Illa celebra la convocatòria d'eleccions: "Catalunya no necessita desgovern, sinó un president"

El primer líder polític en reaccionar a l'anunci de l'avançament electoral ha estat el del PSC, Salvador Illa, que malgrat haver donat suport als comptes d'Aragonès ha celebrat la decisió.

"Com més aviat votin els catalans, millor. El PSC està preparat i jo estic preparat", ha sentenciat en una roda de premsa al Parlament. A més, el cap de l'oposició ha remarcat que Catalunya "necessita un president i no un candidat" i ha remarcat que cal "girar full per avançar i prosperar".

"Catalunya no necessita ni batzegades, ni inseguretat, ni inconsistència, ni fluctuació i desgovern; Catalunya necessita un president", ha subratllat, per afegir després que "no necessita ni candidats, ni invents ni experiments".
 

Junts "treballarà" perquè el seu candidat sigui Puigdemont

El següent en passar pel faristol del Parlament ha estat el secretari general de Junts, Jordi Turull, que ha titllat l'avançament electoral de "la constatació d'un fracàs".

Turull ha afirmat que van advertir al president Aragonès "que no es podia governar en minoria i fer-ho al marge del Parlament". Segons el secretari general, ERC es va comprometre a culminar el procés d'independència "i el resultat és que la seva actuació ha desfet la unitat independentista".

El dirigent de Junts també ha retret a Aragonès que ha convocat eleccions per "sectarisme" i "per càlcul electoral". I en referència al seu candidat ha apuntat que Junts "treballarà" perquè sigui l'expresident i eurodiputat Carles Puigdemont.

I és que des del partit preveuen que Puigdemont pugui ser a Catalunya, amb la llei d'amnistia en vigor, "el dia del possible debat d'investidura".
 

Albiach veu "coherent" l'avançament

Per la seva banda, la portaveu dels comuns al Parlament, Jéssica Albiach, ha dit que veu "coherent" que Pere Aragonès hagi convocat eleccions perquè el govern d'ERC era un executiu "feble, de final d'etapa, sense capacitat de teixir majories, sense lideratge, ni projecte de país".

Ho ha indicat en una compareixença en què ha recordat al republicà que qui tenia l'obligació d'articular una majoria suficient per aprovar els pressupostos era ell.

Així, li ha retret que "centrifugui responsabilitats". A més, ha demanat al president que no tiri endavant mesures que facin "irreversible" el Hard Rock perquè "si d'alguna cosa van les pròximes eleccions és de model productiu" i de com es posa l'economia al servei del territori i es planta cara a la sequera.

Per la CUP, es tracta d'un "fracàs personal i polític" d'Aragonès

La formació anticapitalista ha culpat al president Pere Aragonès del fracàs dels pressupostos i l'ha acusat d'haver-se deixat "arrossegar" pel PSC i per patronals com Foment.

Ho ha dit el portaveu Xavier Pellicer, que s'ha queixat que Aragonès hagi culpat tots els altres partits i no hagi fet cap mena d'autocrítica de les seves estratègies polítiques:

"El que ha passat avui és un fracàs personal del senyor Aragonès, i un fracàs polític d'ERC. Aragonès ha fracassat per la manca de projecte polític i per deixar-se arrossegar per la gent de Foment, de la patronal i del PSC, i em sembla irresponsable culpar tota la resta i no fer autocrítica."

Pellicer també ha acusat Aragonès i ERC d'haver "desplaçat la política catalana del Parlament a la taula de negociació de Madrid" i d'haver convertit el govern en una administració "gris i de gestió".
 

Carrizosa assegura que Cs anirà a les eleccions

Per part de Ciutadans, Carlos Carrizosa, d'una banda, s'ha mostrat sorprès per l'avançament de les eleccions, però, per l'altra, ha recordat que ha demanat precisament això a Pere Aragonès durant el debat.

Segons Carrizosa, la incapacitat d'ERC per portar a terme el seu projecte ha estat "evident", i s'ha felicitat d'haver titllat el projecte de pressupostos d'"electoralista":

"El què ha passat no semblava que havia de passar, potser la legislatura s'hauria d'haver acabat quan Junts va abandonar el govern, i ha viscut en una mena de respiració assistida, ajudada pel PSC i els Comuns, i ha arribat fins ara."

El dirigent de Ciutadans ha assegurat que el seu partit concorrerà a les eleccions anticipades del 12 de maig i ha subratllat que hi anirà "a totes". A més, s'ha postulat com a candidat, per bé que ha afegit que el partit ha de seguir els tràmits establerts per designar el cap de llista.

Ignacio Garriga, disposat a ser el candidat de Vox

El president de Vox al Parlament, Ignacio Garriga, veu les eleccions del 12 de maig com un "moment clau" per a Catalunya.

En una compareixença des del Parlament, ha augurat que marcaran un "abans i un després". En aquest sentit, l'avançament electoral és, per a Garriga, una "bona notícia" i una "gran oportunitat".

Així mateix, s'ha mostrat disposat a repetir com a candidat de Vox a les eleccions tot i que ha afegit que el partit prendrà la decisió:

"Per Ignacio Garriga no serà; estic disposat a seguir liderant la reacció a Catalunya."

El PP fa una crida a "obrir una nova etapa"

El president del PP a Catalunya, Alejandro Fernández ha valorat l'avançament electoral en una compareixença on ha afirmat que "el procés no portava la independència de Catalunya, sinó a la decadència".

En aquest sentit, Fernández ha fet una crida a "obrir una nova etapa" i ha assegurat que el 12 de maig tenen "l'oportunitat de posar fi al separatisme i al sanchisme":

"Estem preparats, ho fem il·lusionats, plens de força i de conviccions".

Tot i això, no ha admès preguntes dels periodistes i, ara per ara, és una incògnita qui serà el candidat dels populars. Fernández també ha aprofitat la compareixença per carregar contra el PSC assegurant que són "còmplices del procés, del separatisme".
 

Puigdemont diu que li faria "molta il·lusió" ser al debat d'investidura

L'última de les reaccions polítiques, ha arribat des de la seu del Parlament Europeu a Estrasburg on l'expresident, Carles Puigdemont, ha dit que calcula que podrà ser present al debat d'investidura del nou president de la Generalitat.

I ha afegit que li faria "molta il·lusió ser-hi més de 6 anys i 4 mesos després de mantenir la presidència a l'exili malgrat el 155":

"Si mireu el calendari electoral del Parlament i el calendari d'aplicació de la llei d'amnistia, hi ha una gran compatibilitat entre les dues coses."

Puigdemont ha assegurat que l'aplicació de la llei d'amnistia un cop s'hagi aprovat suposarà l'aixecament de les mesures cautelars, que en el seu cas són les ordres de detenció.

Preguntat si serà candidat a la presidència de la Generalitat en aquestes eleccions, ha dit que tenia pensat tornar a presentar-se al Parlament Europeu, i que encara no ha decidit si canviarà d'opinió.