Horari d'hivern, horari d'estiu: per què aquest podria ser el penúltim canvi

Aquesta matinada de diumenge es recuperarà l'horari d'hivern. El canvi a l'horari d'hivern d'aquest cap de setmana podria ser l'últim si finalment s'aplica la decisió que va prendre el 2019 el Parlament Europeu per acabar amb l'adopció, cada primavera, de l'horari d'estiu.

Però també pot ser el penúltim canvi al nostre territori si juntament amb aquest abandonament es fa cas dels col·lectius que demanen adaptar les zones horàries. En aquets cas, Espanya, França, Bèlgica i Holanda passarien a tenir la mateixa hora que el Regne Unit. Ara, a la Gran Bretanya és una hora menys.

Per tant, si s'adoptessin aquests dos canvis, la primavera vinent no es variaria a l'horari d'estiu, però a la tardor els quatre països citats tornarien a endarrerir els rellotges i s'ajustarien a l'hora de Londres.

Són coses diferents i que no tenen per què arribar juntes, si bé van en una mateixa direcció: viure d'acord amb l'horari natural i el rellotge intern de l'organisme, el que s'anomena ritme circadià.

El canvi a l'horari d'estiu ja no s'hauria de haver produït a Europa aquest any, però és un tema complex i amb opinions i interessos enfrontats. A més, sobre els seus efectes hi ha molts estudis, no sempre coincidents.

Mantenir l'horari d'hivern

Quan es planteja la possibilitat de no canviar més l'horari dos cops a l'any, molta gent es decanta per mantenir el d'estiu. Però a certs llocs, com Catalunya, comportaria un gran impacte. Així, durant bona part de l'hivern no es faria clar fins a les nou del matí o més tard.

Fa pocs anys, societats europees de recerca en ritmes biològics i en trastorns del son van escriure una carta a la Comissió Europea per destacar que les proves científiques mostraven que instaurar de forma permanent l'Horari Central Europeu (CET) o horari d'hivern "és la millor opció per a la salut pública":

"Amb el CET hi haurà més exposició a la llum al matí a l'hivern i menys a l'estiu. Això sincronitzarà millor el nostre rellotge biològic i la gent s'adormirà abans en relació amb la seva feina o als horaris escolars."

Amb referències a diversos estudis científics, la carta apuntava que amb el CET dormiríem millor i això afavoriria la nostra salut cardíaca i el nostre pes, faria disminuir la incidència del càncer per un menor consum de tabac i alcohol, la gent tindria una més bona salut psicològica i el rendiment a la feina i a l'escola millorarien.

Per això, l'opció amb més consens és mantenir tot l'any l'horari d'hivern. Ara bé, a això s'hi poden afegir alguns canvis. El 1940, la dictadura del general Franco va decidir que l'horari a Espanya s'igualés al de l'Alemanya nazi i de la Itàlia feixista, a les quals donava suport.

Els darrers anys, diversos col·lectius han demanat que l'horari a l'estat espanyol s'equipari al del Regne Unit. El meridià de Greenwich, que passa per Londres, creua la Península, entre altres llocs, per Dénia i Ondara, a la Marina Alta, i per Castelló de la Plana. Per això, l'horari solar correspon al que hi ha a la Gran Bretanya.

Adaptar l'horari solar

Això significaria un gran canvi, però no seria l'únic a Europa. En el marc de la Time Use Week, que s'ha celebrat a Barcelona entre el 24 i el 26 d'octubre, s'ha presentat un pla de transició per establir zones horàries naturals de manera permanent al continent.

La proposta neix del treball d'un grup d'experts que plantegen un pla de dos passos. En el primer, tots els països de la UE eliminarien el canvi d'hora durant la primavera i mantindrien l'horari d'hivern. Això és el que ja va decidir el Parlament Europeu i no s'ha aplicat encara.

El segon pas només seria necessari per als estats que no es trobarien encara a la seva zona horària natural. Concretament, Bèlgica, França, Grècia, Irlanda, Luxemburg, Holanda, Portugal i Espanya endarreririen els seus rellotges per últim cop a la tardor del 2023.

Amb la proposta les zones horàries quedarien com mostra aquest mapa:

Com que les zones es basen en les fronteres estatals, s'hi pot veure que Irlanda del Nord tindria l'hora britànica, una més que la vigent a la resta d'Irlanda. I que Galícia, que per hora natural encaixaria amb Portugal, també tindria una hora més.

Si el que es busca són els beneficis d'harmonitzar hora natural i hora oficial, en aquests llocs hi hauria un desfasament. I com diu el document, la diferència i el desalineament dels rellotges interns augmenta la privació de son i l'anomenat "jet-lag social". L'horari social seria, en aquests llocs, igual al de la resta de la zona horària, però l'horari solar seria diferent.

Un estudi fet per investigadors de l'Institut Nacional del Càncer dels Estats Units, publicat l'agost del 2017 a Cancer Epidemioloy, Biomarkers & Prevention, mostrava que el risc de càncer dintre d'una mateixa zona horària augmentava d'est a oest, a causa, probablement, de la disrupció del ritme circadià. En aquest cas, Galícia i Irlanda del Nord estan precisament a la part més occidental de la seva zona horària, però en la mateixa longitud de la zona natural que els correspondria.

Segons el document sobre la modificació de les zones horàries, el pla hauria d'anar acompanyat de campanyes de comunicació i sensibilització i de suport als sectors que es puguin veure més afectats.

En tot cas, ara és el Consell de la Unió Europea qui ha de prendre la decisió final i acordar entre els estats membres quina ha de ser la seva zona horària permanent.

Una feina encara complexa i que farà necessaris molts consensos. Però sembla que ha arribat l'hora de replantejar-se aquests canvis, tot i que potser el 2023 encara no hi serem a temps.