Homes violents al volant, una expressió més de l'educació masclista

La violència física com a mitjà per resoldre conflictes és un tipus d'agressió més propi dels homes que de les dones, segons apunten els experts.

El passat cap de setmana, en una picabaralla de trànsit a la Travessera de les Corts de Barcelona, un motorista va agredir durament a un taxista que va morir tres dies després de ser hospitalitzat. El representant de l'associació del taxi on pertanyia la víctima deia consternat que no hi trobava cap tipus d'explicació. "És una pena, és absurd, no té cap sentit el que ha passat, però ha passat", afirmava Alberto Álvarez. d'Élite Taxi.

Són conductes que molt sovint protagonitzen homes i els conflictes de trànsit les maximitzen. Víctimes d'accidents de trànsit que treballen diàriament per prevenir i revertir actituds agressives com aquestes apunten en aquesta direcció, com explica Vicente Sánchez González, president de l'associació Prevenció Accidents de Trànsit:

"La veritat és que l'agressivitat abunda bastant. I abunda i ho notem molt sobretot quan veiem les persones que han perdut el permís de conduir i el volen recuperar. Veiem que hi ha un percentatge de persones que són agressives, complicades i acaben perdent el permís. Ens n'imaginem 20, i d'aquestes hi ha una senyora o com a molt dues, i de vegades, cap." 

La violència s'aprèn des de petits

Aquesta agressivitat, diuen els experts, s'atribueix a l'educació rebuda des de ben petits, per una banda i, en gran mesura, a la pressió que imposa la societat. Rubén Sanchez Ruiz, subdirector de Sensibilització i Prevenció del Departament d'Igualtat i Feminismes, remarca:

"Que la resolució d'un conflicte passi per l'exercici de la violència, passi per doblegar l'altra, això ho vivim des de la infantesa. Per tant ens anem construïm d'aquesta manera, pels models i els mandats de gènere que tenim tradicionals que ens imposen que per ser home, per demostrar ser home, has d'actuar d'aquesta manera més violenta"

Durant els primers anys de vida i en l'època d'escola bressol, l'agressió física és mostra com una de les maneres d'expressar-se, però es deixa enrere quan apareix la capacitat de parlar, indica Antonio Andrés Pueyo, catedràtic de psicologia de la Universitat de Barcelona:

"Quan l'individu utilitza les seves mans, les cames, els peus, fins i tot la boca per poder agredir a un altre. Això comença molt d'hora en les relacions humanes i sol desaparèixer quan apareix el llenguatge. Quan apareix el llenguatge tenim un nou recurs per resoldre conflictes, que és l'ús de la parla. I això s'ha demostrat que és més ràpid en nenes que en nens."

El parany del masclisme

Prendre consciència de les conseqüències que pot comportar l'agressivitat és el primer pas per adoptar una altra actitud al volant quan conduïm i hem de compartir l'espai viari amb altres vehicles.

El subdirector de Sensibilització i Prevenció del Departament d'Igualtat i Feminismes destaca que "el parany del masclisme és això, els homes som així, naixem així, som diferents de les dones i hem de conviure amb això". I afegeix que creu que els homes s'han de "rebel·lar contra aquesta imposició masclista: que hem de demostrar no sé què, hem d'imposar-nos per sobre de no sé qui i doblegar, etc. I crec que aquí hi ha el gran canvi."

Ser conscients de les conseqüències que poden tenir els nostres actes a l'hora de circular quan compartim espais amb altres conductors, pot evitar conflictes que derivin en agressions, tant verbals com físiques. "Jo no me'n recordo de totes les normes i algunes han sortit noves i ni tan sols les conec, però n'hi ha una que ni tan sols forma part del codi de circulació i amb aquesta seria suficient: és el respecte cap als altres", conclou el president de l'associació Prevenció Accidents de Trànsit.