Sánchez vol tancar al gener la condonació de deute autonòmic del FLA i impulsar un nou finançament

En la conferència de presidents autonòmics que se celebra aquest divendres a Santander, el govern espanyol ha anunciat que al gener vol tenir tancada condonació de part del deute de les autonomies del règim comú, i que convocarà el Consell de Política Fiscal i Financera per "impulsar-ho".

El deute de les autonomies és el que van adquirir amb el Fons de Liquiditat Autonòmica, el FLA, un mecanisme que es va posar en marxa el 2012 pel llavors ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, que els donava crèdit.

L'actual ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ja ha parlat amb les autonomies per pactar la condonació de part d'aquell deute, i el que s'abordarà al gener és tancar com ha de ser exactament.

El total del deute autonòmic generat és de 187.000 milions d'euros, bona part del qual l'arrossega Catalunya: 84.000 milions, més del 80% del deute que té l'administració autonòmica catalana.

No s'ha fet públic quina part del deute es condonarà, però podria ser que fos el 20% que va pactar fa més d'un any ERC amb el PSOE per donar suport a la investidura de Sánchez, cosa que en el cas català suposaria uns 15.000 milions d'euros.

Un model de finançament "acordat entre tots"

El govern encapçalat per Pedro Sánchez també ha proposat a les autonomies treballar en "un nou model de finançament acordat entre tots":

"Un nou model que conciliï la multilateralitat i la bilateralitat, que blindi la solidaritat entre territoris i garanteixi que totes les autonomies rebin més recursos dels que reben ara".

Una altra proposta és "reprogramar" part dels fons de cohesió FEDER i FSE+ encara no assignats per destinar-los als territoris afectats pels aiguats de finals d'octubre.

El govern espanyol ha fet públiques aquestes propostes poc després de les 12 del migdia, quan la conferència --que ha començat a les 11-- estava en marxa i en ple debat.

Propostes en sanitat, habitatge i immigració

A banda del finançament, el govern de Sánchez ha fet propostes a les autonomies en els àmbits d'habitatge i d'immigració, i ha anunciat que els transferirà 223 milions d'euros el 2025 per destinar-los a gestió sanitària basada en intel·ligència artificial.

Pel que fa a habitatge, els ha proposat que els habitatges socials que es paguin amb diners públics ho siguin de manera "permanent i irreversible", per evitar que en el futur passin al mercat privat.

També reformar la llei del sòl per "oferir més seguretat jurídica" als ajuntaments quan modifiquin els plans urbanístics per construir habitatge. I ha instat les autonomies a "utilitzar la llei d'habitatge" per aconseguir que s'abaixin els lloguers.

En immigració, els ha proposat que s'acordi "d'una vegada una solució compartida" per repartir els menors no acompanyats que arriben a Espanya basada en la solidaritat i fent servir criteris objectius.

També que s'afegeixin a les seves iniciatives per "fomentar la migració regular", i als acords internacionals per organitzar la "migració circular" i, en general, que "se sumin a una política migratòria responsable".

Illa proposa celebrar a Barcelona la pròxima conferència

Segons fonts de la presidència de la Generalitat, durant la reunió Salvador Illa ha dit que vol "un finançament solidari" amb Espanya i que no acceptarà "lliçons de solidaritat d'aquells que practiquen la insolidaritat fiscal":

"No trobaran el govern de Catalunya en el xoc i la confrontació, sí en els espais de cooperació i compromís. Per això, proposo que la següent conferència de presidents autonòmics se celebri a Barcelona".

Segons aquestes fonts, el president de la Generalitat ha afirmat que "totes les autonomies" estan d'acord a dir que l'actual model de finançament s'ha de revisar perquè "no respon a les necessitats reals".

Ho ha argumentat amb l'exemple de la sanitat, que ha dit que reflecteix "la ineficàcia" del model, cosa que obliga a destinar-hi finançament extraordinari per poder eixugar-ne el dèficit.

