Hores clau a Ucraïna: comença la retirada de diplomàtics i Rússia veu més proper el conflicte

La situació a la frontera entre Rússia i Ucraïna sembla, ara per ara, lluny de la desescalada que demanen nombroses veus des de fa dies.

L'OTAN ha anunciat que posa forces "en estat d'alerta" i ha començat a enviar més vaixells i avions a l'Europa de l'Est per "reforçar la dissuasió i la defensa" al flanc oriental. L'Aliança Atlàntica respon així a les maniobres militars de Rússia a la frontera amb Ucraïna.

"L'OTAN continuarà prenent totes les mesures necessàries per protegir i defensar tots els aliats, inclòs l'enfortiment de la part oriental de l'Aliança", ha declarat aquest dilluns el secretari general, Jens Stoltenberg, abans d'afegir:

"Respondrem sempre qualsevol deteriorament del nostre entorn de seguretat, sobretot reforçant la nostra defensa col·lectiva."

Stoltenberg també ha volgut recordar que l'OTAN ja té tropes desplegades al flanc oriental, arran de l'annexió de la península de Crimea per part de Rússia el 2014: quatre batallons multinacionals repartits entre Estònia, Letònia, Lituània i Polònia, a punt per entrar en combat.

Un dispositiu que ara s'ha començat a reforçar amb les aportacions fetes per diversos socis de l'OTAN, entre els quals hi ha Espanya, que ha enviat al mar Negre la fragata Blas de Lezo i el caçamines Meteoro.

Precisament els màxims representants de l'OTAN i la Unió Europea i també líders de França, Alemanya, el Regne Unit, Itàlia i Polònia s'han reunit per videoconferència amb el president dels Estats Units, Joe Biden. El mandatari nord-americà ha assegurat que la coincidència entre els reunits ha estat total, però no n'ha donat més detalls.
 

En la reunió no hi han convidat el president espanyol, Pedro Sánchez. Des de l'executiu hi treuen ferro i fan gala de la bona coordinació internacional. N'ha parlat Félix Bolaños, ministre de la Presidència, Relacions amb les Corts i Memòria Democràtica a la Cadena Ser:

"Tenim informació en temps real. Tenim una coordinació que és indubtable. El  ministre d'Exteriors va estar la setmana passada amb el seu homòleg nord-americà. El president del govern ha trucat aquest cap de setmana a Ursula Von Der Layen, la presidenta de la Comissió Europea,  i Jens Stoltenberg, el secretari general de l'OTAN. Per tant tenim tota la informació i la coordinació suficient per poder prendre les decisions que corresponguin."

Aquest dimarts està previst que comparegui al Congrés el ministre d'Afers Exteriors, José Manuel Albares. Ho fa a petició pròpia per donar compte de la posició espanyola respecte a la crisi ucraïnesa i explicar les conclusions del consell de ministres d'Afers Exteriors europeus que es va fer dilluns a Brussel·les amb el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken.

Esquerra, Bildu i la CUP també van demanar la compareixença d'Albares i de la ministra de Defensa, Margarita Robles. 

Els Estats Units estudien desplegar tropes

La voluntat nord-americana d'augmentar la presència a la zona es confirma després de participar, dissabte, en una reunió d'alt nivell del president, Joe Biden, amb els màxims assessors en matèria de seguretat nacional.

El Pentàgon ha posat en alerta 8.500 soldats en cas d'invasió russa. Fins ara, els EUA han enviat assistència militar a Ucraïna, en forma d'armes i d'equipament tecnològic, però no personal militar.

Una font del govern dels EUA no ha confirmat les xifres a l'agència Reuters, però ha declarat: "Estem desenvolupant plans i consultant amb els aliats per determinar les opcions per avançar."

Rússia, en qualsevol cas, ja s'ha afanyat a deixar clar que "respondrà de manera apropiada" si els Estats Units despleguen més tropes a Europa de l'Est i les repúbliques bàltiques, segons ha declarat a l'agència Interfax Andrei Kartàpolov, diputat rus que presideix la Comissió de Defensa de la Duma.

Evacuació parcial de diplomàtics

En paral·lel, els EUA han ordenat que els familiars dels diplomàtics que són a Ucraïna abandonin el país, alhora que permet marxar voluntàriament els diplomàtics que vulguin fer-ho.

