Salvador Illa, investit 133è president de la Generalitat en un ple amb incertesa sobre Puigdemont
En un ple eclipsat pel retorn i posterior desaparició de Carles Puigdemont, Illa ha rebut 68 vots a favor, els de PSC-Units, Esquerra i Comuns
Catorze anys després que José Montilla deixés el Palau de la Generalitat, Catalunya torna a tenir un president del PSC. Salvador Illa ha estat investit aquest dijous el 133è president de la Generalitat en primera votació, gràcies als acords amb Esquerra i els Comuns.
Després d'un ple que ha durat més de nou hores, Illa ha estat escollit amb 68 vots a favor, els de PSC-Units, ERC i Comuns; i 66 en contra, els de PP, Vox, Comuns, CUP, Aliança Catalana i Junts, amb l'excepció de Carles Puigdemont, que no ha votat.
Precisament Puigdemont ha estat un dels protagonistes de la jornada, marcada per la incertesa al voltant de la situació de l'expresident, que ha tornat a Catalunya després de gairebé set anys d'exili. Puigdemont ha fet un breu discurs a l'Arc de Triomf i, seguidament, se li ha perdut la pista. Els Mossos d'Esquadra l'estan buscant.
Els Mossos d'Esquadra han engegat l'operatiu Gàbia a l'àrea metropolitana sud per localitzar i detenir-lo. A hores d'ara continua la incertesa sobre la seva possible detenció, i quines conseqüències tindrà en la política catalana.
Salvador Illa: "El meu govern és per a tothom"
El candidat a la presidència Salvador Illa ha començat el seu discurs d'investidura recordant Josep Tarradellas i el seu paper en el restabliment de les institucions catalanes l'any 1977. "Tarradellas va viure uns anys difícils però va assumir una fita que alguns creien impossible", ha dit.
Tot just a l'inici del seu discurs, Illa ha fet valdre tot allò que té a veure amb la normalització del conflicte en el preacord amb Esquerra Republicana:
"Vull expressar la meva voluntat i la del meu grup pel restabliment íntegre dels drets polítics de totes les persones i grups polítics de Catalunya".
En aquest sentit, ha demanat respecte per a les decisions del poder legislatiu i l'"aplicació àgil, ràpida i sense subterfugis de les disposicions d'aquesta llei", enmig de l'expectativa per la possible detenció de Puigdemont.
El candidat socialista ha dibuixat els eixos del seu programa de govern: economia i benestar social, medi ambient, revolució tecnològica i el paper de Catalunya al món:
"El meu projecte és una Catalunya que s'afirma a la voluntat de conviure amb la nostra llengua i cultura. Una nació oberta, plural i diversa dins d'una Espanya plurinacional i Europa federal. És el millor plantejament que garanteix el benestar dels 8 milions de catalans".
Illa ha agraït a Esquerra i Comuns el suport a la seva investidura i el seu "sentit de país". Però ha aclarit que els acords amb les dues formacions no son de legislatura, i per tant, haurà de seguir trobant aliances parlamentàries.
D'aquests pactes, el candidat ha destacat el finançament singular per Catalunya, la defensa de la llengua i les polítiques d'habitatge: "L'accés a l'habitatge és la primera barrera de desigualtat. Em comprometo que l'habitatge sigui per viure. Intentaré no deixar ningú enrere".
També s'ha compromès a reformar l'administració i els serveis públics, amb especial menció a l'educació: "Si un país vol ser de primera necessita una educació de primera. Serà la meva prioritat per capgirar els resultats dels informes internacionals", ha afirmat.
"El meu govern és per a tothom, per a tots els catalans i catalanes. Vinc a construir, no a desmuntar. Aprofitaré tot el que pugui dels governs precedents", ha explicat Illa, picant l'ullet a Esquerra i Comuns, a qui qualifica d'"interlocutors preferents".
També ha tingut paraules per a l'actual president, Pere Aragonès:
"Em trobo un país millor que el que vostè es va trobar, i li ho agraeixo".
Ara bé, Illa ha estès la mà a la resta de grups parlamentaris per tirar endavant la legislatura, a excepció de Vox i d'Aliança Catalana.
? Salvador Illa, candidat a la presidència de la Generalitat: "Em presento aquí amb dos acords treballats amb ERC i els Comuns. Són acords d'investidura, no de legislatura. He de continuar trobant suports parlamentaris" #Investidura3Cat https://t.co/FC8vcQm7qf pic.twitter.com/UOZhuT6Xa4
324.cat (@324cat) August 8, 2024
Junts demana dues vegades l'ajornament del ple
La investidura d'Illa ha estat una sessió accidentada. Durant els dies previs s'havia especulat en diverses ocasions sobre la possibilitat d'ajornar el ple si es detenia Carles Puigdemont. I, tot i que aquesta detenció no s'ha produït, l'ajornament del ple ha estat una possibilitat que ha sobrevolat el ple, especialment a la tarda.
