Identifiquen marcadors genètics associats amb el risc d'infecció i la gravetat de la Covid

La col·laboració entre més de 3.500 científics de tot el món ha permès identificar factors genètics que provoquen en alguns pacients Covid greu i que permeten que d'altres tinguin només símptomes lleus o siguin asimptomàtics

Aquests descobriments s'han fet en el marc de la Covid-19 Host Genomics Initiative, creada el març del 2020 i liderada per Andrea Ganna, de l'Institut de Medicina Molecular de Finlàndia (FIMM) i la Universitat de Hèlsinki, i Mark Daly, director del FIMM i membre del Broad Institute del MIT de Harvard.

La iniciativa inclou actualment més de 3.500 autors i 61 estudis fets a 25 països. Un resum dels descobriments s'ha publicat aquest dijous a la revista Nature.

Concretament, els autors han identificat 13 regions del genoma associades a susceptibilitat a la infecció i a la seva gravetat. S'han obtingut a partir de l'anàlisi de més de 50.000 pacients i dos milions de controls no infectats, en un dels estudis genètics més amplis fets fins ara.

L'únic investigador de l'estat espanyol que ha participat en aquest estudi és Israel Fernández Cadenas, de l'Institut de Recerca de l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau-IIB Sant Pau. Considera que es tracta d'una "gran col·laboració sense precedents que ha unit científics, biobancs, hospitals i empreses privades treballant i compartint dades i coneixement de forma absolutament transparent":

"La col·laboració i el fet de compartir dades ens ha permès obtenir ràpidament un retrat de la genètica dels hostes de Covid-19. Però, molt més important, aquesta iniciativa i esforç facilitarà i impulsarà molts altres projectes d'investigació relacionats amb diferents patologies o sobre malalties infeccioses, així com contribuirà a entendre millor els pacients de Covid-19 amb símptomes persistents o a identificar dianes per desenvolupar tractaments."

Porta oberta a buscar tractaments

Se sap que factors com ser home, l'edat i l'obesitat o el sobrepès contribueixen contraure la Covid o que la malaltia sigui greu. Però això sol no explica la gran variabilitat de símptomes i gravetat, i s'han buscat factors genètics.

Dels 13 "loci" o localitzacions en el genoma identificats ara, alguns ja estaven relacionats amb altres malalties. Així, un dels "loci" es troba a prop del gen FOXP4, que està relacionat amb el càncer de pulmó.

La variant FOXP4 associada a Covid greu augmenta l'expressió del gen i això suggereix que inhibir-lo podria ser una estratègia terapèutica potencial.

Altres "loci" associats a Covid greu inclouen els gens DPP9, implicat en el càncer de pulmó i la fibrosi pulmonar, i TYK2, relacionat amb algunes malalties autoimmunitàries.

El consorci va donar prioritat a la comunicació i publicava immediatament els resultats al seu lloc web després de comprovar-ne l'exactitud. Les dades estan obertes perquè qualsevol grup de recerca les pugui fer servir i això permetrà investigar possibles dianes terapèutiques, com explica Ben Neale, codirector del Programa de Genètica Mèdica i de Poblacions al Broad Institute:

"Poder comptar amb tractaments per a Covid-19 ens permetrà gestionar millor els recursos sanitaris per controlar la malaltia. Tenir opcions per tractar la infecció i poder treure algú de l'hospital canviaria radicalment la nostra resposta i gestió de la salut pública."

Dels 13 "loci" identificats fins ara per l'equip, dos tenien freqüències més altes entre els pacients d'ascendència de l'Àsia Oriental o del sud d'Àsia que en els d'ascendència europea. El que està proper al FOXP4 es troba en un 32% dels ciutadans de l'Àsia oriental i en un 20% en poblacions barrejades a Amèrica, però només en un 2 o 3% de les poblacions europees de la mostra estudiada.

Això subratlla la importància de la diversitat en les mostres per estudiar dades genètiques, com assenyalen en un comentari que acompanya l'article Samira Asgari i Lionel Pousaz, de la Harvard Medical School:

"Malgrat els esforços dels autors per incloure grups d'estudi genèticament diversos, al voltant del 80% dels participants són d'ascendència europea. Es necessiten més estudis que continguin un gran nombre d'individus d'altres grups per assegurar que els resultats es poden aplicar a no europeus i per identificar altres 'loci' que es podrien associar amb risc en persones d'altres orígens."

Aquests dos autors també demanen més recerca sobre aspectes no tractats en aquest estudi, com ara l'efecte combinat de variants en el genoma del SARS-CoV-2 i variants en el genoma humà. I que s'analitzin factors sociodemogràfics, com l'accés als serveis de salut.

Recerca que es pot estendre a altres malalties infeccioses

També afirmen que l'estudi té implicacions de llarg abast perquè, a més d'avançar en el coneixement de la susceptibilitat al coronavirus entre individus, també subratlla el valor de la col·laboració per investigar aquests factors en les malalties infeccioses en general.

Aquestes malalties, diuen, es torben entre les principals causes de mort als països amb baixos ingressos i "representen una amenaça global creixent, degut al canvi climàtic, la urbanització i l'augment de la població".

Consideren finalment, que la genòmica humana pot ser una eina eficaç "per comprendre els mecanismes biològics de la resposta del sistema immunològic a infeccions específiques, identificar individus en risc i desenvolupar nous fàrmacs i vacunes".