Un Parlament només de dones per denunciar la desigualtat i demanar quotes

L'hemicicle del Parlament ha presentat aquest dilluns una imatge inèdita: només hi han entrat dones. Les 60 diputades de l'actual legislatura han ocupat els seus escons i, a la resta, hi han convidat entitats feministes i membres d'entitats socials.

Durant dues setmanes han estat treballant a partir de sis eixos temàtics, com els drets laborals, dret a l'educació i la cultura o els drets de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes.

La secretària tercera de la Mesa del Parlament, Laura Vílchez, ha apuntat que "la xacra de la violència masclista està present en el dia a dia de moltes dones" i ha valorat molt positivament la iniciativa.

"Iniciatives com la del Parlament de les Dones són importants per aconseguir fer visible la lluita feminista."

Mercè Otero, coordinadora del Grup de treball de l'educació, ha posat èmfasi en "la necessitat de voluntat política i recursos per desenvolupar lleis de prevenció i lleis contra la discriminació i la violència contra nenes i dones", i ha fet diferents apunts en matèria d'educació.

"Per una banda, tothom té molt interès en saber que les nenes i les noies vagin a les carreres tècniques i científiques, però del que també ens hem de preocupar és que els nens i els nois vagin a l'àmbit dels treballs de cura i de corresponsabilitat, sinó no farem res."

Un altre dels temes tractats ha estat la legislació laboral i de la funció pública. Núria Viñas, coordinadora del Grup de treball dels drets laborals i econòmics, ha instat el Parlament de les Dones a "declarar la necessitat de fer complir les lleis d'igualtat vigents a l'ordenament" i a "revisar la legislació des d'una perspectiva de gènere".

Per la seva banda, la coordinadora del Grup de treball del dret de les dones i nenes a viure lliures de violències masclistes, Laia Rosich, ha destacat la necessitat "d'assegurar l'atenció integral a les adolescents i els nens i les nenes en situació de violència masclista". Tot això, ha explicat, no es pot fer sense els "recursos suficients" i sense "coordinar-ho amb una xarxa d'atenció".

Durant l'acte, les diputades independentistes han tingut un record per a les polítiques preses i les exiliades, i per l'activista Tamara Carrasco, present en el ple. El grup de Ciutadans, en canvi, ha tingut un record per a la secretària judicial del registre de la Conselleria d'Economia.

Al final del ple, no obstant, totes les representants dels diferents partits s'han felicitat per aconseguir una declaració institucional amb el suport de tots els partits.

La declaració institucional

El Parlament de les Dones, en la declaració aprovada, reclama "un sistema de quotes que garanteixi almenys un 50% d'alts càrrecs" a l'esfera pública i privada. A més, aborda diferents temàtiques com l'educació, la violència masclista, l'accés a la salut reproductiva o la bretxa salarial.

El text reclama mesures per superar el "sostre de vidre" al qual s'enfronten les dones, així com la "regulació del compliment efectiu" de mecanismes que tendeixen a la paritat, com les llistes cremallera en les candidatures polítiques.

Ara, no volen que quedi en una simple foto. Volen que tot aquest treball que han estat fent tingui més recorregut i es plantegen fer un ple monogràfic, que llavors sí que tindria validesa jurídica.

El 1995, en la Conferència Mundial sobre la Dona que l'ONU va fer a Pequín, es van posar les bases de les polítiques transversals d'igualtat. L'acte va marcar un abans i un després en la lluita dels drets de les dones.

En aquella conferència, Hillary Clinton defensava que "ja no és acceptable debatre els drets de les dones separadament dels drets humans".

Malauradament, molts drets que es reivindicaven fa 25 anys, continuen vulnerant-se avui de manera flagrant. Per això, ara, molts països revisaran el grau de compliment d'aquells acords.

Aprofitant la nova onada feminista, el Parlament de les Dones ha volgut tornar a posar Pequín al centre de la política. I com ja es va dir fa 25 anys, tornen a recordar que la lluita dels drets de les dones és la lluita pels drets humans.

"La idea que 'la mare de totes les lluites sigui la lluita feminista' m'agrada molt. Perquè el que fa és posar la cura, posar l'esperança, la igualtat al damunt de l'agenda política. Però sobretot el que fa és transformar-nos com a millors persones."