Poc abans que es reprengués la sessió després de dinar, la portaveu de Junts al Parlament, Mònica Sales, ha demanat l'ajornament del ple d'investidura arran del dispositiu dels Mossos d'Esquadra i la detenció d'una persona. En una compareixença poc abans de la represa de la sessió, Sales ha justificat la petició pel dispositiu de l'operació Gàbia, que ha qualificat de "totalment desproporcionat" i les detencions. "Acompanyar el president Carles Puigdemont no és delicte", ha dit.
La Mesa ha desestimat aquesta petició i, amb mitja hora de retard, el ple s'ha reprès quan passaven de tres quarts de quatre de la tarda. Ha estat un miratge. Tot just Rull ha anunciat que la sessió continuava, Albert Batet ha demanat la paraula per demanar la suspensió referint-se a informacions sobre una ordre de detenció contra el secretari general de la formació, Jordi Turull, a qui els Mossos han citat per prendre-li declaració.
Després que ho estudiessin tant la Mesa com la Junta de Portaveus, aquesta segona petició també s'ha rebutjat. Finalment, el ple s'ha reprès amb 90 minuts de retard.
Batet (Junts): "Busquen Puigdemont igual que buscaven les urnes l'1-O"
El president del grup parlamentari de Junts, Albert Batet, ha estat el primer en intervenir després del discurs d'investidura de Salvador Illa.
Ha agraït la participació del moviment independentista en el retorn del president Carles Puigdemont a Catalunya, i ha denunciat les "càrregues policials" dels Mossos als accessos del parc de la Ciutadella: "Han estat desproporcionades", ha dit el diputat de Junts.
En referència a l'operació Gàbia que s'ha activat per localitzar el president, Batet ha estat contundent amb la policia catalana:
"Busquen Carles Puigdemont igual que la Guàrdia Civil i la Policia Nacional buscaven les urnes abans de l'1 d'Octubre".
"Esperem que abans que acabi el ple, Puigdemont pugui accedir els seus drets com a electe i diputat", ha manifestat el president del grup de Junts.
En aquest sentit, Batet ha lamentat que "els jutges es neguin a aplicar l'amnistia, mentre el govern espanyol es troba impassiu". I s'ha dirigit al candidat a la investidura: "Illa fa el mateix", abans de qualificar-lo de "primer defensor de l'article 155 a Catalunya".
Amb la presidència d'Illa, ha dit Batet, "la Generalitat quedarà supeditada als interessos de Madrid". Per tot plegat, Junts s'erigeix com "primera força a l'oposició" i ha avisat que seran "implacables".
Al seu torn de rèplica, Salvador Illa ha dit que li agradaria que Junts tingués "un plantejament constructiu" davant els problemes de Catalunya, i els ha convidat a facilitar la seva governabilitat. "Espero que facin bona oposició per jo poder fer bon govern", ha conclòs.
Jové (ERC): "Ens preocupa el que passi les pròximes hores"
A continuació, ha estat el torn d'Esquerra. El president del grup parlamentari, Josep Maria Jové, ha expressat la seva solidaritat cap a Carles Puigdemont. "És una aberració democràtica que no pugui ocupar el seu escó", ha dit, lamentant les resistències de la judicatura a aplicar la llei d'amnistia.
"Ens preocupa el que passi les pròximes hores. Passi el que passi, esperem veure el president Puigdemont en una Catalunya lliure", ha afegit.
Tot seguit, ha defensat l'acció de govern del president Pere Aragonès:
"Avui, ERC deixa una presidència llargament anhelada. La feina d'aquest govern ha estat exemplar".
"Fa molt que la majoria independentista sumava, però no es va mantenir. Amb la votació d'avui no es tanca res, seguim treballant per la independència de Catalunya" ha dit Jové, per defensar de les crítiques de Junts el seu vot favorable a Salvador Illa:
"És un acord que significa fer passos decidits per avançar en la resolució del conflicte polític i que suposa un salt endavant en la sobirania del país".
Per últim, Jové ha recordat al candidat a la presidència: "El nostre és un sí en guàrdia, carregat de 'nos'. Vigilarem, tenim memòria i en tenim motius".
"M'esforçaré en posar raons que els permeti sentir-se còmodes, sense renunciar al seu projecte polític", li ha respost Salvador Illa, amb un to conciliador.
Fernández (PP): "Estem vivint un esperpent a Catalunya"
El diputat i president del PP català, Alejandro Fernández, ha carregat contra Salvador Illa, Pedro Sánchez i el PSC, als qui acusa de fer reviure el procés.
"Vostès han decidit ressuscitar políticament Puigdemont. Vostès son els únics responsables de l'esperpent que estem vivint aquests dies a Catalunya", ha etzibat al candidat socialista:
"Vostè ha preferit iniciar un nou procés, com l'anterior que va portar la decadència a Catalunya".
