Identifiquen dos parells de nadons robats durant el franquisme: "No poden negar-nos la veritat"

La Generalitat Valenciana és una administració pionera en la seqüenciació i anàlisi genètica de possibles xiquets robats durant el franquisme. Té una base de dades d'ADN i un centre, el Fisabio, on s'analitzen amb les tècniques més modernes estos casos. Recentment s'han identificat dos parells de nadons. Una d'elles és Immaculada Higón i la seua germana. Els pares adoptius de l'Imma van pagar més d'un milió de pessetes per ella, era el 1972. Ara busca la seua mare biològica.

Al document del registre d'entrada de l'hospital on va nàixer la Immaculada Higón hi ha una creu. Està just al costat del segell on figura la data i el número d'expedient, el 125. Ella va nàixer el 1972 a l'Hospital Provincial de València, avui Hospital General, un dels centres de referència de la capital valenciana. Sobre el significat d'aquella creu, ho té clar.

"Què vol dir esta creu? Doncs això ho tenen molts xiquets adoptats i vol dir que a la mare li van dir que havia mort el nadó."

A aquest document hi va arribar després de sospitar, fer-se moltes preguntes i investigar-ne la resposta.

Els nadons robats no existeixen

"Ací, a Espanya, no ens donaven res. Ens deien que la nostra realitat no existia. Han negat sempre que existiren els nadons furtats."

Imma Higón va créixer en un entorn familiar ple d'estima. Els seus pares, treballadors humils, es van prometre que l'últim dels dos que quedara en vida, quan estiguera a les portes de la mort, li explicaria el seu origen. Amb 33 anys l'Imma ja no tenia pare, havia mort, i la seva mare tenia un Alzheimer incipient.

"Un dia una veïna em va dir: 'Cuida ta mare, que ella t'ha cuidat molt sempre, encara que no t'haja parit'", explica l'Imma:

"Jo em vaig quedar en xoc i vaig anar a verificar-ho: 'Mama, dis-me la veritat, perquè si no me la dius ho preguntaré per ahí'. I em va respondre: 'És que eres tan rosseta'".

Aquella frase li va canviar la vida. Volia saber-ne els detalls, volia saber més coses de la seva mare biològica.

Sobre la seva adopció va obtenir fins a quatre versions diferents: la seva mare biològica era menor d'edat, era una dona soltera de poble i això estava molt mal vist, era prostituta, havia mort durant el part.

Va decidir assessorar-se amb un advocat a través de l'associació valenciana de xiquets furtats, SOS Nadons Furtats. Va seguir tots els passos que li indicaren. Al registre civil havia de demanar la "partida literal de naixement". En aquest document va llegir, efectivament, que era adoptada.

Constava com a Immaculada Hortensia Espinosa Fernández. Els cognoms segurament no serien els dels progenitors. Eren, tal com apunta, uns cognoms que s'assignaven a efectes d'identificació, tant se val que foren aquests o, en altres èpoques, el d'Expósito.

També va anar a buscar els documents de l'hospital on havia nascut. Al full de registre del seu naixement, al costat del segell de l'hospital, hi havia una creu. Així, explica l'Imma, és com marcaven els nadons a les mares dels quals els havien comunicat la seva mort.

Però de l'hospital esperava obtenir més informació. Volia el nom de la seva mare perquè hi havia coses que no li quadraven. Ni tan sols el llibre de família, es queixa, on ella apareixia com a filla biològica i no com a filla adoptiva:

"I al llibre de família posa que soc filla biològica. I jo no soc biològica, soc adoptada! I com que quan em vaig casar la meua mare ho va arreglar tot amb el pare de la meua filla, doncs tampoc en sabia res."

L'Imma lamenta que l'existència de nadons robats s'haja negat durant molt de temps. I que s'haja estès la idea que anaven a mans de famílies amb molts diners. En el seu cas no va ser ben bé així.

La seua era una família de classe treballadora. Els seus pares havien emigrat a Suïssa a treballar per poder reunir tots diners que els calia per a una adopció. Van pagar, el 1972, un milió dues-centre mil pessetes per ella. Era el preu, segons explica, per les despeses dels tràmits administratius del procés.

