barraquisme va sorgir per la falta d'habitatges per a la gent treballadora, i va durar gairebé un segle.
Entre el ferrocarril i els murs del cementiri
El barri de Rere Cementiri el formava un centenar de cases de planta baixa, la majoria amb pati. Nascut a finals del segle XIX, el nucli va créixer amb l'arribada de treballadors procedents de Catalunya, el País Valencià i Andalusia, molt integrats en el món laboral i social del Poblenou. La majoria d'habitants estaven empleats a les fàbriques. La tranquil·litat, la vida al carrer i les relacions familiars van crear una societat molt cohesionada.
Ramona López, una de les antigues veïnes, explica que les cases, tot i que rebien el nom de barraques, eren d'obra i estaven molt endreçades. Hi havia unes relacions de veïnatge molt bones: "tots érem com una gran família, érem una pinya." Allà s'hi va casar i va tenir els seus fills. Maribel Gascó afegeix que "era un barri molt tranquil, de treballadors, sempre estàvem al carrer. Era un barri on no hi havia cap conflicte."
Els Jocs Olímpics i la fi del barri
Les polítiques de supressió del barraquisme a Barcelona, que van durar dècades, no es van ocupar d'un nucli que no plantejava problemes urbanístics. Però a finals dels anys vuitanta, els veïns van saber que el barri aniria a terra per les obres dels Jocs Olímpics de Barcelona i la ordenació del litoral del Poblenou. Va ser un gran trasbals.
Ramona explica que quan els van dir que haurien de marxar no s'ho creien perquè pensaven que hi podrien estar tota la vida. "Vam haver de lluitar molt, perquè d'entrada ens volien enviar a viure on ells volien. Nosaltres els vam dir que no, que teníem els nostres drets i que no ens podien treure del districte que ens corresponia, el de Sant Martí."
Els veïns, molts d'ells propietaris, i d'altres llogaters, es van oposar a un trasllat forçós i precipitat. Amb el suport de l'Associació de Veïns del Poblenou, van negociar amb l'Ajuntament i en concret amb l'Institut Municipal de Promoció Urbanística indemnitzacions més justes i millors condicions en el trasllat als pisos de la Gran Via, on viuen ara, 25 anys després de l'enderroc de les cases.
Als pisos, tot i que és una vida molt diferent, mantenen els vincles que es van crear al llarg de molt temps de convivència al nucli de Rere Cementiri. Molts recorden l'antic barri amb enyorança. Com explica Quico García, "sobretot a l'estiu era glòria viure allà, cada veí assegut a la porta de casa seva. Era tot molt familiar. Jo ara tancaria els ulls i tornaria a viure-hi."
Les plaques commemoratives
Aquesta és la tercera de les plaques commemoratives que s'estan posant en homenatge als veïns dels antics barris de barraques de Barcelona. La primera, de gran format, es va inaugurar el 25 de novembre a la platja del Somorrostro, i la segona, en record de les barraques del Camp de la Bota, el 22 de febrer davant l'edifici Blau del Fòrum de Barcelona.
El 12 d'abril està previst que s'inauguri la pròxima placa, en homenatge als veïns de les barraques del Poble-sec, i el 18 d'abril, una placa recordarà les barraques de Santa Engràcia, a la plaça d'Ángel Pestaña, a Nou Barris.
La iniciativa de la col·locació de les plaques va néixer de les paraules d'alguns dels protagonistes, com Julia Aceituno, del reportatge del 30 Minuts de TV3, "Barraques. L'altra ciutat" i del programa del "Sense ficció" "Barraques. La ciutat oblidada", que lamentaven que hagués caigut en l'oblit la realitat del barraquisme a Barcelona i la memòria dels barris on van viure desenes de milers de persones per la falta d'habitatge a Barcelona.