Hora de concretar a la ronda Nord: Sabadell i Terrassa volen que gran part sigui soterrada

Sabadell planteja una via amb el 64% del traçat soterrat, mentre que Terrassa demana quatre túnels i quatre viaductes que enfilarien el pressupost fins als 900 milions només per al seu terme municipal

RedaccióActualitzat

L'etern projecte de la ronda Nord, que ha d'unir Castellar, Terrassa i Sabadell, té finalment el camí aplanat per tirar endavant.

Amb els governs espanyol i català convençuts, ara les converses ja no són sobre la necessitat o no del projecte, sinó sobre com haurà de ser la via.

Les dues capitals vallesanes acaben de fer les seves propostes, però el Departament de Territori ja adverteix que caldran renúncies per adaptar-se al pressupost, perquè no hi ha prou diners per fer tot el que reclamen els ajuntaments.

En concret, voldrien que hi hagués trams soterrats per a la futura ronda Nord quan passi per zones habitades, als barris del Pla de Bon Aire, a Terrassa, i Can Deu, a Sabadell.

Sabadell vol el 64% de la via soterrada

Sabadell planteja soterrar la via més de dos quilòmetres al seu pas pel terme municipal. Es faria amb dos túnels, un en trama urbana, just per sota del passeig de les Palmeres, d'un quilòmetre de llarg, i un altre, d'1,2 quilòmetres, en l'àmbit del rodal. Així, el 64% del recorregut pel municipi passaria per sota la superfície.

La proposta, que l'ajuntament defensa que és la millor "per a la ciutat i per al conjunt de la comarca", també inclou més espai per a vianants i tres quilòmetres de carril bici.

"Després, l'administració responsable haurà de decidir quin és el traçat que veuen amb més bons ulls i si poden assumir-lo econòmicament", explica Adrián Hernández, que és cinquè tinent d'alcalde d'Urbanisme de l'Ajuntament de Sabadell.

Terrenys de Sabadell per on podria passar la nova carretera (ACN/Albert Segura)

Terrassa demana quatre túnels

En en el cas de Terrassa, la proposta de l'Ajuntament preveu quatre túnels i quatre viaductes per superar el tram més boscós del recorregut, des de la riera de les Arenes fins al límit amb Sabadell, en un entorn agrícola i forestal.

Un traçat que, segons l'alcalde, Jordi Ballart, millora les propostes que hi havia hagut fins ara damunt la taula:

"Hi ha diferències en relació amb el traçat consensuat el 2013 amb el conseller Vila i l'Ajuntament de Sabadell, que no tenia tants ponts ni túnels com tenim ara. De tots els traçats possibles, considerem que és el que té un mínim impacte ambiental i pot generar més consens ciutadà."

Però el problema és en el cost, que seria de més de 900 milions d'euros, només per a aquest tram de Terrassa.

El tram entre Olesa de Montserrat i Viladecavalls és l'últim que s'ha obert al trànsit (Europa Press/David Zorrakino)

Només s'atendran "peticions raonables"

Les peticions tant de Sabadell com de Terrassa fan que el pressupost s'enfili molt per sobre dels 200 milions pressupostats per l'Estat per a tota l'obra, i per això la Generalitat no ho veu factible. Manel Nadal, que és secretari de Mobilitat i Infraestructures, diu que intentaran atendre les peticions raonables:

"Si el cost és 250, podem arribar-hi. Podem intentar modificar el projecte, quan el redactem, per intentar atendre les peticions que entenguem que son raonables. Però evidentment la Generalitat no farà un projecte de 1.000 milions d'euros."

On sí que hi ha més coincidència és que la via haurà de tenir dos carrils per sentit, els mateixos que ja té fins al punt on mor actualment, a Terrassa.

El 13 de desembre la Conselleria de Territori acollirà una reunió per abordar el Pla Específic de Mobilitat del Vallès, amb la participació dels representants locals, i on es preveu abordar aquesta carpeta.

ARXIVAT A:
InfraestructuresMobilitat
VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut