I després de Kirchner, què?
Enllaç a altres textos de l'autor
Josep Noguer
Redactor de la secció d'Internacional de TVC
És l'home que va treure la República del caos. És l'expresident que mai va deixar de governar. És el mandatari de la recuperació econòmica. L'home que va reeditar el moviment peronista quan alguns el donaven per acabat. És Néstor Kirchner, que als 60 anys ha mort d'un infart en una clínica d'El Calafate, a la província patagònica de Santa Cruz, allà mateix on va començar el seu periple polític. La gran incògnita, ara, és saber si amb la mort de Néstor Kirchner morirà alhora el moviment conegut com a "Kirchnerisme", un important sector peronista que manté el poder des del 2003 i que ha aconseguit una destacable recuperació econòmica i social del país.
El que sembla constatable és que la desaparició de Néstor Kirchner canvia totalment el panorama polític argentí. Cristina Fernández, la seva esposa, acaba el mandat l'any que ve i encara ha de decidir si opta a la reelecció. Per aconseguir-ho ha de demostrar, "a priori", si controla el sector peronista que dominava el seu marit i que, d'acord amb les experiències viscudes a la Casa Rosada, seu presidencial argentina, els seus detractors ja estiguin mirant altres candidats. Després dels dos infarts de Néstor Kirchner, molts peronistes ja pensaven en la possibilitat de col·locar Daniel Scioli, actual governador de la província de Buenos Aires, al capdavant del partit.
Malgrat les insistents recomanacions mèdiques perquè rebaixés la intensitat de l'activitat i després de les dues intervencions coronàries dels últims mesos, Kirchner sempre va mantenir un ritme de treball frenètic i va rebutjar els rumors que parlaven de la precarietat del seu estat de salut. Ni en públic ni en privat havia confessat la decisió de presentar-se a les presidencials del 2011.
Va ser molt criticat per molts dels seus companys, va ser acusat de corrupció per l'oposició i va ser qüestionat pels seus mètodes deslligats de l'ortodòxia política, però des de tots els sectors de la societat argentina com des dels diferents països llatinoamericans, la mort de Kirchner deixa un buit difícil d'omplir i canvia radicalment el panorama electoral.
El que sembla constatable és que la desaparició de Néstor Kirchner canvia totalment el panorama polític argentí. Cristina Fernández, la seva esposa, acaba el mandat l'any que ve i encara ha de decidir si opta a la reelecció. Per aconseguir-ho ha de demostrar, "a priori", si controla el sector peronista que dominava el seu marit i que, d'acord amb les experiències viscudes a la Casa Rosada, seu presidencial argentina, els seus detractors ja estiguin mirant altres candidats. Després dels dos infarts de Néstor Kirchner, molts peronistes ja pensaven en la possibilitat de col·locar Daniel Scioli, actual governador de la província de Buenos Aires, al capdavant del partit.
Malgrat les insistents recomanacions mèdiques perquè rebaixés la intensitat de l'activitat i després de les dues intervencions coronàries dels últims mesos, Kirchner sempre va mantenir un ritme de treball frenètic i va rebutjar els rumors que parlaven de la precarietat del seu estat de salut. Ni en públic ni en privat havia confessat la decisió de presentar-se a les presidencials del 2011.
Va ser molt criticat per molts dels seus companys, va ser acusat de corrupció per l'oposició i va ser qüestionat pels seus mètodes deslligats de l'ortodòxia política, però des de tots els sectors de la societat argentina com des dels diferents països llatinoamericans, la mort de Kirchner deixa un buit difícil d'omplir i canvia radicalment el panorama electoral.
