Traspàs a Mossos de la seguretat ciutadana en ports i aeroports: Illa s'hi compromet ara per al 2025
Esquerra i Junts retreien al president que no tirés endavant l'acord que ja havia tancat el govern d'Aragonès
Illa ha anunciat aquest dimecres al Parlament que convocarà una nova Junta de Seguretat de Catalunya a principis d'any perquè els Mossos assumeixin competències en seguretat ciutadana en ports i aeroports. Ho ha fet amb una picada d'ullet a Esquerra per mantenir viva la negociació dels pressupostos.
"No és una cosa que vull que s'atribueixi a mèrit del meu govern. Més aviat és ratificar un treball fet per un govern anterior, el de Pere Aragonès."
I encara ha tingut un altre gest per a l'altre soci negociador, els Comuns, a qui ha recollit el guant a la seva demanda d'aprovar el 2025 un règim de sancions per a aquells propietaris que se saltin el topall en els preus del lloguer, tot i que no n'ha donat detalls.
Competències en ports i aeroports
L'acord pactat entre el govern espanyol i ERC s'havia de ratificar en la Junta de Seguretat del mes de març passat, però va quedar congelat amb l'avançament electoral a Catalunya, cosa que no va agradar en el seu moment al conseller d'Interior, Joan Ignasi Elena.
Aquest traspàs de competències tampoc es va materialitzar en l'última trobada de la Junta de Seguretat del 5 de desembre, un fet que li ha retret Junts en el ple.
De fet, Grande-Marlaska va confirmar que no havia format part de la reunió perquè "no hi havia cap pacte" en aquest àmbit, i la consellera Parlon ho va vincular a un reforç d'agents: "Les competències són benvingudes, però s'han de poder executar i complir amb eficàcia. No les volem tenir i després prestar un pitjor servei a la ciutadania", va dir.
Dues setmanes després que es negués aquest acord, arriba l'anunci en plenes negociacions pels pressupostos, on independentistes i comuns són clau.
Jéssica Albiach, dels Comuns, ha posat en dubte l'anunci d'Illa a l'hemicicle.
"En què quedem? Està preparat el cos dels Mossos d'Esquadra? Sí o no? Hi ha prou efectius? Això no va de titulars"
Marta Vilalta, d'ERC, ha celebrat la voluntat d'Illa de demanar el traspàs de competències en seguretat ciutadana en ports i aeroports, però ha exigit concrecions, amb un calendari i un compromís per ampliar els efectius dels Mossos.
"25.000 és un bon horitzó. L'únic acord vigent del sostre de plantilla són aquests 22.000 que vam subscriure en la darrera legislatura amb el president Aragonès. L'anunci d'un increment de plantilla que van fer a la Junta va ser molt dèbil, una cortina de fum per tapar la renúncia a la competència de ports i aeroports que ara s'han vist obligats a rectificar"
Però Esquerra no en té prou i manté que, abans de negociar pressupostos, cal que es compleixin els compromisos signats, sobretot un avenç en el finançament de Catalunya.
Integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al 112
Illa ha comparegut per anunciar els acords pactats en la Junta de Seguretat i l'estratègia del Departament d'interior i Seguretat Pública. I ho ha fet a petició de Junts, ERC, els Comuns i la CUP, que han mostrat el rebuig per l'aprovació de la integració de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil al sistema d'emergències de Catalunya 112.
El govern català i espanyol van justificar-ho com una eina per agilitzar la resposta policial davant d'una emergència. En el ple, Illa ha insistit en la necessitat de garantir la seguretat dels ciutadans.
Illa ha volgut calmar els ànims i ha descartat que es tracti d'un retrocés de competències dels Mossos. A més, ha afirmat que calen mecanismes de coordinació, en particular amb les policies locals.
Illa ha explicat l'"accés telemàtic" de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional al servei d'emergències 112 --fins ara competència exclusiva dels Mossos--, un accés que, ha volgut deixar clar, és fruit dels "acords de governs anteriors". Tant Junts com ERC havien negociat aquesta integració quan governaven la Generalitat en paral·lel a la integració dels Mossos en organismes com l'Europol.
Mònica Sales, de Junts, ha retret al president que hagi desplegat "un procés d'espanyolització sense precedents" i ha negat que ara mateix hi hagi una necessitat operativa per tirar endavant la integració dels cossos de seguretat espanyols en el 112.
"Ha tornat a deixar clar que té una política alineada amb la voluntat del PSOE i allunyada dels interessos de Catalunya. Per molta propagada que faci, no governa per a tothom. Presideix el govern d'aquells que volen empetitir el nostre autogovern i laminar la nostra nació."
Sales ha afirmat que un acord, que no es va tancar en 7 anys, Illa l'ha tancat "en poc més de 100 dies per fer content el PSOE". Des de Junts qualifiquen d'"ofensa" que s'hagi incorporat Policia Nacional i Guàrdia Civil al 112 abans que la Policia Local, a excepció de la Guàrdia Urbana, que ja en forma part.
Marta Vilalta, d'ERC, s'ha mostrat ferma a condicionar el seu suport als pressupostos si, en la pròxima Junta, Illa no marxa enrere en aquest punt.
"Els acords són un despropòsit, suposen passes enrere en autogovern. Cal una rectificació. No tenen majoria per implementar el seu programa electoral. Si volen avançar, Catalunya ha d'avançar en sobirania. En això hem arribat a acords i, mal els pesi, d'això depèn el seu govern."
Vilalta ha insistit en la necessitat de coordinació de les forces de seguretat, sense recular en competències.
Des de la CUP, Pilar Castillejo ha posat en dubte que la integració sigui només telemàtica i ha qüestionat si les forces de seguretat espanyola tindran accés a tota la informació, o només a la de la seva competència.
"Estem acostumats als atacs de l'estat espanyol a la nostra sobirania. Aquest binomi Sánchez-Illa té com a objectiu buidar de sobirania el país català."
Alejandro Fernández, del PP, en canvi, ha celebrat la integració de la policia espanyola al 112:
"Per una cosa que fa bé, i els seus socis l'amenacen de retirar-li el suport... Sigui valent i mantingui la seva aposta. Té el nostre suport."
Malgrat els atacs dels grups independentistes, l'acord de la Junta de Seguretat, anunciat pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, és la culminació d'una mesura que feia 7 anys que es coïa.