Horts urbans contra la construcció de 2.500 habitatges a l'últim espai verd de Cornellà

Veïns de Cornellà han convertit en hort urbà un espai previst per construir-hi habitatges. Sota el paraigua del moviment veïnal Plataforma Ribera-Salines, treballen des de la primavera en aquest hort comunitari, que només era un espai ple d'esbarzers.

Aquesta agrupació veïnal va néixer al març amb un doble objectiu: donar vida a aquest hort urbà, però alhora visibilitzar una zona amenaçada, des de l'any 2009, per un pla urbanístic que preveu la construcció de gairebé 2.500 habitatges, una nova estació de Ferrocarrils de la Generalitat i diversos equipaments.

El col·lectiu demana una moratòria urbanística a tota l'àrea metropolitana de Barcelona fins que no s'aprovi el nou Pla Director Urbanístic Metropolità.

Mentrestant, ja s'ha inaugurat oficialment La Bardissa, que és com han batejat l'hort popular, amb l'esperança que tingui molts anys de vida.

Víctor Garrido, de la plataforma Ribera-Salines, diu que Cornellà és una ciutat sobreurbanitzada i consideren que no hi fan falta més pisos.

"Un projecte d'aquestes característiques ha quedat desfasat, ja que es va projectar el 2009. Avui, sense haver fet recompte de quants pisos vuits queden a Cornellà, considerem que no és necessari."

Aquests terrenys ocupen mig milió de metres quadrats, i estan situats entre la trama urbana de Cornellà i el cinturó del Litoral. Actualment estan plens d'horts i de restes de velles fàbriques, i es fan servir també com a zona d'esbarjo.

A aquestes reticències s'hi suma el fet, reconegut pel mateix projecte, que la zona podria tenir problemes d'inundabilitat, ja que es troba per sota del nivell dels voltants. Com a solució, es proposa reomplir-la per igualar-la als nivells dels carrers pròxims.

La versió de l'Ajuntament

L'Ajuntament va aprovar al gener un document on es preveia que el 2030 estiguessin construïts el 70% dels habitatges d'aquesta zona, vuit de cada deu seran de protecció, i s'emmarquen dins de l'objectiu municipal de dotar de més habitatge assequible la ciutat.

Antonio Martínez Flor, primer tinent d'alcaldia de Cornellà de Llobregat, diu que d'aquest 80% d'habitatge protegit, el 40% serà social.

"Tenim molta gent a Cornellà, unes 5.000 persones, que busquen pis, sobretot de lloguer."

L'Ajuntament és propietari del 50% de l'espai i allà hi farà habitatge de lloguer. Les obres començaran durant el pròxim mandat.