Ignorar les aspiracions nacionals
Llegeix "La postdata", de Xavier Bosch, director i presentador d'"Àgora".
Enllaç a altres textos de l'autor
Xavier Bosch
Director i presentador del programa "Àgora", de TV3
El Col·lectiu Wilson va néixer, segons van explicar ahir a l'"Àgora", com uns indignats. Sis catedràtics empipats que els preocupava la manera com determinats partits polítics, mitjans de comunicació i analistes llançaven campanyes de desinformació amb un objectiu molt clar: atemorir els ciutadans de Catalunya perquè, a l'hora de decidir el seu futur, no ho fessin lliurement. Aquests sis catedràtics de prestigi mundial (Boix, Ventura, Galí, Sala i Martín, Padrol i Antràs), pràcticament tots formats a les millors universitats nord-americanes, miren de fer pedagogia i donar arguments econòmics i jurídics que, fins ahir, no han pogut ser rebatuts acadèmicament.
El nom del col·lectiu el van prendre del president dels Estats Units Woodrow Wilson, l'home que l'11 de febrer de 1928, i davant del Congrés del seu país, va proclamar: "Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar."
Han passat cent anys i, malgrat les paraules de Wilson, ens trobem governants que, amb tota la barra, continuen ignorant i negant aquest dret. Aquí, mentrestant, massa tebior a l'hemicicle. Quan els polítics dubten, ja han fet tard. Novament els tocarà d'anar a remolc. Els fets, com em diu cada dia un bon amic, acabaran passant per sobre dels polítics.
El nom del col·lectiu el van prendre del president dels Estats Units Woodrow Wilson, l'home que l'11 de febrer de 1928, i davant del Congrés del seu país, va proclamar: "Totes les aspiracions nacionals han de ser respectades; avui en dia els pobles només poden ser dominats i governats amb el seu consentiment. L'autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l'acció política que, a partir d'ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar."
Han passat cent anys i, malgrat les paraules de Wilson, ens trobem governants que, amb tota la barra, continuen ignorant i negant aquest dret. Aquí, mentrestant, massa tebior a l'hemicicle. Quan els polítics dubten, ja han fet tard. Novament els tocarà d'anar a remolc. Els fets, com em diu cada dia un bon amic, acabaran passant per sobre dels polítics.