Illa presenta el pla de govern i es proposa complir el 45% d'acords d'investidura el 2025

Poc més de quatre mesos han estat suficients per fer una anàlisi de la situació de l'autogovern i per establir un pla d'actuació. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el Departament de la Presidència, encapçalat pel conseller Albert Dalmau, han posat negre sobre blanc algunes de les solucions que proposa la nova administració. Són mesures per revertir la inestabilitat que han representat -a parer seu- els últims governs independentistes i que ha deixat -diuen- uns quadres funcionarials poc motivats. 

Davant de 400 alts càrrecs de la Generalitat, el president ha explicat aquest full de ruta, que dilluns aprovarà el Consell Executiu. Es tracta del rumb per a una legislatura que, segons Illa, passa per generar prosperitat a nivell social i territorial.

El pla de govern preveu el compliment del 45% dels acords d'investidura el 2025. La resta, els vol implementar al llarg de la legislatura, que el president Illa defineix com la legislatura del finançament singular. El president demana a ERC i Als Comuns que la negociació pels pressupostos no freni l'acció de govern.

"El govern governarà honorant els compromisos d'investidura, sabent que per tirar endavant certs plantejaments, sense anar més lluny, els pressupostos, cal tornar-se a seure, cal tornar a negociar i cal tornar a arribar a acords i cal ser generós i escoltar, però cal governar. L'exercici d'escoltar i contrastar no pot ser indefinit en el temps, perquè porta a la paràlisi i n'hem tingut massa."

El conseller Dalmau també ha mostrat que "la política de bloqueig no ha estat bona, ni els canvis continus de govern".

Eixos clau

El pla incorpora 260 mesures en total, ordenades sota 5 grans eixos. Es tracta -diuen- de fer front a un món cada cop més conflictiu, que fa front a l'envelliment de la població, la immigració i els canvis tecnològics. I per això proposen, a banda de tot un seguit de mesures legislatives i normatives, un govern estable, amb lideratge i amb objectius clars. Aquestes són les cinc grans prioritats d'actuació, que, reconeixen, poden superar les expectatives d'una sola legislatura:

• La prosperitat compartida que ajudi a millorar la qualitat de vida i faciliti l'accés a l'habitatge
   
• La transformació energètica
   
• La igualtat, el feminisme i el benestar
   
• Seguretat i serveis públics
   
• Autogovern i finançament singular

Per al conjunt dels quals s'han dissenyat 35 objectius repartits en aquests cinc camps, com per exemple, recuperar el lideratge econòmic de Catalunya (1), descarbonitzar l'economia (2), reduir les llistes d'espera i la cita prèvia (3), la simplificació de l'administració, amb, entre d'altres iniciatives, la derogació d'unes 4.000 normes obsoletes; millorar la seguretat amb l'augment de fins a 25.000 mossos d'esquadra l'any 2030 (4) i negociar el finançament singular, l'impuls del català o la millora de la presència de Catalunya a Europa (5).

El pla, però, no detalla com es generaran els 50.000 habitatges, la promesa estrella del president de la Generalitat, i tampoc no dona detalls sobre com es concretarà el finançament singular.

El pla de legislatura es complementa, a més a més, amb plans normatius anuals. Per a l'any vinent,preveu l'aprovació de 16 avantprojectes de llei, entre els quals hi ha les lleis de territori, residus, drets culturals, governs locals i de simplificació de l'administració pública.

En clau d'infraestructures, es vol incrementar la connectivitat tant de l'aeroport del Prat com del port de Barcelona, però també de "protegir-ne les àrees naturals". 

A banda, l'executiu es planteja com a repte per a aquesta dècada que Catalunya recuperi el lideratge econòmic a l'Estat. De fet, té intenció de presentar un pla específic sobre aquesta qüestió durant el primer trimestre de l'any.

Salvador Illa vol millorar també les relacions amb la resta d'Espanya. Per això farà una gira l'any vinent per les diferents comunitats per millorar la fluïdesa en les relacions. També vol teixir nous llaços en l'àmbit europeu i internacional perquè Catalunya torni a ser -diu- influent en l'àmbit internacional.

El govern pretén tornar a situar Catalunya en l'excel·lència, un estatus sobre el qual considera que s'ha fet marxa enrere els darrers anys.