Iceta veu "sectari" el no dels independentistes i el recorrerà avui al Constitucional

En roda de premsa al Parlament, Miquel Iceta ha denunciat que "el sectarisme s'ha imposat sobre la legalitat i el sentit comú i deixa sense representació més de 600.000 votants del PSC". Iceta acusa els independentistes de "trepitjar els drets de les minories" i de frustrar que un català pugui presidir el Senat, fet que no passa des del 1873.

Així valora el secretari general del PSC, Miquel Iceta, que el Parlament hagi rebutjat aquest matí que pugui ser senador autonòmic i, per tant, frustra l'aspiració a la presidència del Senat a partir de la setmana vinent. Iceta ja havia qualificat "d'aberració democràtica" aquesta possibilitat que, finalment, s'ha produït aquest matí.

Iceta s'ha mostrat "decebut però ni enfadat ni sorprès" i ha subratllat que la presidència del Senat és un honor, però no un objectiu personal. Assegura que això no ajuda a les relacions amb ERC i ha destacat que "ningú té dret a escudar-se en greuges, certs o falsos". Considera que, amb aquesta decisió, els catalans poden saber "qui està pel diàleg i qui no ho està".

El partit no presentarà cap altre candidat fins que es resolgui el recurs d'empara al TC.

El no a Iceta

ERC, JxCat i la CUP han votat en contra de la designació i és la primera vegada que es tomba el nomenament d'un senador. De fet, en plena aplicació del 155, ERC i JxCat van votar els candidats al Senat de Cs i viceversa, i només la CUP es va abstenir.

La vicepresidenta Carmen Calvo ha reaccionat de seguida advertint les forces independentistes de les "conseqüències jurídiques" del veto a Iceta i ha considerat que es tracta d'un "error polític immens". José Montilla va renunciar al seu escó al Senat el 9 de maig i la no designació d'Iceta "trenca la proporció obligada" del Parlament de Catalunya.

Fa pocs dies el PSOE es va negar a pactar cap contrapartida amb les forces independentistes perquè el Parlament designés Miquel Iceta com a senador autonòmic, pas previ per presidir la cambra alta. Carmen Calvo defensava el dret a designar a qui vulguin sense "mercadeig":

"Mai. Res. És el nostre dret nomenar els nostres senadors o senadores als parlaments autonòmics, com així ha estat en la vida política a Espanya durant 40 anys. Ningú ha imposat en cap parlament autonòmic qui vol o qui no vol que sigui senador per designació autonòmica en la cambra alta. Nosaltres l'únic que esperem és que continuï sent així perquè és el nostre dret a decidir."