Tones de plàstic en illes del Pacífic es converteixen en trampes per als animals

Cada any, la humanitat llença al mar 8 milions de tones de plàstic, que s'acumulen en illes que s'han convertit en autèntics abocadors de tones i tones d'escombraries

Mireia SegúActualitzat

Què se'n fa de les tones de plàstic que van al mar? Cada any, la humanitat hi llença 8 milions de tones de plàstic, que s'acumulen en illes que s'han convertit en autèntics abocadors de tones i tones d'escombraries.

L'exemple més desconcertant és l'illa de Henderson, declarada Patrimoni de la Humanitat. Deshabitada, situada al bell mig del Pacífic i amb el continent més proper a 5.000 quilòmetres de distància, és el lloc del món amb més densitat de deixalles produïdes pels humans: a la sorra de les seves platges s'hi han comptabilitzat 671 restes de brossa per metre quadrat.

Hi arriben xarxes de pescadors, boies, taps, envasos,... Són deixalles que trigaran anys a desaparèixer. Una bossa de plàstic, per exemple, trigarà fins a vint anys, però una llauna pot trigar-ne 200. I un fil de pescar, el triple: 600 anys.

 

 

Segons els científics, Henderson és molt a prop del que es coneix com el gir oceànic del Pacífic Sud, un dels cinc nuclis de corrents marins giratoris que hi ha arreu del planeta. Aquests girs acaben xuclant la brossa que arriba al mar.

A més a més, els plàstics que arriben al mar es converteixen en una trampa mortal per als animals que hi viuen, que poden menjar-se'ls o enredar-s'hi.

Però ja hi ha qui ha pensat un remei per a tanta brossa. Quan tenia 16 anys, el jove holandès Boyan Slat va anar de vacances a Grècia i allà es va adonar que, quan es capbussava, veia més bosses de plàstic que no pas peixos. Aleshores va començar una croada per netejar els oceans, amb el projecte "The Ocean Cleanup".

"Hi ha quasi un centenar d'espècies que estan en perill d'extinció per culpa d'aquests residus."

The Ocean Cleanup utilitza barreres flotants molt llargues perquè el mar es netegi per si sol, aprofitant els mateixos corrents marítims. Slat alerta que el plàstic als oceans és un problema mediambiental, però que es pot convertir en un problema de salut:

"Aquests perillosos microplàstics poden acabar dins la cadena alimentària en les properes dècades. I la cadena alimentària també ens inclou als humans, de manera que també pot tenir un efecte potencial en la salut."

Assegura que es podria netejar la meitat dels plàstics dels oceans en deu anys. I amb el que es recollís, es podrien fer productes reciclats de primera qualitat, des de paraxocs de cotxes fins a bancs de parcs, muntures d'ulleres o fundes de mòbil.

VÍDEOS RELACIONATS
Anar al contingut