I després del confinament, què? Del retorn esglaonat a l'aïllament al mínim símptoma

Si es manté la data prevista de final de l'estat d'alarma, el dia 12 d'abril, la situació de confinament canviarà. Però com canviarà? Què es pot fer perquè el retorn a la normalitat no comporti una nova onada de contagis?

Alguns experts suggereixen fer-la de manera esglaonada, de manera que les persones menys vulnerables, gent més jove i sense riscos associats, recuperin una certa normalitat. Altres veus, aquí a Catalunya, se centren, sobretot que, sense tests, qualsevol persona que tingui símptomes continuï aïllada.

Anna Llupià i Garcia, del Servei de Medicina Preventiva i Epidemiologia de l'Hospital Clínic, explica els diversos símptomes que ens han de posar en alerta:

"Ara mateix no tenim tests. Algun dia en tindrem, però ara mateix no en tenim. Per tant, qualsevol persona amb el més mínim símptoma, això és una dècima de febre, una miqueta de tos, un inici de diarrea, una miqueta de pèrdua de l'olfacte, sensació de malestar o de fatiga, dolor muscular... Qualsevol d'aquests símptomes de forma independent, hem de saber que podem ser un cas."

I què fer llavors? Doncs quedar-se a casa, sense sortir per res. El que no se sap és durant quant de temps, perquè la forquilla va dels 7 dies després que hagin desaparegut els símptomes fins als 37. El tema és que en un 50 per cent de casos s'ha detectat el virus fins a 20 dies després, però no se sap si aquest virus tindria o no capacitat de transmetre's. Per tant, serà el metge el que decideixi en cada cas.

Però la cosa no acaba aquí. És fonamental, diuen els epidemiòlegs, avisar les persones amb qui s'hagi tingut contacte perquè també es confinin durant 14 dies, que és el temps d'incubació. I qui es consideraria un contacte? La doctora Llupià i Garcia ho concreta:

"Si ets un cas, contactes teus són persones amb les quals hagis tingut una relació, encara que sigui una conversa, durant més de 15 minuts a menys de 2 metres."

Per fer possibles aquestes mesures, caldrà, d'una banda, la solidaritat entre veïns i, sobretot, que es faciliti el teletreball, com remarca Andrea Buron, portaveu de la Societat Espanyola de Salut Pública i Administració Sanitària:

"Els treballadors i les empreses haurien de facilitar al màxim possible que això sigui així. Tenim molt clar que hi haurà certes professions en què això serà inviable, però, sempre que aquelles en què sí que sigui viable ho apliquin, continuarem contribuint a la disminució del nombre de casos."

Parlen els supervivents: soledat, agraïment i confinament

I les persones que s'han curat de la Covid-19, què hi diuen? Parlem amb tres supervivents, que fan agraïments al personal sanitari, criden a mantenir el confinament com a instrument per evitar més contagis i destaquen la soledat en què s'ha de passar la malaltia.

Enric Rubio
Va passar sis dies a l'hospital

"Hem de confiar absolutament en el tractament que proposen els metges. Ells saben millor que ningú com abordar aquesta malaltia tan greu i tan violenta. Tot l'equip d'infermeria de la planta va tenir un tracte extremadament humà i extremadament delicat, malgrat la situació que ens tocava viure i el que realment vèiem al nostre voltant. Que se'n pot sortir i val la pena lluitar per sortir-ne i gaudir de la vida."

Mireia Moret
Té 30 anys i no tenia cap patologia

"Jo he estat onze dies ingressada a l'hospital i el pitjor ha sigut la soledat. Compartir aquesta experiència, molt desagradable, quan jo mai he estat ingressada a l'hospital, per res, i trobar-me en aquesta situació, que t'estàs ofegant, que ho estàs passant malament, i no ho pots compartir amb ningú, és molt dolorós."

"Ser molt forts, molt curosos, fer bondat, utilitzar totes les mesures de prevenció que ens estan dient i tenir molta paciència".

Víctor Daniel Gumucio
metge de l'UCI de l'Hospital de Bellvitge, va estar molt greu i va veure molts companys malalts

"Veus amb una altra perspectiva totes les persones que estan involucrades i les que realment arrisquen les seves vides per nosaltres. Els teus companys s'arrisquen per tu. I han de treballar molt dur per i per a tu."

"M'ha fet ser molt més humà, segur. M'ha fet canviar la perspectiva. Tots els pacients senten por. Tots. Perquè és una cosa desconeguda que fa molt poc que ha aparegut. Aquesta por és una cosa amb la que vius. A l'inici s'ha de tenir molta fortalesa."

"Que la mesura d'aïllament és l'única que tenim. És l'única manera d'aturar-ho. Per a la resta, podem fer suport, col·laborar, però és una feina de tots."