Identifiquen el primer escriptor conegut en català: el sotsdiaca Ramon de Cabó

El sotsdiaca Ramon de Cabó va escriure el 1105, més d'un segle abans que les "Homilies d'Organyà", el text titulat "Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet", un recull de les infraccions, faltes i ofenses que el vassall Guillem Arnall havia comès contra el mateix Isarn, la seva dona i els seus drets.

Ara ho sabem gràcies a la feina del catedràtic de Paleografia de la Universitat Autònoma de Barcelona Jesús Alturo i la doctoranda Tània Alaix, que han precisat la data i han posat nom a l'autor. Consideren que Ramon de Cabó "es mereix el títol de primer escriptor conegut de la literatura -en el sentit més ampli del terme- catalana".

Aquest memorial de greuges és el primer document extens redactat íntegrament en català, més d'un segle abans que les "Homilies d'Organyà", el text literari més antic en català.

El "Memorial de greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet" és un pergamí que fa 10 centímetres d'altura per 52 de llargada i es conserva a la Biblioteca de Catalunya.

Qui era Ramon de Cabó

L'eclesiàstic era un professional de l'escriptura al servei dels senyors de Caboet.

Es va educar al bisbat d'Urgell, dominava el català i el llatí i era de Cabó, un poble de l'Alt Urgell al costat d'Organyà.

"Era un home culte, bon cal·lígraf, no mediocre llatinista i amb prou capacitat per escriure un text llarg tot ell en català, per a la qual cosa, i contràriament al que sovint s'ha afirmat, calia capacitat i expertesa", afirmen els investigadors.

D'aquest escrivà se'n conserven dotze documents originals i unes poques còpies més. Els pergamins són a l'Arxiu del Bisbat d'Urgell, que custodia els documents més antics de Catalunya, i a la Biblioteca de Catalunya.

Els investigadors han fet una anàlisi paleogràfica i filològica de documents de l'Arxiu del Bisbat d'Urgell i de la Biblioteca de Catalunya dels segles XI i XII.