I després de la COP26, què? Una xarxa d'acords climàtics perquè no hi hagi marxa enrere

Feia només tres setmanes que s'havia acabat la Conferencia pel Clima de l'ONU, a Glasgow, i John Kerry tornava a sobrevolar l'Atlàntic. L'enviat especial pel clima dels Estats Units anava a reunir-se amb els seus aliats europeus, per impulsar una gran inversió global pel clima.

El 8 de desembre, a Londres, es reuneix amb Alok Sharma, president de la COP26. El dijous 9, a Brussel·les, amb la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el vicepresident de la UE pel European Green Deal, Frans Timmermans, i la nova ministra d'Exteriors d'Alemanya, Annalena Baerbock.

El 10 de desembre, a París, amb la ministra de Transició Ecològica, Barbara Pompili, i amb el ministre d'Economia de França, Bruno Le Maire

El tema de les converses és, segons Kerry i altres assistents a les reunions, teixir les prioritats dels països occidentals rics amb les dels països que depenen dels ingressos dels combustibles fòssils i de la desforestació, perquè els grans països emissors augmentin la seva ambició climàtica.

El repte és canviar l'economia d'un petit grup de grans emissors

"Si el món vol evitar les pitjors conseqüències de la crisi climàtica, el repte és canviar la política econòmica d'un petit grup de grans països que no estan fent prou per reduir les seves emissions", explicava John Kerry a Politico, i els va citar: "la Xina, Rússia, l'Índia, el Brasil, Mèxic, Indonèsia, Sud-àfrica i l'Aràbia Saudita"

Bilions perquè els grans emissors deixin de contaminar

"Estem preparats per posar les finances i la tecnologia a la taula i per treballar amb diligència amb ells. Clarament es poden invertir bilions i caldrà que s'inverteixin", va dir Kerry.

Bilions que arribarien des de fons diversos: les agències pel desenvolupament dels estats, els bancs pel desenvolupament multinacionals, filàntrops i el sector privat. Bilions que es distribuirien a través dels programes occidentals d'inversió global: el Global Gateway de la UE, la Clean Green Initiative del Regne Unit i, especialment, el Build Back Better World, impulsat pels EUA al G7.

Prova pilot a Sud-àfrica

La prova es va engegar el novembre. A la COP26, els Estats Units, França, Alemanya, el Regne Unit, i la UE van acordar invertir 8.500 milions de dòlars per ajudar Sud-àfrica a tancar les seves centrals de carbó i reciclar els treballadors de les mines. A canvi, abans de la COP26, Sud-àfrica augmentava significativament el seu objectiu climàtic per al 2030.

Al desembre, durant les converses a Europa, Kerry va dir que el model de Sud-àfrica és "una molt bona plantilla" i Timmermans, que altres països "com Indonèsia i l'Índia" estaven interessats en acords similars. "A Indonèsia tenim una combinació de reptes, per la desforestació, per l'oli de palma i pel carbó", va afirmar Kerry. A l'Índia hi ha previstes converses imminents per promoure la transformació del seu gegantí sector elèctric depenent del carbó.

En canvi, a la Xina, la segona economia del món, el plantejament és molt diferent. Kerry vol que la Xina financi les renovables d'altres països

Una teranyina d'acords multibanda, perquè el canvi no es pugui frenar

Si hi ha canvi a la Casa Blanca, ¿els Estats Units compliran els seus compromisos climàtics, o els frenaran, com va fer Donald Trump? Per impedir que això no torni a passar, l'administració Biden promou múltiples acords entre països i amb el sector privat.

L'estratègia dels Estats Units és que els acords vagin més enllà d'ells mateixos, que altres estats arribin a acords entre ells, que es creïn múltiples coalicions i que altres s'hi puguin afegir, o desenvolupar altres àrees, i que tot plegat condueixi a un progrés multilateral. Això permetria que els acords continuessin sent rellevants, fins i tot si el lideratge nord-americà retrocedeix.

El nou canceller alemany, Olaf Scholz, tiba en la mateixa direcció. Al gener va anunciar que aprofitarà la seva presidència anual del G7 per "convertir aquest grup en el nucli d'un club climàtic internacional. Ja no esperarem el més lent i menys ambiciós. Donarem exemple i convertirem l'acció climàtica en un avantatge competitiu, acordant estàndards conjunts".

Kerry diu que no creu que cap polític pugui capgirar-ho: "Qualsevol persona seriosa ho sap, aquestes coses estan passant, s'estan fent aquestes inversions, s'emprèn aquesta transició".

