Identificat el cos del militant antifranquista Cipriano Martos, assassinat fa 50 anys

Gairebé 50 anys després de la seva mort, s'ha recuperat el cos de Cipriano Martos. El Departament de Justícia, Drets i Memòria ha confirmat que les restes exhumades al cementiri de Reus són del militant antifranquista.

Fa un mes, l'equip arqueològic va anunciar que un dels 41 cossos exhumats era compatible amb el de Cipriano Martos per les característiques físiques i per la ubicació del cos a la fossa comuna.

Ara, les mostres genètiques han permès comparar l'ADN de Cipriano amb les del seu germà Antonio i han permès confirmar la seva identitat. Això permetrà que la seva família pugui traslladar i enterrar el cos al poble de Granada on hi ha enterrats els seus pares.

Qui era Cipriano Martos

Cipriano Martos era un obrer nascut l'any 1942 en un poble de Granada. Va emigrar a Catalunya, on va viure a Sabadell, Terrassa i Reus. Va treballar de jornaler, miner, al tèxtil i, finalment, a la construcció.

A la capital del Baix Camp es va vincular amb la lluita sindicalista i va militar a Oposició Sindical Obrera (OSO), el Partit Comunista Espanyol Marxista-Leninista (PCE M-L) i el Front Revolucionari Antifeixista i Patriota (FRAP).

El 25 d'agost del 1973 va ser detingut per la Guàrdia Civil, acusat de propaganda il·legal i de pertànyer al FRAP. Interrogat i torturat a la caserna de Reus, el van obligar a beure àcid sulfúric amb gasolina, conegut com "líquid de la veritat".

El 17 de setembre va morir per una hemorràgia interna a l'Hospital Sant Joan de Reus, després d'haver agonitzat durant tres setmanes. Va ser enterrat en una fossa comuna sense que la família ho sabés.

Durant molts anys, la família de Cipriano Martos ha batallat per reclamar la veritat sobre el seu assassinat i ara, finalment, podran enterrar-lo amb dignitat on ells volien.

Exhumat d'una fossa comuna

Les tasques d'intervenció arqueològica per recuperar-ne les restes van començar el mes de desembre passat, en el marc del Pla de Fosses 2020-2022 de la Generalitat.

El 10 de gener, l'equip arqueològic va confirmar que, dels individus exhumats, un era compatible tant amb les característiques físiques de Cipriano Martos (sexe, edat, dimensions i ferides) com amb les espacials de profunditat i columna de la fossa.

Les despulles es van traslladar al laboratori per extreure'n mostres genètiques i creuar-les amb les dades dels familiars inscrits al Programa d'Identificació Genètica.

Finalment, els resultats de les proves genètiques i antropològiques han confirmat que es tracta de les restes de Martos. Segons el Departament de Justícia, Drets i Memòria, el cos de Cipriano Martos és el vintè que es pot identificar a Catalunya des de la creació del Programa d'Identificació Genètica, l'any 2016.

A Catalunya hi ha 887 fosses de la Guerra Civil documentades, amb una xifra estimada de 14.000 persones enterrades. En total, s'han recuperat les restes de 846 persones en 77 fosses.

El desembre de l'any passat, el govern va anunciar que gairebé es duplicava el contracte destinat a les intervencions en fosses de la Guerra Civil i el franquisme.