Homs diu que "políticament" no acatarà la sentència del 9N

Francesc Homs ha afirmat en una entrevista al Telenotícies Vespre que no acatarà políticament la sentència. L'exconseller de la Presidència ha reiterat que tornaria a posar les urnes, que se seguia el mandat del Parlament, que no es va desobeir el Constitucional i que, en cas de multa o inhabilitació, portarà el seu cas a instàncies europees. 

"Estem preparant la defensa pensant en les instàncies internacionals"

Declaració davant del Suprem

Francesc Homs ha defensat davant el Tribunal Suprem la legalitat del 9-N i ha afirmat davant el jutge que avui tornaria a fer el mateix. Després de comparèixer durant gairebé dues hores davant el tribunal, l'exconseller de la Presidència i actual portaveu parlamentari del PDC –l'antiga Convergència– al Congrés ha fet una roda informativa al Centre Cultural Blanquerna, acompanyat per diversos consellers i dirigents sobiranistes. Homs ha dit que el 9-N tenia una base democràtica i que seguia un mandat del Parlament:

"He defensat la legalitat amb tota la rotunditat del món i que ho tornaríem a fer. La decisió que va prendre el govern en aquell moment va ser seguint el mandat del Parlament de Catalunya, amb una base democràtica i un marc legal. Això ens obligava a no quedar impassibles i indiferents, i a facilitar la participació ciutadana i l'exercici de drets fonamentals com el de la llibertat d'expressió."

L'exconseller diu que "la sentència ja està dictada", que es tracta d'un "procés polític", i avisa:

"Ja es pot imaginar que políticament no acatarem decisions que provenen d'un procés que és polític i no jurídic, és a dir, que no té les garanties que hauria de tenir. Les conseqüències que això pot tenir jurídicament ja es veurà quin abast tenen i com es tracten."

Homs ha negat davant del magistrat del Tribunal Suprem Andrés Palomo haver desobeït la resolució del Tribunal Constitucional que va prohibir la celebració de la consulta catalana. I ha acusat als tribunals de "fer seguidisme" dels postulats del PP:

"Unes institucions de l'estat espanyol que fan seguiment i seguidisme d'una posició política que no comprèn el que passa a Catalunya i que està disposada a qualsevol cosa menys el diàleg, a qualsevol cosa menys l'actuació política, per intentar reprimir, per intentar limitar el que es fa al nostre país, el que es fa a casa nostra."

Suport d'Artur Mas i de diversos consellers

Homs ha arribat a l'edifici del tribunal per declarar poc abans de les onze. La fiscalia considera que hauria pogut incórrer en delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació.  

Fins a les portes del Suprem, Homs anava acompanyat per una comitiva de suport encapçalada per Artur Mas. A més de l'expresident de la Generalitat, hi era la vicepresidenta del govern, Neus Munté, i altres consellers i dirigents del Partit Demòcrata Català, com Marta Pascal, coordinadora general, i David Bonvehí, coordinador organitzatiu; el portaveu al Senat, Josep Lluís Cleries; l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau; el conseller de Cultura, Santi Vila; la consellera de Governació, Meritxell Borràs; el president del grup Junts pel Sí, Jordi Turull; el vicepresident primer del Parlament, Lluís Corominas, i l'exalcalde de Barcelona Xavier Trias. La comitiva ha rebut aplaudiments a l'entrada del tribunal.

Artur Mas no descarta arribar al Tribunal Internacional de la Haia per defensar la innocència dels que van organitzar la consulta.

"Depèn de com vagin les causes a Espanya. Hem d'esperar que hi hagi els judicis i les sentències corresponents. És evident que nosaltres defensarem la nostra posició fins a les últimes conseqüències, fins al final, perquè hi tenim tot el dret del món. Som perfectament conscients que no som culpables"

Carles Puigdemont ha lamentat que Homs hagi de declarar "per haver fet cas del que demanava la gent, que és una cosa essencial en democràcia, i haver posat les urnes". En declaracions als periodistes mentre viatja a València per assistir a la cimera sobre el corredor mediterrani, el president de la Generalitat ha recordat que ara fa tot just dos anys que Escòcia va poder votar en un referèndum acordat amb el govern britànic, i s'ha queixat que Homs, i també Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau, siguin jutjats per haver intentat buscar una "fórmula similar" a la que van pactar els escocesos i els britànics.

Tot i que el gruix de la investigació del 9-N és en mans del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, Homs ha declarat davant del Suprem per la seva condició de diputat. El tribunal vol dirimir quin paper va tenir en la consulta, suspesa pel Constitucional i en la qual van participar més de 2,3 milions de persones.

La fiscalia considera que Homs hauria pogut incórrer en delictes de desobediència, prevaricació administrativa i malversació de cabals públics per haver continuat dedicant esforços a la celebració del procés participatiu un cop el Tribunal Constitucional ja l'havia suspès.

Després de la declaració d'Homs, el Suprem pot mantenir una tramitació ordinària de la causa o bé accelerar-la. La compareixença del portaveu de l'antiga Convergència al Congrés arriba després d'haver-se rebutjat els recursos de Mas, Ortega i Rigau –imputats també pel 9-N–, que estan a les portes de judici.