Hosni Mubarak: trenta anys d'estabilitat amb mà de ferro i aliats estratègics
Hosni Mubarak és el president de l'Egipte republicà que més temps ha ocupat el càrrec: 30 anys. Supera així Gamal Abdel Nasser, que va dirigir el país durant 14 anys, i el seu predecessor Anwar al-Sadat, que va ocupar el govern 21 anys. Sota el poder de Mubarak, Egipte s'ha convertit en sinònim d'estabilitat. La interna l'ha aconseguida emmordassant l'oposició i menystenint els drets humans. L'externa, sent aliat preferent dels Estats Units.
Muhammad Hosni Sayyid Mubarak, més conegut com a Hosni Mubarak, neix fa 82 anys a Kafr-El Meselha, en una zona predominantment agrícola. Després d'acabar el seus estudis secundaris ingressa a l'Acadèmica Militar d'Egipte. Quan encara no té 40 anys passa a dirigir les Forces Aèries egípcies. Participa activament a la Guerra del Yom Kippur, conflicte en què Egipte i Síria volien recuperar els territoris del Sinaí perduts a la guerra dels Sis Dies. La participació en aquesta guerra el catapulta a la vicepresidència del país de la mà d'Anwar al-Sadat. Després del seu assassinat el 1981 i sense oponents, Mubarak agafa les regnes del país.
"Prometo liderar el pròxim període amb entusiasme i em comprometo a assumir aquesta responsabilitat de forma honorable. Ho prometo a tots els que ens heu fet confiança", afirmava Hosni Mubarak el 1987, quan és reelegit president després d'un referèndum fet a mida. La situació es repetiria el 1993 i el 1999.
El país entra en una fase de dificultats econòmiques. Augmenten també les accions violentes perpetrades pel fonamentalisme islàmic. De fet, el mateix Mubarak va ser víctima d'un atemptat a Addis Abeba el 1995, del qual va sortir il·lès. Tot això no va impedir que guanyés les primeres eleccions presidencials multipartidistes el 2005. Mubarak aconsegueix garantir l'estabilitat a Egipte i a la zona del Pròxim Orient amb mètodes qüestionables i amb el suport dels Estats Units.
Els últims temps, però, el seu declivi ha estat tan polític com físic. Intenta situar el seu fill Gamal com el seu successor sense èxit perquè el seu descendent és molt mal vist per molts sectors. La seva salut es va degradant fins a obligar-lo a aparèixer en públic més d'un cop per desmentir les notícies sobre la seva mort.
No estava clar si Mubarak deixaria el camí lliure a les eleccions presidencials previstes al setembre o si miraria de fer forta la seva voluntat de col·locar el seu fill. En qualsevol cas, el poble egipci ha parlat i ha expressat clarament la seva voluntat: el final del regnat del faraó.
"Prometo liderar el pròxim període amb entusiasme i em comprometo a assumir aquesta responsabilitat de forma honorable. Ho prometo a tots els que ens heu fet confiança", afirmava Hosni Mubarak el 1987, quan és reelegit president després d'un referèndum fet a mida. La situació es repetiria el 1993 i el 1999.
El país entra en una fase de dificultats econòmiques. Augmenten també les accions violentes perpetrades pel fonamentalisme islàmic. De fet, el mateix Mubarak va ser víctima d'un atemptat a Addis Abeba el 1995, del qual va sortir il·lès. Tot això no va impedir que guanyés les primeres eleccions presidencials multipartidistes el 2005. Mubarak aconsegueix garantir l'estabilitat a Egipte i a la zona del Pròxim Orient amb mètodes qüestionables i amb el suport dels Estats Units.
Els últims temps, però, el seu declivi ha estat tan polític com físic. Intenta situar el seu fill Gamal com el seu successor sense èxit perquè el seu descendent és molt mal vist per molts sectors. La seva salut es va degradant fins a obligar-lo a aparèixer en públic més d'un cop per desmentir les notícies sobre la seva mort.
No estava clar si Mubarak deixaria el camí lliure a les eleccions presidencials previstes al setembre o si miraria de fer forta la seva voluntat de col·locar el seu fill. En qualsevol cas, el poble egipci ha parlat i ha expressat clarament la seva voluntat: el final del regnat del faraó.