A més, ha recomanat als ciutadans nord-americans que no viatgin a Ucraïna ni a Rússia.

El motiu d'aquestes mesures? "Una acció militar per part de Rússia podria arribar en qualsevol moment", segons una declaració emesa per l'ambaixada dels EUA a Kíev.

El govern del Regne Unit coincideix amb el dels Estats Units i ja ha anunciat la retirada d'una part del seu personal diplomàtic arran de "l'amenaça creixent" de Rússia.

Ucraïna discrepa d'aquesta anàlisi de la situació i ja ha dit que considera aquestes ordres i recomanacions dels EUA una mesura "prematura" i "una manifestació de precaució excessiva".

El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors ucraïnès, Oleg Nikolenko, ha argumentat:

"No hi ha hagut cap canvi important en la situació de seguretat, recentment: l'amenaça de noves onades d'una agressió russa s'ha mantingut constant des del 2014 i l'acumulació de tropes russes a prop de la frontera va començar l'abril de l'any passat."

Un desplegament que ara mateix es calcula que és d'uns 100.000 soldats.

Malgrat aquesta magnitud, el govern rus insisteix que no té cap intenció d'envair Ucraïna i supedita una desescalada a la regió al fet de rebre garanties que Ucraïna no entrarà a l'OTAN.

"Els EUA no n'encerten ni una"

Aquest dilluns, a més, ha assegurat que "l'escalada de tensió obeeix a les accions informatives i concretes que emprenen els Estats Units i l'OTAN", segons ha declarat Dmitri Peskov, portaveu del Kremlin.

Nikolenko, per la seva banda, ha acusat Rússia de fer "esforços actius per desestabilitzar la situació interna a Ucraïna".

En aquest sentit, el govern britànic ha assegurat que el govern rus està maniobrant per col·locar un president prorús a Ucraïna.

El govern rus, a més de desmentir-ho, ha desqualificat la decisió dels EUA d'evacuar els familiars i reduir el personal diplomàtic dient que és "estranya i poc intel·ligent".

En declaracions a Eco, una ràdio de Moscou, la portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors rus, Maria Zakhàrova, ha afegit que els EUA "no n'encerten ni una", i ha assegurat que tot és un error a partir d'una notícia del The New York Times sobre una suposada evacuació de l'ambaixada russa a Kíev.

La Unió Europea, en canvi, ha explicat que, ara per ara, no té intenció de seguir les passes dels EUA i insisteix en la via diplomàtica.

Tot i això, l'alt representant de la UE per a la Política Exterior, Josep Borrell, ha anunciat aquest dilluns que tenen molt avançada la resposta sancionadora si falla la diplomàcia.

Abans d'entrar a la reunió dels ministres d'Exteriors, Borrell ha dit: "No farem el mateix, perquè no tenim cap raó específica", i ha afegit:

"No crec que haguem de dramatitzar mentre les negociacions continuen, i estan continuant. No crec que haguem de marxar d'Ucraïna."

Borrell, això sí, ha supeditat un possible canvi de parer a la informació que els pugui transmetre el secretari d'Estat dels EUA, Antony Blinken, que ha d'intervenir telemàticament en la reunió dels ministres d'Exteriors de la Unió.

Noves sancions sobre la taula

Els màxims responsables diplomàtics de la UE sí que han acordat accelerar la preparació d'un nou paquet de sancions a Rússia mentre, en paral·lel, la Comissió Europea ha decidit desbloquejar 1.200 milions d'euros per ajudar Ucraïna.

Des dels Estats Units, Blinken s'ha mostrat contrari a imposar noves sancions de manera immediata, perquè considera que això minaria la capacitat d'Occident de dissuadir Rússia.

Si s'arribés al punt d'imposar noves sancions, els Estats Units també tenen sobre la taula la possibilitat de prohibir l'exportació a Rússia de productes tecnològics que tinguin xips o components eletrònics fabricats a partir de tecnologia o programari desenvolupat als EUA, segons han confirmat fonts del govern al diari The Washington Post.

El Regne Unit també ha promès sancions dures contra Rússia. En declaracions a Sky News, el viceprimer ministre, Dominic Raab, ha parlat de "conseqüències molt serioses si Rússia fa el moviment d'intentar envair [Ucraïna]".