I si Trump no accepta el resultat? L'amenaça d'un bloqueig pitjor que el de l'any 2000

El recompte de les eleccions presidencials als Estats Units es preveu llarg, complex i disputat. Donald Trump ha preparat el terreny per presentar batalla legal, fins i tot amb la intenció de declarar-se vencedor sense esperar que acabi el recompte.

Trump s'ha passat bona part de la campanya sembrant dubtes sobre la transparència del vot per correu, que s'ha disparat en aquests comicis, i podria dedicar el seu exèrcit d'advocats a desafiar els resultats oficials, cosa que podria derivar en una crisi institucional.

No serà el cas si el demòcrata Joe Biden s'imposa amb rotunditat als primers estats clau que publicaran resultats: Florida, Carolina del Nord i Arizona.

Si els resultats són ajustats, en canvi, es tem que els dubtes sobre l'escrutini obrin una crisi pitjor que la que l'any 2000 van protagonitzar George W. Bush i Al Gore pel recompte de vots a Florida.

Aleshores, davant d'un resultat molt ajustat i amb problemes a les màquines de votació, el país va estar un mes i mig sense saber el guanyador de la contesa electoral, fins que el candidat demòcrata va assumir que la derrota era per a ell.

Qüestió d'hores, dies o setmanes

Segons els experts, si el resultat és concloent, serà a favor de Biden, probablement. Si no és clar, el resultat podria arribar dijous o divendres. I el risc és que s'allargui encara més.

Sense donar-ne proves, Trump denuncia un frau generalitzat en el vot per correu als estats governats per demòcrates. "Tan aviat com acabin les eleccions, mobilitzarem els nostres advocats", va anunciar diumenge en una conversa amb periodistes entre mítings.

En la crònica següent, el corresponsal de TV3 als Estats Units explica que la teoria del candidat republicà i aspirant a la reelecció és que els vots per correu que es comptin més enllà d'aquest dimecres a la nit no haurien de ser vàlids perquè poden ser manipulats.

El president ha anunciat que quan s'acabi la jornada electoral, posarà a treballar els seus advocats per detectar possibles irregularitats en estats governats pels demòcrates, com Pennsilvània o Nevada.

Vot per correu rècord

El retard en la publicació de resultats s'explica també per l'allau sense precedents de vot anticipat i per correu que s'ha registrat en aquestes eleccions. Prop de 100 milions de nord-americans ja hi han participat.

La meitat ho han fet per correu, i aquests seran els sufragis que més es tardaran a comptar.
 

Les dates clau després de les eleccions

Després de les eleccions, la data més assenyalada en l'horitzó és el 20 de gener, dia en què ha de jurar el càrrec el futur president dels EUA.

Abans, però, un cop fets els comicis, les autoritats de cada estat tenen fins al 8 de desembre per resoldre qualsevol incidència relacionada amb l'elecció dels compromissaris de cada col·legi electoral. Cada estat té un nombre de vots del col·legi electoral, en funció de la població.

Als Estats Units, els votants no escullen directament el president, sinó els 538 membres del col·legi electoral que han de designar el president. El 14 de desembre és quan aquests delegats es reuneixen i voten formalment el president,

El guanyador és el candidat que obtingui la majoria d'aquests 538 vots electorals, és a dir, com a mínim, 270. En tots els trets, excepte dos, s'emporta tots els delegats corresponents a l'estat el candidat que obtingui el nombre més gran de vots. És un aspecte que no està escrit a la constitució i alguns es pregunten si Trump farà que canviï aquesta regla no escrita.

Aquesta votació l'haurà d'avalar el 6 de gener el nou Congrés; en aquestes eleccions també es renoven els 435 membres de la Cambra de Representants i 33 dels del Senat.

El Congrés seria l'encarregat de decidir entre els dos candidats en disputa. Però ara mateix, el Senat és republicà i la Cambra de Representants és demòcrata, fet que no desfaria el bloqueig.

Si el bloqueig continua fins al 20 de gener del 2021, seria Nancy Pelosy, la presidenta de la Cambra de Representants i tercera autoritat del país, qui assumiria el càrrec de presidenta.