Illa al "país de les meravelles" d'Ayuso: l'Ibex afí, seus retornades i una OPA enverinada 

Baixant els esglaons de la centenària escalinata del Círculo de Bellas Artes, el president Salvador Illa procedia a "baixar al cau" per endinsar-se en un món que des de feia molts anys era del tot enigmàtic per a qualsevol president de la Generalitat: el món econòmic de la capital espanyola.  

Madrid s'ha convertit d'un temps ençà en el "país de les meravelles" del relat econòmic d'empresaris i directius, on l'anomenada llibertat, la baixa fiscalitat i un govern "business friendly" ha abraçat tot el que un dia, teòricament, tenia Catalunya i va perdre amb el Procés. La missió entre cella i cella de Salvador Illa ahir era començar a capgirar aquest relat.

Òrbita socialista i quatre Ibex  

Després d'un pla seqüència digne de l'exitosa sèrie "Adolescence", Illa trepitjava una sala plena amb unes 300 cadires, que podrien dividir-se en tres grans grups: ambaixades, empresaris i directors de mitjans, a més dels cinc ministres que omplien la primera fila. El suport polític estava clar, l'econòmic no tant.

El president sabia que només posar un peu a la capital espanyola, el paisatge polític i econòmic es transforma en una gegantina partida d'escacs on moltes vegades les peces no es mouen segons les regles habituals. Per això va fer una aposta segura: tenir l'escalf de directius propers, o de la mateixa òrbita socialista capitanejada per quatre presidents de l'Ibex.

Quatre seients seguits on Antoni Brufau de Repsol, Antoni Llardén d'Enagás, Maurici Lucena d'Aena, però sobretot Carlos Torres del BBVA configuraven una segona fila que justificava la pompa de l'acte, i garantia que el missatge arribava al poder econòmic i financer.

A prop del poder

En l'àmbit internacional, hi havia diversos ambaixadors i ambaixadores presents, com els representants d'Àustria, Sèrbia, Suècia, Irlanda i Grècia, a més de Palestina.

També hi havia altres directius o empresaris, com la presidenta d'Ouigo, Hélène Valenzuela, asseguda curiosament al costat de la ministra de Transports que va veure la seva eclosió a Espanya, Raquel Sánchez, ara al capdavant de l'empresa pública Paradores. D'altres, com Joaquim Hortalà, ara a Renfe, o Juan Ignacio Entrecanales d'Acciona, Antonio Logroño de Dow Chemical o Joan Molins de Ciments Molins.

Els interessos de cadascun eren diferents, però escenes com la de Brufau, president d'una de les grans petrolieres espanyoles, saludant la ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, després d'amenaçar de retirar inversions si no eliminaven l'impost a les energètiques, eren ben curioses. O Torres acostant-se als diferents ministres del govern espanyol, que té l'última paraula sobre la primera opa hostil en trenta anys al sector bancari espanyol, des que el mateix Bilbao va intentar-ho amb el Biscaia a finals dels vuitanta.

L'opa enverinada

De fet, la presència de Carlos Torres no estava assegurada. El rumor corria des de primera hora, però fins que no se'l va veure entrant per la porta del carrer d'Alcalá, molts no s'ho creien. Va ser el protagonista que va atraure totes les mirades i els focus abans no arribés el president.

I és que el president del BBVA és el capità de la polèmica compra hostil al Banc Sabadell. Una guerra soterrada en què els moviments són calculats, i la presència de Torres avui no era gens gratuïta.

Era l'únic gran directiu de l'Ibex sense un lligam previ ni amb els socialistes ni amb Catalunya. Això no vol dir que desconegui la realitat catalana, sent el BBVA la segona entitat del país després d'engolir moltes de les caixes d'estalvis durant la crisi, i fins i tot amb part de l'àmbit familiar connectat amb Catalunya.

Però Torres sap que llançar la compra a la brava al Banc Sabadell la setmana que arrencava la campanya electoral de les eleccions catalanes va ser ficar-se de peus a la galleda, ja que tot el món econòmic i social (partits, sindicats i patronals) van posicionar-se radicalment en contra.

El Banc Sabadell ha mogut fitxa retornant la seu a Catalunya, un moviment que pocs esperaven i que ha desconcertat el banc amb seu a Bilbao. Un moviment que busca garantir el favor dels socialistes, perquè es correspon amb la política pregonada pel PSC de recuperar les seus perdudes el 2017.

Per això Torres sabia que havia de moure fitxa, perquè els socialistes tindran l'última paraula en tot aquest serial, i fins ara s'hi han posicionat en contra. En acabar l'acte, un breu intercanvi de paraules entre Illa i Torres emplaçava a una futura conversa.

En declaracions a TV3, i sense parlar de l'opa, Torres lloava l'arribada d'Illa qualificant-la de "molt il·lusionant, veient que amb la situació geopolítica actual Catalunya vol tornar a liderar la prosperitat d'Espanya i d'Europa".

El retorn de les seus, el moment més feliç d'Illa

El pla d'Illa perquè Catalunya recuperi el lideratge econòmic a Espanya té moltes hipòtesis i desitjos: mobilitzar 18.500 milions d'euros per "tornar a ser el motor i estar dins la sala de màquines".

Però hi ha una realitat fins ara, el retorn d'algunes de les seus socials que eren en altres indrets (tot i que les seus operatives es mantinguessin). Una victòria més que simbòlica.

Catalunya va perdre el lideratge de l'economia espanyola en un moment simbòlic i clau: 2017, l'any en què el referèndum de l'1 d'Octubre i la possibilitat d'una posterior "desconnexió" va fer que moltes empreses moguessin la seva seu.

Totes les empreses cotitzades van marxar menys Grifols, i totes es resistien a tornar. Fins ara, quan el Banc Sabadell, enmig de la seva guerra amb el BBVA, va obrir una veda que han seguit la Fundació La Caixa i Criteria, tot i que la precursora va ser Ciments Molins. "És el moment més feliç des que soc president", exclamava Illa a la sala.

La "reina de cors" Ayuso respon

Un dels missatges inequívocs del president durant la jornada va ser: "Catalunya no tem Madrid, i Madrid no ha de témer Catalunya", en línia amb un discurs institucionalment conciliador i alhora evidenciant la contraposició de models, sobretot en l'àmbit fiscal.

Però la "reina de cors" d'aquest "país de les meravelles" madrileny és Isabel Díaz Ayuso, que fa unes setmanes va llançar el repte d'un cara a cara amb el president davant les controvèrsies entre ells dos. Un cara a cara que no ha tingut lloc.

No ha calgut perquè Ayuso exclamés des del seu seient a l'Assemblea contra els socialistes, i especialment contra Illa: "Es comporten com titelles, no sé per què no se'n van de l'acte d'Illa, per veure com se'n riuen dels contribuents, autònoms i l'empresa madrilenya, a qui li robaran tot l'esforç perquè li vagi molt bé a Catalunya. Sempre d'esquena als interessos de Madrid. Vagin-se'n allà!". Només faltava la frase del clàssic de Lewis Carroll, "que li tallin el cap!".