"Immondizia" camorrista
El govern Berlusconi torna a dir que acabarà en només deu dies amb el problema de les escombraries a la regió de Nàpols. Ja ho va dir fa dos anys, quan la "immondizzia", en alguns barris, arribava gairebè a l'altura d'un segon pis. Les escombraries van desaparèixer, sopbretot el dia que va presidir a Nàpols el seu primer Consell de Ministres de la nova etapa, però el problema persisteix.
Però és possible acabar amb aquest mal de cap que amenaça la salut pública del centre d'Itàlia? Pot posar fil a l'agulla el gabinet de Berlusconi a un problema que aquest divendres la Unió Europea qualificava de seriós? La resposta és un no contundent... tret que es negociï amb els clans de la Camorra. Tret que hi hagi la ferma voluntat de tallar de soca-rel la vinculació dels clans mafiosos amb el sucós negoci del tractament de residus. Tret que s'acabi la connivència entre el crim organitzat i alguns elements de la classe polítrica italiana.
Fa dos anys el problema ja es va posar sobre la taula, i passats aquests 24 mesos gairebé no hi ha novetats. Les empreses que aconsegueixen les concessions pùbliques per aquest reciclatge (que inclou matèries molt contaminants) sempre tenen al darrere els cognoms més coneguts de la Camorra.
Però, per què no és possible? Fonamentalment –ho deia abans- per la connivència dels clans amb els servidors públics (funcionaris i alts càrrecs ) de la regió, amb lligams que arriben fins a Roma.
L'alcaldesa de centreesquerra de Nàpols, Rosa Russo Iervolino, reelegida en el càrrec el 2006, ha expressat la voluntat d'acabar amb el problema però ha fracassat estrepitosament. L'actual president de la regió de la Campània, Stefano Caldoro, un home de la confiança de Berlusconi, tampoc té voluntat. La Camorra té els braços molt llargs.
Els mafiosos estimulen ara els aldarulls que molt legítimament promouen els veïns, cansats de ser l'abocador dels residus del nord industrialitzat. Però els seus interessos no són mantenir nets els carrers, sinó acabar per controlar el negoci del nou abocador que ara es vol obrir. L'objectiu és ampliar els ingents beneficis que generen els dipòsits de residus, el reciclatge i el trasllat de millions de tones en trens especials cap a les plantes incineradores d'Alemanya, que, incomprensiblement, gairebé no existeixen a la Campània.
La "immondizia" és, ara per ara, un terreny camorrista, i les màfies ja se sap que difícilment renuncien al seu territori, ja sigui geogràfic o econòmic. Els intents del govern Berlusconi per adjudicar-ne la gestió a Protecció Civil topen d'entrada amb una màfia armada fins a les dents, i que sobretot forma part de la cultura d'una població que majoritàriament ha begut de les seves fonts i es mou a cavall dels interessos dels clans. Un afer que fa tanta pudor com la porqueria que s'acumula als carrers.
Però és possible acabar amb aquest mal de cap que amenaça la salut pública del centre d'Itàlia? Pot posar fil a l'agulla el gabinet de Berlusconi a un problema que aquest divendres la Unió Europea qualificava de seriós? La resposta és un no contundent... tret que es negociï amb els clans de la Camorra. Tret que hi hagi la ferma voluntat de tallar de soca-rel la vinculació dels clans mafiosos amb el sucós negoci del tractament de residus. Tret que s'acabi la connivència entre el crim organitzat i alguns elements de la classe polítrica italiana.
Fa dos anys el problema ja es va posar sobre la taula, i passats aquests 24 mesos gairebé no hi ha novetats. Les empreses que aconsegueixen les concessions pùbliques per aquest reciclatge (que inclou matèries molt contaminants) sempre tenen al darrere els cognoms més coneguts de la Camorra.
Però, per què no és possible? Fonamentalment –ho deia abans- per la connivència dels clans amb els servidors públics (funcionaris i alts càrrecs ) de la regió, amb lligams que arriben fins a Roma.
L'alcaldesa de centreesquerra de Nàpols, Rosa Russo Iervolino, reelegida en el càrrec el 2006, ha expressat la voluntat d'acabar amb el problema però ha fracassat estrepitosament. L'actual president de la regió de la Campània, Stefano Caldoro, un home de la confiança de Berlusconi, tampoc té voluntat. La Camorra té els braços molt llargs.
Els mafiosos estimulen ara els aldarulls que molt legítimament promouen els veïns, cansats de ser l'abocador dels residus del nord industrialitzat. Però els seus interessos no són mantenir nets els carrers, sinó acabar per controlar el negoci del nou abocador que ara es vol obrir. L'objectiu és ampliar els ingents beneficis que generen els dipòsits de residus, el reciclatge i el trasllat de millions de tones en trens especials cap a les plantes incineradores d'Alemanya, que, incomprensiblement, gairebé no existeixen a la Campània.
La "immondizia" és, ara per ara, un terreny camorrista, i les màfies ja se sap que difícilment renuncien al seu territori, ja sigui geogràfic o econòmic. Els intents del govern Berlusconi per adjudicar-ne la gestió a Protecció Civil topen d'entrada amb una màfia armada fins a les dents, i que sobretot forma part de la cultura d'una població que majoritàriament ha begut de les seves fonts i es mou a cavall dels interessos dels clans. Un afer que fa tanta pudor com la porqueria que s'acumula als carrers.