Hongria, primera dictadura d'Europa?
El 5 de juny de 2000, Jordi Pujol encapçalava una nodrida visita oficial catalana a Hongria. Les autoritats hongareses, en ple període d'obertura política i econòmica i camí de la integració a la UE, hi van donar el màxim relleu. El govern de la Generalitat estava molt satisfet del tracte. El president Pujol acostumava a explicar que no valia la pena fer una visita internacional si no aconseguia ser rebut per alguna de les tres primeres autoritats del país. En aquest cas va fer el ple.
Es va entrevistar amb el president hongarès, amb el president del Parlament i amb el primer ministre més jove d'Europa, 37 anys, Viktor Orbán. Havia guanyat les eleccions dos anys abans amb el Fidesz, un partit creat per un grup d'estudiants anticomunistes el 1988, abans de la caiguda del teló d'acer, i que havia evolucionat des del liberalisme cap a posicions més conservadores.
La pregunta incòmoda de fa 20 anys
Orbán va rebre Pujol a l'edifici del Parlament hongarès, un dels més impressionants i majestuosos d'Europa, a la vora del Danubi. La càrrega simbòlica d'aquelles parets no podia deixar indiferent un apassionat de la història d'Europa com Jordi Pujol. I mentre feia una declaració davant la premsa, no es va poder contenir i li va preguntar al primer ministre, al seu costat, què representava l'enorme fresc que presidia la sala.
Esclar que Orbán no s'esperava la pregunta. Desconcertat, va semblar que descobria la pintura en aquell moment... "Bé, sembla una coronació..." "Sí, sí, però de quin rei?" insistia Pujol. Davant la falta de resposta, ell mateix li suggeria "És Maties? El rei Maties?"
Mai no vam saber de quin rei es tractava. Però als periodistes que cobríem el viatge presidencial ens va quedar clar que estàvem davant dos perfils polítics ben diferents: un, Pujol, que buscava en les arrels històriques el sentit de la nació per entendre el seu present. L'altre, Orbán, gens interessat en l'èpica, abocat a un procés de transformació del país per adaptar-lo a les exigències europees.
De polític jove i immadur a líder amb majoria absolutíssima
El Fidesz va perdre les eleccions el 2002. Però va tornar al govern --i ja no se n'ha mogut-- en coalició amb els democristians, el 2010, amb l'indiscutible liderat de Viktor Orbán.
Ja no es tractava d'aquell polític jove i immadur incapaç de reaccionar a la pregunta perepunyetes d'un president català. La imatge d'un líder fort, que ha sabut maniobrar per mantenir-se al poder, movent-se des de posicions europeistes a euroescèptiques, que utilitza un discurs xenòfob i populista, cada vegada més pròxim a l'extrema dreta, no li ha impedit anar renovant --al contrari-- la majoria absolutíssima que té al Parlament.
Amb l'excusa del coronavirus es maten llibertats
Ara, amb la crisi del coronavirus colpejant Europa --però molt poc el seu país-- Orbán ha fet un pas que situa Hongria fora del marc democràtic.
Acollint-se a un article constitucional que ho permet "en situació de risc", el Parlament ha aprovat despullar-se de tot poder i cedir-lo al govern, que podrà actuar a cop de decret tant de temps com cregui necessari.
L'executiu queda facultat per anul·lar lleis i perseguir, amb penes de presó, tant aquells que difonguin informacions que vagin contra el discurs oficial de la lluita contra la pandèmia com els que no segueixin les ordres de confinament i quarantena que s'estableixin.
Potser considerar Hongria la primera dictadura d'Europa és un excés. Però, formalment, Viktor Orbán ha assumit poders autocràtics equiparables als que tindria qualsevol dictador.
Si la UE i l'OTAN, dos clubs dels quals forma part Hongria, no reaccionen, es pot interpretar com una legitimació, i el seu exemple podria ser seguit per altres països. El coronavirus com a pretext. L'assassí de persones mata també llibertats.
