Imatges clau per entendre què ha passat i el perquè de la guerra Hamas-Israel

Quan esclata una notícia de gran envergadura, quan aquesta notícia està envoltada de confusió, sovint fem servir gràfics, mapes i infografies amb la vocació que ajudin els espectadors a atansar-se a la informació. Són senzills, però tenen la missió d'empènyer en la comprensió de fets complexos.

Hem agafat quatre gràfics i mapes de les fases fins ara decisives de l'atac de Hamas contra Israel, i hi hem afegit reflexions i dades posteriors que fan més nítida la informació del que va passar aquelles hores que duraran anys.
 

Un territori, dos pobles 

Gaza, o la franja de Gaza, i Cisjordània són els dos territoris palestins. Tots dos sota l'autoritat de l'ANP, l'Autoritat Nacional Palestina de Cisjordània i Gaza. Els dos territoris viuen aïllats, separats com dues illes envoltades per altres països.

Aquesta discontinuïtat territorial entre els dos enclavaments és un dels molts elements desestabilitzadors de la zona, i una de les raons que fan que els governs de Gaza i el de Cisjordània estiguin en mans de grups polítics diferents.

A Cisjordània governa Fatah, formació nacionalista i secular palestina que entronca amb el lideratge de Yasser Arafat. A Gaza ho fa Hamas, moviment islamista radical. Fatah va renunciar a la lluita armada i accepta la negociació amb Israel. Hamas ni tan sols reconeix l'Estat d'Israel.

Els dos enclavaments palestins queden dibuixats al mapa. A Cisjordània hi hauríem de pintar moltes àrees del color groc d'Israel, perquè el control és en mans del govern i de l'exècit israelià i perquè els assentaments israelians s'hi multipliquen.

A Gaza, els assentaments israelians es van desmantellar el 2005 i el control és palestí. Hamas va guanyar les eleccions el 2006 (que no s'han tornat a repetir) i després d'enfrontaments amb Fatah va acabar copant el govern i l'administració. Israel i Egipte van tancar les fronteres i Gaza va quedar, de facto "separada" del món.

Aquesta Gaza separada del món, que recull esquemàticament el mapa, liderada per un moviment islamista, és el lloc des d'on es llencen atacs contra Israel. L'atac del passat dia 7 és el de major envergadura des de la guerra del Yom Kippur, el 1973. I qui els llança són les milícies armades de Hamas, el moviment islamista que ha colonitzat tots els racons de poder de la franja, amb un control que arriba fins a la vida quotidiana de tots els seus habitants.

L'atac que ningú no va veure venir

Dissabte, a trenc d'alba, la milícia armada islamista Hamas llençava una ofensiva militar contra Israel sense precedents els darrers 50 anys. Centenars d'homes de les milícies van trencar la tanca de seguretat que separa Gaza d'Israel i, a peu, en vehicles i en motocicletes, es van endinsar en territori israelià. L'atac va ser per terra, mar i aire. No com ho faria un exèrcit regular, però fent servir utillatge bèl·lic bàsic.

Homes de Hamas es van enlairar amb parapents amb motor i van aterrar en sol israelià. Comandos amb llanxes van sortir de les platges del nord de Gaza i van desembarcar a la zona de la base militar de Zikim. I paral·lelament, milers de coets van sortir de la franja cap a diferents localitzacions d'Israel.

No està encara clara la quantitat de punts de la barrera israeliana que van ser perforats pels milicians de Hamas. Se n'han identificat, almenys, tres. El gràfic que vam fer servir esquematitza el que sabíem en aquell moment: centenars de milicians avançant cap als petits nuclis urbans, quibuts i fins i tot la població de Sderot.

L'ofensiva va agafar completament per sorpresa les forces armades israelianes. Les crítiques als serveis d'espionatge (el Mossad i el Shin Bet) han estat duríssimes. El que es considera un dels millors serveis d'intel·ligència del món van fallar estrepitosament.

A les poblacions de la vora de la franja la gent es va trobar sola i desprotegida.

El testimoni dels que han sobreviscut mostra el terror que es va escampar per les cases: famílies senceres tancades en habitacions blindades o refugis antiaeris ja preparats per a situacions com aquella, sentint trets i crits dels assaltants. 

Els milicians de Hamas van assassinar a sang freda més de mil persones, durant aquest periple. Les imatges que van emergint de l'atac evidencien assassinats massius i segrestos.

Els parapents que van aparèixer al cel mentre centenars de joves gaudien d'un festival musical al desert del Neguev van silenciar la música i la vida de centenars de nois i noies.

Israel reacciona

Les IDF (l'acrònim de Forces de Defensa d'Israel) reaccionen i enceten bombardejos i atacs aeris contra la Franja de Gaza. Cinc dies després encara continuen, amb una intensitat mai vista.

Paral·lelament, la infanteria es desplega i comencen els combats amb els milicians de Hamas. El gràfic reflecteix els combats a tota la línia de front oberta pels atacants. La taca vermella marca el territori israelià controlat per Hamas en el moment de màxima expansió de les milícies armades.

L'avanç de les tropes israelianes serveix per recuperar terreny. Però també per descobrir centenars i centenars de cadàvers de ciutadans israelians assassinats pels milicians. Les tropes arriben a tocar del quibuts Reim, a sis quilòmetres de la tanca de Gaza i en ple desert del Neguev, i allà descobreixen més de 200 cadàvers dels joves que participaven en el festival musical.

L'aparició de cossos creixerà fins a depassar els 1.200 a tota la zona que els milicians de Hamas van ocupar. Els testimonis d'assassinats a sang freda es multipliquen. I creix també el nombre de persones segrestades: ostatges de Hamas que són abduïts cap al laberint de Gaza. La xifra se situa al voltant de 150 persones.

Els ostatges, una fibra de gran sensibilitat per Israel, poden ser un element determinant en el camí que prenguin els esdeveniments. Israel ha cridat 360.000 reservistes. Les primeres unitats ja estan desplegades.

Gaza, bombes sobre la gent... en una caixa tancada

Mentre Israel encara recull i identifica cadàvers, un cop recuperat el territori "perdut" durant unes hores i el control de la tanca, els ulls giren ara cap a Gaza. Israel ha anunciat un càstig de proporcions gairebé bíbliques, un comandament militar parla de tractar els milicians de Hamas com "animals", i Netanyahu podria haver comunicat ja a la Casa Blanca que les seves tropes entraran a sang i foc a la Franja.

El món està pendent ara de la resposta israeliana sobre aquest bocí de terra que molts qualifiquen com "la presó a cel obert més gran del món". A Gaza s'hi neix i s'hi mor.

Israel manté el pas d'Eretz tancat a pany i forrellat i "modula" l'entrada d'aliments, medecines i qualsevol tipus de material. Egipte permet només el moviment diari d'uns centenars de persones.

A Gaza, hi viuen dos milions de persones, dividides en cinc governacions --pobles i camps de refugiats-- i sovint en unes trames urbanes d'una enorme densitat. Un forat. Israel ha fet una crida als seus habitants perquè busquin refugi i es posin a recer. Però a Gaza no hi ha possibilitat de fugir.

Més de 200.000 persones dels poc més de 2 milions que hi viuen ja han buscat refugi: en escoles, hospitals, edificis de les Nacions Unides, descampats... Però no hi ha lloc segur. Perquè els bombardejos indiscriminats i perquè els líders de Hamas (els que són a Gaza) sovint fan servir infraestructures humanitàries per amagar-se. La gent de Gaza usada com a escuts humans.

El que hem vist aquests cinc dies glaça l'ànima. El que veurem els dies que venen probablement també.