"Cap president, cap primer ministre o cap ministre de finances podrà impedir el que està fent ara el mercat"

Fòrum de les Grans Economies sobre Energia i Clima

Els Estats Units han dit que el volen utilitzar com a punt clau de la seva diplomàcia climàtica, el Major Economies Forum on Energy and Climate (MEF). Aquest fòrum es va crear el 2007 (amb el nom de Major Economies Meeting) amb la idea que seria més fàcil arribar a un consens climàtic en un grup reduït de països en desenvolupament i desenvolupats, que constituïen la major part de les emissions mundials.

El MEF inclou països que representen el 80% del PIB mundial, de la població i de les emissions de gasos d'efecte hivernacle. El formen: els Estats Units, la Xina, la Unió Europea, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, el Japó, l'Índia, Rússia, Austràlia, el Brasil, el Canadà, Corea del Sud, Mèxic, Sud-àfrica i Indonèsia.

Durant els anys d'Obama el van rebatejar com MEF i va ser important per generar confiança en els anys previs a l'Acord de París. Però durant els anys de Trump va estar inactiu, fins que l'administració Biden el va recuperar.

El primer dia de Biden a la Casa Blanca (gener del 2021), el president va anunciar que convocaria una Cimera de Líders sobre el Clima. Es va fer a l'abril. D'allà van sortir nous acords internacionals: l'Associació per al Clima i l'Energia Neta 2030 entre els Estats Units i l'Índia; el Consorci de Transformació del Sistema Energètic Global (G-PST); el Fòrum de Productors Net-Zero; i l'Associació Global per a una Infraestructura Climàtica Intel·ligent, entre altres iniciatives.

Cinc mesos més tard, el setembre del 2021, una reunió del MEF va donar suport al Global Methane Pledge, acordat pels EUA i la UE, per reduir les emissions de metà, i va acordar que els estats del MEF augmentarien els compromisos climàtics abans de la COP26.

Reunió de les Grans Economies

El MEF es va reunir la setmana passada, el 27 de gener. Una reunió virtual, convocada per John Kerry, a nivell ministerial, per valorar la COP26 i avançar a treballar junts per accelerar els esforços climàtics.

Hi van assistir, a més dels membres del MEF,  Antigua i Barbuda (com a president de l'Aliança de Petits Estats Illes), l'Argentina, Bangladesh (com a president del Fòrum Climàtic Vulnerable), Egipte (com a president de la COP27), illes Marshall (com a president de la coalició d'alta ambició), l'Aràbia Saudita, el Senegal (com a president dels països menys desenvolupats), Turquia i l'ONU

Sobre la taula, quatre grans temes: pla comú de reducció del metà, objectius per frenar la desforestació i objectius 2030 per a renovables i per a comerç 0% emissions. La pròxima reunió serà a l'abril i a la taula hi haurà dos nous informes científics de l'IPCC (el grup d'especialistes de l'ONU) que es faran públics al febrer i març sobre "impactes previstos i adaptació" i sobre "mitigació" (com reduir les emissions).

"El moment de l'acció és ara", va piular John Kerry, abans de la reunió del MEF. Quan va acabar va destacar que els països participants estan compromesos a "continuar treballant junts per reforçar encara més l'acció climàtica en aquesta dècada decisiva"

Una teranyina d'acords climàtics que es realimentin

L'administració Biden promou una teranyina d'acords climàtics multibanda que generin dinàmiques que es realimentin.

A Glasgow, els Estats Units i la Xina es van comprometre a cooperar per accelerar l'acció climàtica aquesta mateixa dècada. Hi van establir grup de treball que es reunirà periòdicament per millorar les accions concretes.

També a la COP26 es van anunciar acords de 40 estats per fer més barata la tecnologia verda per a tots els països; o el de 450 bancs i fons d'inversions per alinear les seves inversions amb l'objectiu 0% d'emissions, entre altres.

Una teranyina i un trinquet per no retrocedir

Un trinquet és un mecanisme que només permet avançar en una direcció, ja que bloqueja la marxa enrere. És un mecanisme habitual en aparells mecànics per fer avenços irreversibles i acumulatius.

L'Acord de París pel clima funciona amb un mecanisme de trinquet: obliga a compromisos creixents i en dificulta molt la marxa enrere.

Però un trinquet no serveix per avançar, només serveix per no retrocedir. Per avançar cal empènyer.

Per empènyer un canvi res millor que dinàmiques que es realimentin. La teranyina que s'està teixint tibarà de la transició. Però tothom ha de tibar.