I com es preveu l'economia del món aquest 2025? De l'efecte Trump a l'anèmia europea

L'any 2025 serà el de la mirada cap a dins, en un món dividit en blocs econòmics que dedicaran tots els esforços a protegir el seu terreny de joc a qualsevol preu. Ja abans de l'elecció de Donald Trump aquest novembre, els Estats Units, la Xina i la Unió Europea havien topat per Rússia, els xips, les plaques solars i els cotxes elèctrics. I ara, amb l'efecte Trump, fins i tot corre perill el tequila. 

A més d'aquest efecte, la inflació, la crisi de l'habitatge, la indústria automobilística, la transició energètica, les grans tecnològiques i la intel·ligència artificial marcaran l'agenda econòmica d'aquest any.
 

La crisi de l'habitatge, inflada pels tipus baixos

Les grans metropolis han esdevingut un pol d'atracció que xucla l'activitat del seu voltant, atrau les millors feines i salaris, així com també  inversors locals i internacionals. Sobretot després de més d'una dècada de tipus d'interès en mínims a bona part del món, que han contribuït a inflar el valor dels actius i, de passada, eixamplar les desigualtats. Un moviment a escala mundial que ha posat pressió sobre els preus dels immobles, sobretot allà on no hi ha un parc públic d'habitatge per compensar-ho.  

Part del que passi amb l'habitatge dependrà de l'evolució dels tipus. A la zona euro, encara hi ha marge per a més baixades i durant el 2025 el BCE els retallarà fins al 2%. De fet, l'euríbor ja ho està anticipant; continuarà anant cap avall, tot i que no tan ràpid com aquest 2024.

Als Estats Units, en canvi, la Reserva Federal ha donat senyals de prendre-s'ho amb més calma, davant la possibilitat d'un rebrot de la inflació, i els tipus d'interès amb prou feines baixaran més. Això significarà que el dòlar s'enfortirà, amb conseqüències arreu del planeta. D'entrada, per als països emergents, que veuran com el seu deute en dòlars serà més difícil de tornar i com els inversors internacionals preferiran col·locar els seus diners a Wall Street, amb la promesa de tipus més alts i més rendiments. 
 

Les conseqüències d'un dòlar fort

Per a nosaltres, vol dir que les empreses exportadores seran més competitives als mercats internacionals gràcies a un euro més dèbil, però al mateix temps s'encarirà la importació de matèries primeres (petroli, metalls, aliments). 

I segurament, veurem encara més turistes nord-americans, amb un dòlar fort a la butxaca. De fet, en els últims anys ja s'han convertit en un dels principals clients turístics de Catalunya i, especialment, de Barcelona. Segons alguns serveis d'estudis, fins i tot durant aquest 2025 podríem arribar a veure la paritat entre l'euro i el dòlar.

En el cas europeu, per a economies com l'espanyola, que creixen per damunt de la mitjana, més rebaixes de tipus d'interès tampoc serien necessàries. Sobretot perquè, en el cas d'Espanya, la inflació pot repuntar encara una mica més en l'arrencada del 2025, perquè l'IVA d'aliments bàsics i de la factura de la llum torna a la normalitat.

Però el BCE té més menjar al plat i ha de mirar per tota la zona euro, on el creixement és anèmic, especialment a Alemanya. Per tant, hi haurà més pressió per abaixar els tipus d'interès, i ajudar també els països més carregats de deute, com és el cas de França, amb un Macron que haurà de fer equilibris polítics per sobreviure. 

I a Alemanya, les noves eleccions poden portar un canvi de canceller i d'estratègia; la doctrina del "fre del deute" es posarà en qüestió, i el nou govern emprendrà una política d'inversió més expansiva, per recuperar el terreny perdut durant l'última dècada. 

Això beneficiarà economies com la catalana, amb empreses exportadores i una relació comercial potent amb Alemanya.
 

La indústria de l'automòbil, sota pressió

Per a l'economia europea, un dels punts de fractura del 2025 serà a la indústria de l'automòbil, que dona feina a 13 milions d'europeus i representa el 10% de tots els llocs de treball industrials de la UE. Fins fa poc era la joia de la corona, però avui està sota pressió per totes bandes.

D'entrada, per la competència xinesa en concret i asiàtica en general; a Espanya, sis dels deu models més venuts aquest 2024 són de marques japoneses, coreanes i també una de xinesa, MG. 

Però també perquè la transició energètica cap al cotxe elèctric no acaba de funcionar. I aquest 2025 s'endureixen els límits d'emissions contaminants, de manera que cada fabricant no podrà excedir una quota fixada, sota pena de multa: per tant, veurem ofertes de les marques europees, que tindran urgència per vendre cotxes elèctrics o híbrids, mentre que els models de gasolina podrien pujar de preu per compensar-ho.

Les borses i la llei de la gravetat

Els mercats financers encadenen anys vivint en un estat de suspensió de la gravetat. Pugen sense parar, esperonats per una dècada de tipus d'interès al zero per cent, i en el cas dels Estats Units, per l'onada de les tecnològiques i l'expectativa de guanys futurs de la intel·ligència artificial, que de moment són més una promesa que una realitat tangible. 

