I després de parar el cop del coronavirus, tot això, qui ho paga?

Els governs, aquí i a la resta del món, han intentat parar el cop abocant diners, en forma de subvencions, ajudes directes o avals. Un dels llegats d'aquesta crisi serà, segur, la bola de deute públic que haurem d'anar paint amb els anys. Com ho pagarem? Doncs dependrà de quin camí triïn les autoritats, i també, políticament, entre tots.

El deute públic que acumula Espanya supera els 1,2 bilions d'euros, segons les últimes xifres publicades pel Banc d'Espanya

Però una xifra sola no ens diu res. Per saber quant pesa realment, l'hem de comparar amb la mida de l'economia, del PIB. I les dues boles són pràcticament iguals; això vol dir que per tornar tot el deute acumulat de cop, hauríem de gastar tota la riquesa que es produeix en tot un any, gairebé el 100% del PIB. Inviable.

Ara baixa la recaptació d'impostos i es dispara la despesa pública. Per cobrir aquest decalatge, aquest dèficit, l'estat demana préstecs, de manera que el deute, aquesta bola, encara es farà més gran, potser fins el 115 o 120% del PIB.

Una família ha de pagar la hipoteca i retornar el deute per quedar-se el pis, però un estat no funciona com un particular. Els estats es conformen a pagar la quota anual, la lletra del préstec, i van refinançant els crèdits a mesura que van vencent. Ara, aquest sistema és suportable gràcies al Banc Central Europeu, perquè els tipus d'interès són molt baixos. I de fet, la previsió és que continuïn així durant molt de temps, com explica Òscar Jordà, assessor principal Reserva Federal San Francisco:

"Aquest cop encara ha sigut més fort que el 2008, i per tant, estarem en interessos baixos durant bastants anys. No m'estranyaria gens que estiguessin a zero durant una dècada".

Però ningú sap què passarà més endavant, així que, un moment o altre, aquest deute s'haurà d'anar reduint. Sobretot, perquè en els pròxims anys les finances públiques s'hauran d'enfrontar a una altra gran bola, la de les pensions; a la pràctica, són un deute, una obligació de pagament entre generacions.

Austeritat?

Una fórmula que ja coneixem és la de l'austeritat. Es retalla despesa pública, s'apugen impostos, de manera que l'estat disposa de més recursos per quadrar els comptes. La bola del deute ja no creix, i hi ha prou diners com per pagar els interessos.

Però, com també sabem, aquesta recepta pot deprimir l'economia, que s'acaba pansint i fent més petita. És l'anomenada "deflació". Així que, al final, el pes del deute continuen sent més o menys el mateix i no hem guanyat res després de tant sacrifici.

No pagar el deute?

Una altra opció és, directament, deixar de pagar el deute. Certament, la factura s'empetiteix, però encara que la idea pugui ser temptadora, pot tenir efectes secundaris i emportar-se l'economia d'un país. D'entrada, els seus bancs, com va passar amb Grècia durant l'última crisi. En el cas europeu, un impagament desordenat posaria en dubte el futur de l'euro.

Ara bé, cada cop més veus apunten que un dia o altre l'anomenada "reestructuració" del deute, negociada i ordenada, es podria acabar posant sobre la taula.

També tindrà alguna cosa a dir el BCE. Ara, per ajudar els estats i mantenir sota control els tipus d'interès que paguen, el Banc Central s'està quedant molt deute. En determinat moment, podria decidir "monetizar-lo", és a dir, guardar-lo sota la catifa i no reclamar el pagament.

És una mena de "botó nuclear" políticament delicadíssim, més encara després que el Tribunal Constitucional alemany hagi obert una batalla institucional precisament per aquesta qüestió.

José García Montalvo, professor d'Economia de la UPF:

"Sí que crec que seria factible per un ajustament comptable, que és el que pot fer el BCE, perquè part del deute desaparegui. En aquests moments, això no és possible, però a mitjà termini, i si hi ha molts països carregats de deute, potser sí que seria factible".

Iolanda Fresnillo, sociòloga de la Xarxa Europea del Deute:

"Si no es fa res en aquest sentit, la pilota que tindrem al 2021 o el 2022 serà molt difícil d'afrontar. I governs com el d'Holanda ja han avisat que llavors serà el moment d'aplicar mesures d'austeritat"

Creixement i inflació?

Però hi ha d'altres opcions si deixem de mirar el deute i ens fixem en el PIB. Perquè si l'economia creix, el deute es va quedant petit en comparació. És la solució que tots escolliríem amb els ulls tancats, però també la més difícil de pilotar.

Podem créixer perquè ho fem millor, però també fent una mica de trampa, provocant inflació. Si pugen els preus, l'economia creix, i la bola del deute es torna més suportable.

És el que estan intentant els bancs centrals, injectant milers de milions d'euros en el sistema. Però és una maniobra molt delicada també, perquè de tan inflar el globus, pot passar que els diners no valguin res, l'anomenada "hiperinflació". O, sense arribar a aquest extrem, disparar el preu de determinats actius, com els habitatges, les accions de borsa o les matèries primeres, cosa que provocaria bombolles financeres que poden acabar esclatant.

Òscar Jordà, assessor principal de la Reserva Federal de San Francisco:

"El deute que ara assumim és una inversió en nosaltres mateixos. Si fem pujar l'economia, més impostos podrem recaptar i podrem retornar el deute."

L'alternativa europea

L'altra opció és que part d'aquest deute no s'apunti al marcador de cada estat, sinó que es reparteixi entre els socis de la Unió Europea. La bola existiria igual, però "mutualitzada", de manera que cada estat n'assumiria només una part. I els més castigats, com Itàlia, Espanya o França, només haurien de retornar una part de tota l'ajuda que rebin.

Núria Mas, consellera del Banc d'Espanya:

"La idea del fons europeu de recuperació és molt bona. Tots contribuïm a través d'una eina que ja existeix [el pressupost europeu], que no té l'oposició frontal de ningú, i que es podria utilitzar per a aquesta reconstrucció".