Ilià Iaixin, dissident rus: "Costa assumir que m'alliberessin a canvi dels assassins de Putin"

Vaig viure i treballar a Rússia des del 2015 fins al 2022, un temps convuls.

Una de les maneres que tindria de descriure'l seria a través d'entrevistes que vaig fer. L'última va ser a Oleg Orlov, un defensor dels drets humans i de la memòria dels represaliats. I una de les primeres va ser a un jove polític aleshores, Ilià Iaixin, que estava cridat a succeir Borís Nemtsov, el polític opositor que va ser assassinat a tocar del Kremlin.

Poc després que jo marxés de Rússia, com altres persones que havia entrevistat, tots dos van ser empresonats. I per sorpresa, l'1 d'agost, en l'intercanvi de presoners més gran entre Rússia i Occident des de la guerra freda, van ser alliberats. En total, 24 presoners.

Mentre el seu avió sortia del país, en l'avió que hi entrava hi havia Pablo González. La persona amb nacionalitat espanyola i russa que seguint les indicacions dels serveis secrets del Kremlin hauria espiat, precisament, Ilià Iaixin, entre altres persones

En la seva visita a Barcelona, Ilià Iaixin ha passat pels micròfons del "Catalunya nit" per concedir-nos una entrevista.

Manel Alías: Benvingut al "Catalunya nit". Com t'està anant per Barcelona?

Ilià Iaixin: Estic gaudint molt a la seva ciutat. Perquè, sap?, quan vaig estar a la presó, durant 25 mesos, un somni recurrent que tenia era veure el mar. I, finalment, per primera vegada des que vaig sortir de la presó he vist el mar. El que no m'imaginava quan estava entre reixes era que el primer mar que veuria seria a la costa de Barcelona. M'ho estic passant molt bé en aquesta ciutat fantàstica, m'agrada molt.

M. A.: Quines paraules tan boniques. Sap que aquí hi viuen alguns opositors russos? No sé si hi ha estat en contacte...

I. I.: Dissabte vaig tenir un acte públic amb més de tres-centes persones. L'ambient va ser increïble, va ser una injecció d'emocions per a mi, vaig intentar inspirar la gent. Són compatriotes que estan en contra de la guerra, que volen canvis per a Rússia, i també hi havia activistes de l'oposició que ja coneixia a Moscou. Vaig estar molt content de veure'ls i vam acordar que seguiríem treballant.

M. A.: I s'ha reunit amb algun representant dels governs català o espanyol?

I. I.: Hem tingut contactes i avui tinc una reunió amb un ministre. Hi ha contactes, però prefereixo no parlar-ne públicament.

M. A.: El van condemnar a vuit anys i mig de presó sota l'acusació de difondre notícies falses sobre la guerra, sobre els crims que haurien comès soldats russos a la ciutat de Butxa. Tenint en compte com actua el règim rus, podem deduir que el van condemnar per dir la veritat.

I. I.: A Rússia ara hi ha una legislació horripilant, un paquet de normes de censura aprovades després que comencés la guerra. El Ministeri de Defensa publica la seva opinió sobre un fet o un altre. I si dius qualsevol cosa que no encaixi amb aquesta visió és un delicte. Hi ha una posició oficial del Ministeri de Defensa sobre el que va passar a Butxa. Si dius alguna cosa contrària, t'envien a la presó, set, vuit o vuit anys i mig, com a mi. En realitat, es criminalitza qualsevol crítica a Putin o a la guerra. Això et converteix en criminal. I la situació empitjora, perquè ara ja no és només per les opinions expressades públicament, sinó també per converses privades.

M. A.: (...)

I. I.: Per exemple, amb mi a la presó hi havia un home de la meva edat que havia estat policia. El van detenir per una conversa telefònica, pel mateix delicte que a mi. Té familiars a Butxa i per telèfon va comentar obertament la situació amb el seu pare. I resulta que les autoritats estaven escoltant la conversa, i com que era policia, l'escoltaven els serveis secrets i li van obrir una causa penal. Per una conversa privada, set anys de presó.

M. A.: La situació ha empitjorat, però ja era dolenta. Vostè estava preparat perquè l'empresonessin?

I. I.: No tenia cap dubte que m'empresonarien, perquè quan Putin va firmar aquestes lleis estava molt clar contra qui les dirigia. Contra gent com jo, que no estem disposats a acceptar la guerra i ens hi oposem públicament. A més a més, constantment rebia amenaces i avisos que es preparaven per detenir-me.

Estava completament segur que em detindrien. I cada dia que em llevava amb l'alarma del despertador i no pels cops a la porta de la policia sabia que tenia un dia més i l'havia d'aprofitar per adreçar-me a més gent i explicar-los els crims de guerra a Ucraïna i el fons criminal d'aquesta guerra.

M. A.: Què és el que més recorda d'aquells dies a la presó?

I. I.: El més difícil a la presó és parlar amb aquella gent que ha estat a la guerra o que es disposa a anar-hi. I són molts, perquè per al règim de Putin, els presoners s'han convertit en una font important de soldats per anar al front. Molts han anat a la guerra i els continuen reclutant per a anar a l'exèrcit.

Jo parlava amb aquesta gent i la meva missió era intentar que no firmessin el contracte, que no agafessin les armes i que no lluitessin. No puc dir que tingués gaire èxit. Potser vaig tenir al voltant de trenta converses d'aquestes i només vaig convèncer tres homes. I esclar, és molt poc, és un 10%. Però és millor això que res. Potser vaig salvar la vida de tres persones i són, com a mínim, tres persones que no han matat ningú.