Aquest 2024, les borses, especialment Wall Street, han marcat màxims, arrossegats pel boom de les cotitzacions de grans empreses com Nvidia o Tesla. Però la gravetat és indefugible. La incògnita és si tornarà aquest any, i si quan torni la caiguda serà violenta o en forma d'aterratge suau. De vegades, només cal una espurna, com va passar amb la fallida del Silicon Valley Bank i poc després del rescat de Credit Suisse, el març del 2023.

L'evolució de l'economia, però també dels tipus d'interès, marca el que passa a les borses. Si els inversors no poden treure rendiment dels actius més segurs, com ara el deute públic dels Estats Units o Alemanya, se'n van cap a la renda variable, matèries primeres, immobiliari i, els últims anys, també les criptomonedes.

I Donald Trump, que abans definia les monedes virtuals com a gran "estafa", ara està envoltat de veus molt més entusiastes i els aplanarà el camí. D'entrada, s'espera que les autoritats reguladores siguin menys exigents que l'anterior administració, i la por de perdre el tren atraurà més grans inversions institucionals cap a les criptomonedes, que fins ara se n'havien mantingut al marge per prudència. Una prudència que, tenint en compte la llei de la gravetat, caldria no oblidar.

L'efecte Trump i la guerra comercial

Però l'efecte Trump anirà molt més enllà. Perquè els Estats Units han comprat molts bitllets per a la rifa d'una guerra comercial. El futur president nord-americà vol reequilibrar el que considera un statu quo comercial "injust" per als Estats Units, que segons la seva visió del món competeix amb una mà lligada a l'esquena contra la Xina, el Japó, Mèxic, el Canadà i la UE. 

Tractant-se de l'espina dorsal de la seva campanya, Trump haurà d'apujar els aranzels al llarg del 2025, encara que sigui de manera cosmètica, per complir amb l'expedient. I la pressió afectarà aquells països que en depenen més, com és el cas de Mèxic, que ha construït la seva economia a la mida de les necessitats del veí del nord. Per exemple, amb l'aterratge de fabricants xinesos que busquen entrar al mercat nord-americà per la porta del darrere. Fins i tot ho paga el tequila, un sector que ha viscut un boom de consum els últims anys als Estats Units, ha atret inversions miliionàries i ara corre el perill de quedar-se empantanegat amb milions de litres en estoc, sense sortida. 

També és cert que el grau d'imprevisibilitat s'ha reduït, comparat amb el 2016, perquè Trump ja ha estat president i sembla que aquest cop la transició està més planificada. Per exemple, l'elecció de Scott Bessent com a secretari del Tresor ha tranquil·litzat els ànims, tot i que haurà de fer de contrapès a la influència del multimilionari Elon Musk.
 

Més petroli, preus a la baixa

L'arribada de Trump també esperonarà, encara més, la producció de petroli als Estats Units. I els països que més en depenen estan preocupats. 

Malgrat la inestabilitat política mundial, concentrada en zones especialment sensibles com el Pròxim Orient, el preu del petroli no remunta. No està particularment barat, però el barril de Brent fa mesos que no supera de manera sostinguda els 80 dòlars, lluny dels 100 que desitjarien els països de l'OPEP. 

De fet, el que voldrien és reduir l'oferta, però cada cop més productors escapen al control del càrtel i abasteixen el mercat. De fet, segons calcula l'Agència Internacional de l'Energia, els Estats Units ja són el país que més petroli produeix en tota la història.

Això no vol dir que el petroli no tingui sortida, tot el contrari. El consum mundial continuarà pujant l'any que ve, a l'espera que arribi al seu pic als voltants del 2030. Però ha perdut embranzida, sobretot per la banda de la Xina. 

Allà, aquest 2025, es vendran més cotxes elèctrics que de combustió per primer cop a la història, i està previst que baixi la demanda de gasolina. Ara bé, l'electricitat que alimenta aquests cotxes encara es produeix, sobretot, en centrals de carbó. 

Més enllà, l'AIE espera que, a partir del 2027, vagi perdent força aquest "retorn momentani" al carbó per part de molts països que van acudir-hi durant la crisi energètica del 2022-2023.

La transició energètica de la Xina i el seu canvi cap una economia més sofisticada, deixant enrere la mà d'obra barata, és un dels canvis sobre els quals pivota l'economia mundial. I aquest 2025, el govern xinès posarà més estímuls damunt la taula per recuperar embranzida. En el seu discurs de final d'any, el president xinès, Xi Jinping, ha marcat com a màxima prioritat un desenvolupament "d'alta qualitat".
 

El GTA VI, el llançament digital més gran de la història

El 2025 reserva bones notícies per a una de les indústries més globals, que va viure un nou boom amb el confinament de la pandèmia, però que després no va complir les expectatives. Perquè, per a qui tingui la paciència d'esperar, aquesta tardor veurà la llum el que es convertirà en el producte audiovisual més lucratiu de la història. 

És el videojoc Grand Theft Auto VI, una nissaga que és una mina d'or per al seu desenvolupador, Rockstar Games, i que ajudarà a impulsar les vendes de les videoconsoles en un moment de cert estancament d'aquesta indústria. 

L'anterior GTA ha generat 9.000 milions de dòlars, segons algunes estimacions. I el VI, que fa una dècada que es prepara, trencarà tots els rècords.