"No es pot convertir Espanya en un estat confederal amb 68 vots, ni tan sols reformar l'Estatut. Només portarà el processisme i eternitzar-se en el poder", ha afegit, acusant el candidat de mentir als electors per pactar amb partits independentistes.
"L'èxit en política és administrar bé els resultats de la ciutadania. Quin és el projecte que té vostè per Catalunya? Podem comptar amb el PP de Catalunya per defensar el català, com han fet a Galícia?", li ha contestat Illa.
Ignacio Garriga (Vox) vol denunciar els que "hagin ajudat Puigdemont"
El líder de l'extrema dreta de Vox, Ignacio Garriga, ha fet una intervenció en què ha lamentat el que ha passat al matí, que ha qualificat d'"espectacle vergonyós" i "una autèntica humiliació als catalans".
Garriga n'ha culpat el govern de Pedro Sánchez i ha promès que la formació d'extrema dreta presentarà una denúncia contra "tots aquells que hagin ajudat Puigdemont".
Com és habitual en l'extrema dreta, la intervenció de Vox ha estat farcida d'afirmacions no demostrades sobre immigració il·legal, delinqüència i ocupació.
Quan ha acabat Garriga, Rull ha condemnat els discursos d'odi i ha afirmat que "els discursos d'odi no es poden expressar sense cap mena de límits". El president del Parlament ha anunciat que la Mesa s'ha reunit amb el parlament de Baden-Württemberg per valorar com actuar davant dels discursos d'odi i que posaran en pràctica les conclusions a què han arribat.
En la resposta, Illa ha dit que governarà també per als votants de Vox, però que no tindrà "cap mena de diàleg" amb la formació d'extrema dreta.
Jéssica Albiach (Comuns): "Ha de ser la legislatura de l'habitatge i aquest acord ho garanteix"
La líder dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat l'acord amb els socialistes com "una estació al mig del camí" cap a un "horitzó postcapitalista". Albiach ha celebrat que el preacord per a la investidura de Salvador Illa suposa "un abans i un després" en l'accés a l'habitatge i l'enfortiment de l'estat del benestar:
"Ha de ser la legislatura de l'habitatge i aquest acord ho garanteix".
La líder dels Comuns ha fet referència als "importants mancances i dèficits" que considera que té Catalunya, entre els quals ha citat la baixa implantació de renovables, la pobresa infantil, la crisi educativa, les llistes d'espera en sanitat o la manca de recursos per fer front a les violències masclistes.
Albiach ha enumerat també les diferències que la seva formació té amb el PSC en aspectes com l'ampliació de l'aeroport del Prat i ha celebrat que el pacte amb els socialistes contempla eliminar les bonificacions al joc, que creu que posa fi al projecte Hard Rock:
"Catalunya no serà Las Vegas de la Mediterrània".
Albiach ha començat el seu discurs denunciant que Puigdemont no pogués ser al ple i ho ha qualificat d'"anomalia democràtica". La líder dels Comuns, que ha demanat que totes les forces del Parlament treballin "per la normalització", ha assenyalat que la ciutadania no es mereix "l'espectacle que estem vivint", en referència a la desaparició del líder de Junts i les peticions de suspensió del ple.
En la resposta a Albiach, Illa ha refermat la voluntat de complir "íntegrament" l'acord d'investidura. "Som una força política seriosa i, quan arribem a un acord, el portem a terme", ha afirmat el candidat a la investidura, que ha desitjat que el camí que s'inicia en aquest ple "tingui continuïtat".
Laia Estrada (CUP): "Avui hem vist l'últim capítol del Procés"
Des de la CUP, Laia Estrada ha considerat que amb la investidura d'Illa es viu l'últim capítol del procés sobiranista i, a partir d'aquí, ha fet balanç dels últims anys de la política catalana, admetent que ells mateixos s'han vist "arrossegats pel processisme":
"Per nosaltres, la votació d'avui significa la fi del Procés, però si algú es pensa que amb això s'acaba la nostra lluita per la independència, és que no ha entès res de res".
Estrada, que ha començat el discurs parlant de la situació global, amb referències a Palestina, l'auge de la ultradreta i el col·lapse climàtic, que ha considerat "conseqüència d'un sistema capitalista que cíclicament entra en crisi".
La diputada de la CUP ha denunciat els desnonaments i l'emergència de la sanitat i l'educació públiques i s'ha mostrat escèptica sobre si el que ha qualificat "el PSC més de dretes i espanyolista" pot afrontar aquesta situació.
