Illa demana calma i avisa que caldrà reprogramar recursos després dels aranzels de Trump
És la segona reunió del govern fora del Palau de la Generalitat, després de la que es va fer a Poblet a finals d'agost
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha reunit el govern a la Vall de Núria en el marc de la II Trobada del Govern. Un dels temes que han tractat ha estat analitzar l'impacte que tindran els nous aranzels en l'economia catalana.
"La situació és complexa. Els aranzels signifiquen divisió, posar fronteres, retrocés econòmic i social", ha dit Illa. Davant d'aquesta "situació complexa i difícil" ha demanat "als ciutadans de Catalunya, serenitat, confiança i determinació".
Illa també ha dit que el govern estudiarà mesures que siguin complementàries a les que aplicarà la Unió Europea i el govern espanyol perquè es pugui arribar al màxim d'empreses i sectors perjudicats.
"Estem analitzant quines línies s'han desplegat des d'Europa i Espanya i jo no descarto cap mena de mesura. Nosaltres treballarem per protegir els ciutadans de Catalunya, el teixit productiu i per ajudar a buscar alternatives en aquells sectors o empreses més directament afectades".
Illa ja ha avançat que serà necessari modificar algunes partides pressupostàries -tot i que no ha dit quines- i tampoc es descarta recórrer als suplements de crèdit per finançar els nous ajuts al teixit productiu.
"Si hi ha un canvi tan substancial com el que estem vivint aquests dies, les institucions hem de tenir la capacitat d'adaptar-nos a aquests canvis. Hi haurà una part de reprogramació d'algunes de les mesures que ja hem anunciat, adaptant-les a la nova circumstància i a les prioritats que ara, insisteixo, és protegir els sectors afectats i buscar alternatives".
Si bé Illa reconeix que "tindrà efecte", diu que serà "el mínim possible". El govern té previst acordar les mesures durant la reunió del Consell Econòmic i Social de dilluns vinent.
Segona reunió del govern fora del Palau de la Generalitat
Salvador Illa torna a escollir un recinte religiós de profundes arrels simbòliques per al país per acollir la segona reunió de l'executiu lluny de la plaça Sant Jaume de Barcelona.
Si en la primera ocasió, el 30 i el 31 d'agost a Poblet, el president de la Generalitat va aplegar els seus consellers per encomanar-los les línies mestres de l'acció de govern, aquest divendres Illa vol fer al Santuari de Núria un balanç del grau de compliment d'aquelles tasques encomanades en aquests primers pràcticament 8 mesos.
En aquell moment, la sequera era el principal problema a què feia front l'executiu. Ara, la preocupació serà com afrontar els nous reptes per al país.
Catalunya davant el repte de Trump
Uns reptes especialment complexos després que el president nord-americà, Donald Trump, posés en marxa aquest dimecres el seu programa de gravàmens i taxes per a les importacions.
El president de la Generalitat ja ha anunciat una reunió, dilluns que ve, amb el Consell del Diàleg Social, que ell mateix presideix i que està integrat pels sindicats CCOO i UGT i les patronals Foment del Treball i Pimec.
El govern, doncs, començarà a treballar per donar resposta a la política aranzelària de Trump des del Santuari de Núria, buscant la unitat d'acció amb representants dels treballadors i els empresaris, els primers afectats pel canvi econòmic que poden comportar les noves taxes.
El govern viatja a Núria amb cremallera
La reunió a Núria aquest divendres comença d'hora, amb tot el govern traslladant-se amb cremallera fins al Santuari. Prèviament, el president Illa es reuneix amb l'alcalde de Queralbs. Des d'allí s'unirà a la comitiva.
A Núria, el president de la Generalitat serà rebut per mossèn Joan Perera i per Carles Ruiz, president de Ferrocarrils de la Generalitat, l'empresa que explota el recinte.
Ja dissabte, en acabar la reunió, la consellera de Territori, i portaveu del govern, Sílvia Paneque, farà una compareixença per donar detalls dels acords presos.
Símbols de Núria
El Santuari té molta simbologia, com ara sobre la fertilitat, per la llegenda de l'olla de Núria.
A més, és un dels bressols de l'excursionisme català i el seu ferrocarril cremallera es va inaugurar el 1931, i és el tren que discorre a més altitud de tot l'Estat: 1.964 metres.
Pocs dies després de la inauguració del cremallera, els redactors de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya es van reunir a Núria l'estiu del 1931.
Un estatut que, retallat al Congrés dels Diputats, va ser aprovat i va entrar en vigor la tardor de l'any següent i va donar peu a la recuperació del Parlament de Catalunya.
