"I vaig deixar de dir-te pare": crònica de l'any en què la vida de Caroline Darian va aturar-se
Disponible ja en una quinzena d'idiomes, la traducció al català del llibre de la filla de Dominique Pelicot arribarà a les llibreries el 22 de gener
El 2 de novembre del 2020, la vida de Caroline Peyronnet va aturar-se. Aquell dia de fa quatre anys va saber que, almenys durant una dècada, el seu pare va drogar i violar la seva mare, i va oferir-la a altres homes perquè també la violessin.
D'aquell sotrac inimaginable que va capgirar la seva vida va néixer Caroline Darian, cognom sorgit de la contracció dels noms dels seus dos germans, David i Florian, que des del primer moment van estar al seu costat.
També quan, al cap d'uns dies, encara en xoc, la policia va trucar-li per mostrar-li dues fotos que havien trobat entre les que tenia el seu pare.
No eren de la seva mare, s'hi veia una altra dona. Va costar-li una mica adonar-se'n: la dona era ella, i era evident que estava drogada, com va explicar durant el judici al seu pare i 51 acusats més, celebrat fins a aquest divendres en el tribunal d'Avinyó.
Darian està convençuda que el seu pare també va violar-la. Ell ho nega. Durant el judici va encarar-s'hi i va retreure-li que havia tingut temps de dir-los la veritat.
"Mai et vindré a veure. Mai. Moriràs sol com un gos", va dir Darian al seu pare quan Dominique Pelicot, durant l'al·legat final, va expressar el desig de reconciliar-se amb la filla.
"Tots morim sols", va respondre ell. "Tu especialment", va reblar ella.
Aquell primer any en què la seva vida "va aturar-se", com va descriure durant el judici, Darian va voler recollir-lo, en forma de diari, en un llibre titulat "I vaig deixar de dir-te pare".
Publicat a França l'abril de fa dos anys, "Et j'ai cessé de t'appeler Papa" arribarà a les llibreries traduït al català d'aquí a un mes, el 22 de gener, publicat per Edicions 62.
Fins ara ha estat traduït a setze idiomes, i el mateix 22 de gener també es publicarà en castellà. Darian hi escriu:
"Escriure és lliurar-se a la nit que tots portem a dins. Jo estic plena de nit. És una foscor densa, freda, que m'ha llegat el meu pare."
"L'escriptura d'aquest llibre m'haurà permès no tant desfer-me'n com explorar-la per tenir-li menys por", afegeix.
Al llibre, a més, Darian també explica com l'ha ajudat l'escriptura, amb què ha convertit un trauma familiar en una lluita col·lectiva: "Encara no sé el que m'espera en apostar per publicar el meu testimoni, però estic convençuda que el meu compromís amb la causa de les dones no ha fet sinó començar."