Un paper complicat per a Salvador Illa

Illa ha arribat a aquesta trobada amb la patata calenta que suposa defensar el finançament singular pactat amb ERC davant la resta de comunitats, la majoria de les quals amb governs del PP i en contra del nou model que es vol implantar a Catalunya.

Però també hi ha veus crítiques dins dels socialistes, com la d'Emiliano García-Page, que han quedat esmorteïdes després que el PSOE aprovés al Congrés de Sevilla un full de ruta en què es dona per vàlid un nou model de finançament autonòmic que tingui en compte les singularitats, i també la cooperació entre territoris.

Illa ha defensat l'acord amb ERC quan el govern ja està treballant en el primer objectiu: que l'Agència Tributària de Catalunya recapti l'IRPF el 2026, tal com figura al pacte amb els socis d'investidura.

20 anys de la primera conferència

La conferència de presidents autonòmics se celebra al palau de la Magdalena de Santander, on cap a les 9 del matí han anat arribant els presidents i altres autoritats, que han esperat Pedro Sánchez i el rei Felip VI.

Després, els participants s'han fet una foto col·lectiva a les escales, han entrat a dins del palau i, abans de l'inici de la conferència, Sánchez ha sortit per fer una declaració institucional.

L'ha fet després que la presidenta de Cantàbria, María José Sáenz de Buruaga, del PP, digués que els ciutadans esperen que siguin capaços de posar-se d'acord i posar l'"interès general" per damunt de tot.

Per la seva banda, Sánchez ha recordat que la primera conferència d'aquest tipus es va fer fa 20 anys al Senat, i ha dit que des que és president del govern espanyol se n'han fet 20.

Ha destacat que només hi ha hagut una absència, la del president de Melilla --per un problema personal--, i ha dit que cal "reivindicar l'encert que va suposar la creació de l'estat autonòmic":

"Aquesta unió en la diversitat només ha portat coses bones: solidaritat, desenvolupament econòmic i també respostes davant de desafiaments absolutament inimaginables."

Sánchez ha recordat que fa 20 anys l'ordre del dia de la primera conferència ja va incloure el debat sobre el finançament autonòmic, en un intent de lligar el moment actual amb el de llavors.

Per un gran acord d'estat en matèria d'habitatge

De fet, Pedro Sánchez tenia la intenció de centrar el contingut en la problemàtica de l'accés a l'habitatge, un dels temes centrals pel govern espanyol i també per la Generalitat, però les autonomies del PP han forçat que s'hi inclogués el debat sobre el finançament autonòmic.

Pel que fa a l'habitatge, les dues administracions han llançat anuncis importants, com la creació d'una gran empresa pública estatal d'habitatge o la construcció de 50.000 habitatges públics a Catalunya fins al 2030.

Illa treu pit i reivindica que Catalunya és la comunitat autònoma que més recursos destina en matèria d'habitatge. El president reclama a l'estat que no hi hagi invasió de competències, alhora que apel·la a la col·laboració en forma d'un gran acord estatal per mobilitzar el màxim de recursos de les diferents administracions.

Dos anys i mig des de l'última reunió de presidents

L'última reunió del màxim òrgan de cooperació multilateral entre l'estat i les comunitats autònomes va tenir lloc fa dos anys i mig a La Palma. Tot i que en aquella ocasió es va acordar que es convocaria com a mínim dos cops l'any, no ha estat així.

La Moncloa ho ha atribuït als cicles electorals, però és una evidència que, durant aquest temps, Sánchez ha evitat la trobada amb un mapa territorial dominat pel poder del PP.

A la darrera reunió multilateral hi va assistir Pere Aragonès, després d'haver estat absent en la reunió de l'any anterior perquè dubtava de la utilitat de la trobada. Precisament aquests dubtes són els que ara ja no té el govern socialista de la Generalitat.