M. A.: Esclar...

I. I.: I val a dir que aquestes tres persones després m'ho van agrair, perquè les persones amb qui havien d'anar a la guerra van morir totes. I ells haurien mort, també. Després em van escriure cartes d'agraïment i m'explicaven que estaven molt contents per les paraules que els vaig adreçar. Però em dol i m'entristeix molt que només en vaig poder convèncer tres.

M. A.: I a dintre de la presó vostè va saber que el seu amic i principal opositor, Navalni, havia mort en una altra presó.

I. I.: Sí, era a la presó, a Smolensk, i m'ho va comunicar el meu advocat.

M. A.: Que va pensar en aquell moment?

I. I.: Vaig tenir la sensació que m'havien estabornit, com si m'haguessin picat molt fort al cap, com una reacció física, com si perdés la vista. Li vaig preguntar més de deu vegades a l'advocat si allò era veritat, si la informació era fiable, si hi havia alguna possibilitat que no fos veritat...

Aquell mateix dia vaig fer el cor fort perquè era a la presó i allà no podia caure en una depressió, perquè és un lloc perillós i si passes per un moment psicològic complicat et converteixes en un blanc molt fàcil. No tenia elecció. Em vaig haver de forçar i disciplinar-me.

M. A.: Va pensar mai "si han matat Navalni a la presó, el següent seré jo"?

I. I.: Entenia el risc i entenia que si es decidia executar tots els opositors que Putin tenia sota control podia passar. Però, sincerament, estava més preocupat per Vladímir Karà-Murzà, que estava en una presó de Sibèria. Ja l'havien enverinat dues vegades, com Navalni, i és considerat com un autèntic enemic, perquè va treballar molt en el tema de les sancions.

Per això, tan aviat com vaig poder contactar --des de la presó-- amb la comunitat internacional, el primer que vaig fer va ser insistir en els esforços per demanar als presidents Biden, Macron, Scholz i a tothom que estigués disposat a escoltar-me que iniciessin el procés d'intercanvi de presoners per salvar Karà-Murzà, perquè patia molt per la seva vida.

M. A.: Fins a quin punt va ser una sorpresa per a vostè sortir de la presó abans de complir la sentència de vuit anys i mig, després de poc més de dos anys...

I. I.: És el que desitjava, però em va sorprendre molt aparèixer a la llista de presoners a intercanviar. Jo havia dit moltes vegades públicament que no volia formar part de cap intercanvi. Que no estava disposat a sortir de Rússia. Però va anar com va anar, ningú em va preguntar res, i m'hi van incloure sense el meu permís.

M. A.: Aquí, un dels fets que es van destacar és que en l'intercanvi, per la part russa, hi figurés Pablo González, amb passaport espanyol, que l'havia seguit a vostè. El va sorprendre que fos espia?

I. I.: Jo no havia sospitat que fos un espia. Miri, la primera i única vegada que havia estat a Barcelona em va fer de guia Pablo González, que finalment va resultar ser un agent dels serveis secrets a l'exterior del Kremlin, els GRU. Però francament no vaig sospitar d'ell perquè mai vam parlar de política.

M.A: (...)

I. I.: Ell es presentava com a periodista del País Basc. Em va fer algunes entrevistes i ens vam veure diverses vegades, però al final les nostres trobades van ser sobre futbol, noies boniques i històries no relacionades amb la política. Sé que va espiar la Fundació Borís Nemtsov i que va robar informació de l'ordinador de Jana Nemtsova, la filla. Però pel que fa a les relacions amb mi, no entenc gaire què pretenia. Potser agafava informació per fer-me un retrat psicològic, però no crec que aconseguís res gaire important.

L'intercanvi amb Pablo González em sembla una ironia i m'afecta molt menys que el fet que en l'intercanvi també hi figurés Kràssikov, que és un assassí. Si ens haguessin alliberat només a canvi de gent com González, em seria molt més fàcil de portar que amb els assassins de Putin.

M. A.: Com veu l'estat de l'oposició russa? Qui es considera ara el cap de l'oposició russa és Iúlia Navàlnaia, la dona de Navalni?

I. I.: Miri, no m'agrada gens, sincerament, quan es parla d'això com si es tractés d'un rànquing. L'important és que l'oposició es consolidi no al voltant d'una figura, sinó que treballi amb mecanismes d'un moviment social, solidàriament, que es treballi en una xarxa horitzontal.

Això ens fa molt més forts que consolidar-nos al voltant d'una única figura, perquè si liquiden aquesta figura, decapiten la protesta. Jo estic disposat a treballar amb la Iúlia, amb Karà-Murzà i altres polítics, amb l'objectiu de convertir-nos en un moviment nacional ampli i gran.

M. A.: Si Putin morís avui, o quan ja no hi sigui, què caldria fer?

I. I.: Quan Putin no hi sigui, el sistema es començarà a ensorrar, perquè és un sistema molt personalista. Gira al voltant d'una única persona. Sense ell segur que hi haurà canvis. I el més important és actuar de manera que no comenci una guerra civil a Rússia. I que la gent pugui expressar la seva opinió per avançar cap a una democràcia. Que no passem del règim de Putin a la formació d'una nova dictadura.

M. A.: Li agradaria convertir-se en el president de Rússia?

I. I.: No tinc aquests plans, aquesta ambició, però la història és impredictible. Per tant, mai no diguis mai.