"I això, qui ho paga?"
Els micropagaments són un model de negoci adoptat per empreses catalanes de productes digitals.
Al mòbil, la tauleta o a internet, hi fem servir aplicacions i jocs cada vegada més sofisticats que no ens han costat ni cinc. Al no ser objectes físics i tractar-se d'un mercat global, es pot considerar que el cost unitari s'abarateixi, però les empreses que hi ha darrere, amb professionals d'alta qualificació, òbviament s'han de finançar. Així doncs, talment com Josep Pla en veure els gratacels de Manhattan, és ben lògic preguntar-nos: i això, qui ho paga?
En referir-nos a un producte gratuït, volem dir que no val diners. Donant voltes a aquesta definició, sorgeixen idees com ara els dos models de negoci més habituals perquè puguem jugar a certes versions d'Angry Birds, o fer servir Spotify. El primer és la publicitat, heretat dels mitjans tradicionals. Estem més que habituats a visitar webs amb bànners, doncs els jocs o altres aplicacions també n'incorporen de manera que els missatges tinguin presència, sense afectar la utilitat. El preu és doncs el nostre temps i la nostra atenció.
El segon model, més innovador, i que hi ha empreses catalanes que expliquen que els funciona millor, són els micropagaments. Anomenat en anglès com la suma dels conceptes "free" i "premium", el model "freemium" proposa oferir serveis bàsics de manera gratuïta, i d'altres més avançats de pagament.
El concepte d'aquest model, popularitzat per Fred Wilson i anomenat per Jarid Lukin al 2006, parteix de la idea que el primer punt important en els productes és que es popularitzin, és a dir, que en parlin bé com més usuaris millor. Aquest valor provocarà que una part vulgui anar més enllà, tot i que suposi una despesa econòmica. I quan parlem de petit percentatge a internet, els convido a seguir fins al final de l'article per conèixer el poder d'un 2%.
De Barcelona al món
Si busquem empreses catalanes amb un fort creixement en els darrers anys, gairebé segur que trobem Social Point. Creada al 2008, van començar fent jocs socials per a Facebook basats en el model de la publicitat, i més tard van passar als micropagaments. Fa dos anys tenien 25 empleats, i actualment són 140. Ubicats al 22@, són els creadors d'alguns dels títols socials més jugats del món.
Alicia Navarro n'és la Business Development Manager. Explica que, quan al 2010 van llençar el primer producte amb model "freemium", els va suposar un punt d'inflexió. A partir de Social Empires van començar a créixer més ràpidament que els dos anys anteriors finançant-se amb publicitat.
El canvi de model de negoci suposa també canvis en el model de producció: "La gran novetat dels jocs socials és que es van modificant en funció del que facin els jugadors, ja que queda tot registrat. Tenim un departament d'analítica molt gran que es dedica a analitzar constantment què fan", comenta l'Alicia.
Així com el model d'incloure publicitat està consolidat, el "freemium" encara no té una dècada com per ser considerat estable. A més, no és rígid, sinó que pot aplicar-se de maneres diferents: micropagaments per funcionalitats, per subscripció temporal, per vegades d'ús, etc. Però hi ha consens en les perspectives de creixement.
El sector dels jocs socials considera que el rati d'usuaris que paguen es troba al voltant d'un 2%. A Social Point consideren que els països que millor els responen amb aquest model actualment són els anglosaxons, i algun d'europeu, com ara França o Alemanya. Tenen títols que poden arribar a superar els 6 milions d'usuaris únics al dia. I dins aquests desemborsaments, s'han trobat amb casos puntuals que han superat els 1.000 euros en un sol joc.
Si els vénen ganes de provar-los, recordin que són gratuïts.
En referir-nos a un producte gratuït, volem dir que no val diners. Donant voltes a aquesta definició, sorgeixen idees com ara els dos models de negoci més habituals perquè puguem jugar a certes versions d'Angry Birds, o fer servir Spotify. El primer és la publicitat, heretat dels mitjans tradicionals. Estem més que habituats a visitar webs amb bànners, doncs els jocs o altres aplicacions també n'incorporen de manera que els missatges tinguin presència, sense afectar la utilitat. El preu és doncs el nostre temps i la nostra atenció.
El segon model, més innovador, i que hi ha empreses catalanes que expliquen que els funciona millor, són els micropagaments. Anomenat en anglès com la suma dels conceptes "free" i "premium", el model "freemium" proposa oferir serveis bàsics de manera gratuïta, i d'altres més avançats de pagament.
El concepte d'aquest model, popularitzat per Fred Wilson i anomenat per Jarid Lukin al 2006, parteix de la idea que el primer punt important en els productes és que es popularitzin, és a dir, que en parlin bé com més usuaris millor. Aquest valor provocarà que una part vulgui anar més enllà, tot i que suposi una despesa econòmica. I quan parlem de petit percentatge a internet, els convido a seguir fins al final de l'article per conèixer el poder d'un 2%.
De Barcelona al món
Si busquem empreses catalanes amb un fort creixement en els darrers anys, gairebé segur que trobem Social Point. Creada al 2008, van començar fent jocs socials per a Facebook basats en el model de la publicitat, i més tard van passar als micropagaments. Fa dos anys tenien 25 empleats, i actualment són 140. Ubicats al 22@, són els creadors d'alguns dels títols socials més jugats del món.
Alicia Navarro n'és la Business Development Manager. Explica que, quan al 2010 van llençar el primer producte amb model "freemium", els va suposar un punt d'inflexió. A partir de Social Empires van començar a créixer més ràpidament que els dos anys anteriors finançant-se amb publicitat.
El canvi de model de negoci suposa també canvis en el model de producció: "La gran novetat dels jocs socials és que es van modificant en funció del que facin els jugadors, ja que queda tot registrat. Tenim un departament d'analítica molt gran que es dedica a analitzar constantment què fan", comenta l'Alicia.
Així com el model d'incloure publicitat està consolidat, el "freemium" encara no té una dècada com per ser considerat estable. A més, no és rígid, sinó que pot aplicar-se de maneres diferents: micropagaments per funcionalitats, per subscripció temporal, per vegades d'ús, etc. Però hi ha consens en les perspectives de creixement.
El sector dels jocs socials considera que el rati d'usuaris que paguen es troba al voltant d'un 2%. A Social Point consideren que els països que millor els responen amb aquest model actualment són els anglosaxons, i algun d'europeu, com ara França o Alemanya. Tenen títols que poden arribar a superar els 6 milions d'usuaris únics al dia. I dins aquests desemborsaments, s'han trobat amb casos puntuals que han superat els 1.000 euros en un sol joc.
Si els vénen ganes de provar-los, recordin que són gratuïts.
