I ara, míssils de llarg abast: quines línies vermelles té Occident amb Rússia i quines ha creuat

Els aliats occidentals d'Ucraïna fa dies que mediten donar llum verda a Volodímir Zelenski perquè pugui fer servir els míssils ATACMS o Storm Shadow per atacar Rússia endins. 

Són projectils amb un abast màxim de 300 quilòmetres, que fins ara Ucraïna només té permís per utilitzar en els combats dins del seu territori. 

Això permetria a l'exèrcit ucraïnès poder atacar, per exemple, els aeròdroms des d'on s'enlairen els avions de combat russos que després bombardegen les ciutats, posicions de llançamíssils que ataquen territori ucraïnès, o fàbriques d'armament. Tots ells, objectius militars. 

Fins ara Washington s'hi resistia per por a una escalada del conflicte, que pogués arrossegar a la guerra països de l'OTAN o provocar una escalada nuclear. 

Però, amb la invasió de Kursk, Ucraïna ha demostrat a Occident que no només té capacitat de defensar-se, sinó que pot tornar a agafar la iniciativa al camp de batalla si té el suport necessari dels seus aliats.

Aquest divendres el president nord-americà, Joe Biden, rep el primer ministre britànic, Keir Starmer, a la Casa Blanca precisament per discutir la lletra petita de la nova concessió a Ucraïna. I en una vista dimecres a Kíiv, els seus ministres d'Afers Estrangers van justificar aquest nou pas com a resposta, diuen, al recent enviament de míssils iranians a Rússia. Teheran ho nega.

Rússia ja ha posat el crit al cel. El president Vladímir Putin ha deixat clar aquest dijous que "l'OTAN, els Estats Units i els països europeus estaran en guerra amb Rússia" si és atacada amb míssils occidentals i que creuarien una línia vermella.

Ara bé, més enllà de la retòrica, el president rus no ha concretat cap mesura, només ha elevat el to. 

Les anteriors línies vermelles que van deixar de ser-ho

El conflicte entre Rússia, Ucraïna i, de rebot, l'OTAN conté una llarga llista de línies vermelles russes que Occident ha anat creuant i algunes poques que encara no s'hi ha atrevit. 

Precisament, Putin va justificar la invasió del país veí perquè suposadament l'Aliança Atlàntica havia creuat una línia vermella associant-se amb Kíiv i fent-lo bascular cap a la seva òrbita. Però, menys acceptar Ucraïna com a membre de l'OTAN, els aliats, encara que sigui arrossegant els peus i exasperant Volodímir Zelenski, han anat trencant tabús a l'hora de subministrar armes de cada cop més calibre a l'exèrcit ucraïnès. 

Només començar la guerra, Europa i els Estats Units van enviar carregaments de llançacoets RPG, com ara el Javelin i els Stinger, que es van revelar molt efectius frenant l'avanç dels tancs russos. El Kremlin va assegurar que atacaria els combois que entressin per la frontera però avui dia, que se sàpiga, encara no n'ha bombardejat cap.

Un mes després de la invasió, Ucraïna va demanar als aliats de l'OTAN de l'Europa de l'Est que tinguessin avions i tancs de fabricació soviètica, des de MiG-29 a tancs T-72, que n'hi enviessin com més millor perquè eren els mateixos que utilitzava el seu exèrcit. Rússia ho va considerar una escalada, que els aliats van ignorar sense que els passés res.

Cau el tabú dels tancs, els míssils i els avions occidentals

De forma sorprenent, Ucraïna va aconseguir fer recular Rússia, però a partir de finals d'estiu del 2022, els fronts es van estancar i Kíiv necessitava molt més armament si volia aguantar-los. Des de llavors, Zelenski ha dedicat part del seu temps a pressionar i a implorar als aliats de l'OTAN que li subministressin tota classe d'armes occidentals, cada cop més potents. Per regla general, ho ha aconseguit, encara que li ha costat mesos o un any. 

Per exemple, el novembre del 2022 Moscou va alertar Occident que no entregués bateries d'antimíssils Patriot a Kíiv, però van arribar l'abril següent i el Kremlin no va prendre cap represàlia directa.

El gener del 2023, el Kremlin alertava de nou que subministrar míssils i tancs de fabricació alemanya, francesa o nord-americana a Kíiv seria creuar una línia vermella. A partir de la primavera, i després de molts debats i reticències occidentals, centenars de carros blindats com els Leopard, Challenger o Abrams, o míssils com els ATACMS passaven a engreixar l'arsenal de l'exèrcit ucraïnès i Putin no feia res contra els aliats.

L'arma que més va tardar a arribar a Ucraïna van ser els caces F-16 de fabricació nord-americana. Des que Zelenski els va demanar fins que van arribar a Ucraïna aquest juliol va passar un any. Washington, Berlín o París temien que seria un pas massa provocador per a Putin i que, aquest cop, potser sí, escalaria el conflicte i atacaria d'alguna forma l'OTAN.

Les pressions dels aliats de l'est i la disponibilitat d'aparells que tenien Noruega, Bèlgica o els Països Baixos van acabar doblegant les reticències de Biden, que va donar llum verda. De nou, el Kremlin no va fer res com a represàlia, o no va poder fer-hi res. 

Les línies vermelles, de moment, infranquejables

Ara bé, els F-16 tenien una limitació per a Kíiv: només els pot fer servir per tasques militars defensives, com ara destruir drons i míssils enemics que volen en el seu espai aeri. Però tenen absolutament prohibit sobrevolar territori rus i bombardejar-lo. 

No és una petició que Zelenski hagi reclamat públicament, però podria ser la pròxima demanda un cop pugui atacar amb míssils dins de Rússia. 

Al mateix temps, la gran línia vermella que sembla que els Estats Units i l'OTAN no tenen cap intenció de creuar és l'enviament de tropes sobre el terreny, soldats que lluitin cos a cos contra els soldats russos, perquè implicaria una guerra directa amb Rússia. 

I encara quedaria l'última línia vermella, i que va ser el pretext de Putin per llançar la invasió: l'entrada d'Ucraïna a l'OTAN. Malgrat que l'antiga república soviètica està ja en procés d'adhesió, sap que els aliats no s'atreviran a fer el pas perquè, potser aquest cop, Putin no ho deixaria passar. El líder rus ho considera una amenaça existencial per al seu estat i és l'argument que justificaria, segons la seva doctrina de defensa, l'ús de l'arma nuclear.