"Tinc una germana, les dues som adoptades"

"Sí, sou germanes. Mateix pare i mateixa mare", relata l'Imma sobre el resultat de la prova d'ADN:

"La meua germana també és adoptada, les dues nascudes al mateix hospital. Podríem ser d'un matrimoni al qual li va furtar les filles."

El govern valencià és la primera administració pública que té un banc d'ADN de possibles xiquets furtats durant el franquisme. Les proves són gratuïtes i identifiquen germans que van ser separats en nàixer. Es porten a terme a la Fundació Fisabio de València, que recull dades de centres sanitaris d'Alacant, Castelló i València.

Després d'analitzar 134 mostres, 91 d'elles de familiars de nadons robats, i 43 de possibles nadons robats, la tècnica de seqüenciació massiva ha permès establir el parentesc familiar de dues parelles de germans. Tenen el mateix pare i la mateixa mare, en el cas de l'Imma. Les dues germanes van nàixer al mateix hospital i amb l'assistència del mateix metge.

Immaculada Higón és membre de SOS Nadons Furtats, i coordina el grup referent als parts de l'Hospital General de València. Assegura que hi ha entre 300 i 400 persones, entre fills que busquen les seues mares biològiques i mares que busquen els seus fills, dins d'este grup.

"La meua germana va nàixer el 1969, i jo 3 anys després, el 1972", relata l'Imma:

"Però hi ha matrimonis als quals els van furtar dos i fins a tres fills en diferents anys. Hi ha molts matrimonis així, casats com Déu mana! I com que eren joves els deien: 'No patiu, podeu tenir més fills més avant!'"

A la seva germana la va adoptar un matrimoni d'Alacant; a ella, un de València. Les seves inscripcions al registre civil tenen una coincidència: dels dos cognoms que se'ls va assignar quan van nàixer en comparteixen un, Fernández.

A la seva germana els pares li van explicar, amb 8 anys, que era adoptada. I li van donar les mateixes quatre raons de l'adopció: dona menor, dona soltera, prostituta, mare morta durant el part.

La germana prefereix mantenir-se en l'anonimat, la seua mare adoptiva encara viu, és molt gran i no vol causar-li cap malestar.

"Només vull saber el nom de la meua mare"

"Jo només vull saber el nom de ma mare! Per què no me'l volen donar? Què amaguen? Ja està bé d'ocultar tantes coses", es lamenta l'Imma.

Fins a set requeriments ha presentat l'Imma a l'Hospital General, set requeriments denegats, set requeriments on només demanava saber el nom de la seua mare biològica.

Va acudir fins i tot a la Fiscalia de Menors, però el seu cas va ser desestimat amb l'argument que no hi havia constància de cap denúncia per sostracció de nadons.

"Em diuen, des de l'hospital, que amb la informació que tinc de la Diputació Provincial, ja en tinc prou", explica l'Imma:

"La primera vegada que vaig demanar a l'hospital esta informació em va dir que en la inundació de la riuada de València es van perdre molts papers. Però la riuada va ser el 1957 i jo vaig nàixer el 1972!"

D'uns anys ençà les coses han canviat. Hi ha un banc d'ADN, es fan anàlisis genètiques, s'usen les tècniques més avançades, més fiables, i amb més sensibilitat, tot amb l'objectiu de poder esclarir què va passar d'una pràctica que es va fer durant molts anys amb total impunitat.

Encara es poden fer més coses, entre d'altres, pel govern valencià, crear un banc d'ADN estatal per poder creuar les dades amb altres comunitats autònomes i augmentar així les possibilitats de trobar els familiars.

I per a Imma Higón, un fet essencial: que la justícia actue, que aplique la llei i que no li neguen la informació sobre la seua mare biològica.

Ara que les anàlisis d'ADN han permès certificar que té una germana, pensa que és el moment, no pot ser que a la seua mare se li amague que té dues filles vives:

"Tinc dret a saber el nom de ma mare. No poden negar-nos la veritat ni a mi, ni a la meua germana. El pitjor és que pense que segurament a ma mare li han dit que jo estic morta. Ara si li diuen que no, que estic viva, seria un sotrac per a ella. Però pense que la poden preparar psicològicament i, després, dir-li: 'Mira, tens dues filles'. Ara és el moment, ara!"

Vídeo relacionat: Trilogia sobre la infantesa com a víctima del franquisme