Sobre la tornada de Puigdemont, Estrada ha dit que "no és normal" que no hagi pogut assistir al ple d'investidura i ha denunciat les càrregues dels Mossos d'Esquadra contra manifestants. "Si parlem de repressió hem de parlar, evidentment, del president Puigdemont, però no només", ha dit Estrada, que ha enumerat casos com els CDR de l'Operació Judes, l'Adri de Badalona, militants antifeixistes o sindicalistes i el raper Pablo Hásel.
En la rèplica, Illa ha manifestat que "les diferències superen en molt els punts de coincidència" entre tots dos partits. Illa, que s'ha compromès a intentar "ser sensible" amb algunes qüestions que ha exposat Estrada, ha fet una crida a "explorar punts de connexió":
"Detecten bé els problemes, però en les solucions coincidim molt poc".
Entre els aplaudiments dels diputats socialistes, Illa ha estat contundent a l'hora de negar que el PSC sigui una formació de dretes, com havia dit Estrada. "Jo encara no he votat mai un president de la Generalitat de dretes, no li retrec que ho hagi fet, però no em doni lliçons", ha afirmat.
Sílvia Orriols: "Investir un espanyolista és immoral, però legítim"
La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha fet un discurs apocalíptic sobre la investidura d'Illa i ha acusat Esquerra Republicana de "vendre's" per investir el candidat socialista amb un pacte que ha dit que tindrà "conseqüències que pagarà el poble".
"Investir un espanyolista és legítim; immoral, però legítim", ha dit Orriols als diputats republicans, als quals ha acusat de ser "presoners de la seva pròpia mentida".
Illa ha fet a Orriols la mateixa resposta que a Vox i s'ha compromès a governar per als seus votants, però ha rebutjat qualsevol diàleg amb el partit.
De la nit electoral al ple d'investidura
Tres anys després de ser el candidat amb més vots però empatat en escons amb Pere Aragonès, Salvador Illa es va imposar amb claredat a les eleccions del 12 de maig. El PSC va guanyar per primera vegada en vots i en escons unes eleccions al Parlament.
La mateixa nit electoral, enmig de l'eufòria a la seu del PSC, Illa ja va proclamar que tenia "la voluntat de concórrer a la presidència de la Generalitat de Catalunya".
Salvador Illa: "Aquesta nova etapa serà per a tots els catalans, pensin el que pensin, parlin la llengua que parlin i vinguin d'on vinguin. Assumeixo aquesta nova etapa i manifestaré la voluntat de concórrer a la presidència de la Generalitat" #12M3Cat https://t.co/kmkQb9J1Nw pic.twitter.com/Oy4dvLz7Gs
324.cat (@324cat) May 12, 2024
L'aritmètica, però, no era senzilla. L'única suma possible era un acord tripartit, però Esquerra va assegurar que corresponia a PSC i Junts gestionar la nova etapa política. "Treballarem per continuar en el nostre projecte polític i ho farem des d'on la ciutadania ha decidit: a l'oposició", va afirmar la nit electoral el president sortint, Pere Aragonès, que l'endemà anunciava que deixava la primera línia política.
Van començar setmanes de contactes a diverses bandes, amb unes eleccions europees entremig que van suposar una altra victòria socialista i un altre retrocés per a l'independentisme. L'endemà dels comicis, els vots de Junts, Esquerra i la CUP portaven Josep Rull a la presidència del Parlament i aconseguien una Mesa amb majoria independentista.
El 26 de juny, Rull va convocar un ple equivalent a una investidura fallida que posava en marxa el rellotge de cara a una repetició electoral. Però, sense possibilitats matemàtiques per a una majoria independentista en una investidura, Esquerra negociava amb el PSC. Unes converses discretes, de les quals no s'ha vist cap imatge, i que van accelerar-se amb la tornada de l'exili de Marta Rovira.
Finalment, la setmana passada Esquerra va anunciar un preacord amb el PSC a canvi d'un finançament singular, mesures en defensa de la llengua catalana, una convenció sobre la resolució del conflicte polític i la continuïtat de diverses polítiques del govern Aragonès.
Els socialistes també van tancar un acord amb els Comuns a canvi d'aplicar un topall al preu dels lloguers de temporada i tanca la porta al desplegament del Hard Rock a Catalunya.
En una votació ajustada, el preacord va rebre l'aval de les bases d'Esquerra i, tres dies després, un "sí crític" de Jovent Republicà. D'aquesta manera, Illa ja tenia els 68 vots necessaris per ser investit president.
L'endemà de la votació de la militància republicana, Illa va comunicar al president del Parlament que tenia els suports per convertir-se en el 133è president de la Generalitat.
Després d'una ronda de contactes amb tots els grups, Rull va proposar-lo dimarts com a candidat a la investidura. Aquest dimecres, la Diputació Permanent fixava el ple per aquest dijous a les 10 del matí.
Aquest dijous, 8 d'agost, després d'un ple d'investidura d'un sol dia, Illa ha estat escollit president de la Generalitat.