Ildefons Cerdà va viure a l'Eixample que va idear: ara una placa commemora casa seva

Ildefons Cerdà (Centelles, 1815 - Las Caldas de Besaya, Cantàbria, 1876) no només és l'artífex de l'Eixample de Barcelona, sinó que també hi va viure, en un dels primers edificis que es van construir.

En concret, al carrer del Bruc número 49 (abans, 69) un immoble que fins ara passava del tot desapercebut: no hi havia cap reconeixement a l'enginyer i urbanista que va idear la quadrícula que caracteritza la ciutat de Barcelona. 

La investigació

De fet, fins fa poc no se sabia que havia viscut allà: trobar l'edifici on Cerdà havia passat l'última dècada de la seva vida ha estat fruit d'una feina d'investigació dels periodistes Carles Cols i Lluís Permanyer. 

Fa un any, quan es va inaugurar la placa que recorda on va néixer la pianista Alícia de Larrocha al carrer Còrsega, Cols es va preguntar on havia viscut Cerdà i es va adonar que cap dels especialistes en la seva obra ho sabia del cert. 

Així que es va posar a investigar, com explica al 324.cat: 

"Cerdà, que era un home molt metòdic, tenia anotacions al seu diari. I en una de les anotacions explicava com ell sortia de casa seva, al carrer Bruc, 69."

Una adreça que també surt referenciada en una biografia sobre Clotilde Cerdà, una filla que l'esposa de Cerdà va tenir fruit d'una relació extramatrimonial, però que tot i així duia el seu cognom. 

Urbanista i promotor immobiliari

A més, relata Cols, a l'enginyer Francesc Magrinyà --que està fent un nou llibre sobre Cerdà-- li constava que l'urbanista va ser també un dels primers promotors immobiliaris de l'Eixample. I van trobar que era l'amo de dos edificis: els números 69 i 71 del carrer Bruc. 

Però el cronista Lluís Permanyer va alertar Cols que alguna cosa no quadrava. Els números 69 i 71 del carrer Bruc, actualment, fan xamfrà i tenen el carrer Consell de Cent entremig. En canvi, la documentació parlava de dues finques contigües. 

Així que Cols va anar a l'arxiu municipal i va veure que hi havia hagut un canvi en la numeració i que el que abans eren el 69 i el 71, ara eren el 49 i el 51. 

No se sap exactament a quin pis vivia, però es creu que era al principal, com explica Cols: 

"Una de les caracteristiques de l'Eixample és que els propietaris dels terrenys feien un negoci rodó: aixecaven un edifici, vivien al Principal i pagaven les obres de construcció a partir dels lloguers que hi havia als pisos superiors. I, a mesura que anaves pujant als pisos, la qualitat dels materials era menor." 

Un dels primers veïns de l'Eixample

Amb aquesta informació sota el braç, els dos periodistes van anar al Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, que va acabar demanant formalment a l'Ajuntament de Barcelona que es posés una placa a l'edifici per recordar que Cerdà va ser un dels primers veïns de l'Eixample que ell mateix va idear. 

En aquest sentit, el degà del Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports, Pere Calvet, celebra que, amb la placa, l'Ajuntament hagi començat a "corregir el dèficit històric" que té la ciutat amb la figura de Cerdà, de qui destaca: 

"En una època marcada per desigualtats profundes, ell imagina una ciutat que prioritza la llum, la ventilació, els espais verds i la mobilitat, elements que avui considerem essencials però que en el seu moment eren gairebé revolucionaris."

Un altre monument a Cerdà?

Per la seva part, l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, qualifica de "petit gest" haver posat la placa, però defensa que la ciutat té pendent un altre reconeixement a Cerdà: 

"Per restituir i posar en el seu lloc Ildefons Cerdà, cal que pensem l'espai i que la peça que el representi estigui a l'altura del gran llegat que ens va deixar."

On més va viure Cerdà? 

Nascut a Centelles, a Osona, de jove va estudiar a Barcelona i a Madrid. Va casar-se el 1848 amb la pintora Clotilde Bosch Calmell i van instal·lar-se al carrer Xuclà, número 8, a prop del mercat de la Boqueria. Allà naixerien les seves tres primeres filles. 

El 1855 la família aniria a la plaça del Duc de Medinaceli, al número 5, on naixeria la quarta filla, Clotilde, i posteriorment, el 1862, el cinquè, Ildefons, que va morir poc després. 

El 1864 s'inaugura la primera cantonada de l'Eixample, la de Consell de Cent amb Roger de Llúria, que, com subratlla Carles Cols, encara conserva els frescos renaixentistes del principi, amb què es volia promoure la idea que el barri era un bon lloc per a la burgesia. 

I, un parell d'anys més tard, Cerdà se separa de la seva esposa i s'acomoda al carrer Bruc, on viurà fins al final, si bé els últims dies, ja malalt, els va passar en un balneari a Las Caldas de Besaya, a Cantàbria, on va morir. 

De fet, va ser enterrat a Cantàbria i no va ser fins al 1970 que les seves restes es van traslladar al cementiri de Montjuïc.