Impostos a la baixa: qui va més lluny? La cursa entre les autonomies del PP
A la pròxima declaració de la renda els contribuents del País Valencià es podran deduir fins i tot el gimnàs. És només una de les moltes deduccions que vol aprovar el govern valencià pels que guanyin menys de 32.000 euros i que entraran en vigor l'1 de gener amb caràcter retroactiu.
A més dels 150 euros per la pràctica esportiva hi ha deduccions més "clàssiques", com ara les que permetran desgravar les despeses de dentistes, ulleres, lentilles i psicòlegs.
És l'última i potser la més cridanera de les rebaixes fiscals que els últims mesos han anat aprovant i anunciant les comunitats que van passar a mans del Partit Popular o de Vox a les últimes eleccions autonòmiques. Les deduccions, però, només són la punta de l'iceberg. L'autèntica batalla fiscal s'està lliurant en el terreny de l'impost de successions i el de patrimoni.
Rebaixes fiscals a més autonomies
El tret de sortida el va donar al juliol el nou govern balear derogant l'impost de successions i donacions entre els familiars més pròxims i eliminant el de transmissions patrimonials per les compres de primer habitatge per part de menors de 30 anys, un moviment similar al que aquest setembre han iniciat les altres comunitats governades pel PP i Vox.
La majoria també han eliminat a la pràctica l'impost de patrimoni (Extremadura, València), i algunes han rebaixat l'IRPF per alguns trams de renda.
Les cinc autonomies que ja han aprovat o concretat les rebaixes fiscals sumen una pèrdua de recaptació que supera els 500 milions d'euros. A aquesta xifra caldrà afegir-hi l'impacte de les mesures que la setmana que ve vol aprovar el president aragonès i les ja anunciades a Canàries, on el govern de PP i Coalició Canària també vol suprimir l'impost de successions.
Un camí marcat per Madrid
El president del Consell General d'Economistes d'Espanya, Valentí Pich, creu que amb aquestes baixades d'impostos, sobretot en patrimoni i successions, aquestes autonomies estan copiant el model de Madrid, pionera en aquesta mena de rebaixes.
"Aquesta posició, cada cop més freqüent, potser provoca a curt termini un efecte dominó, i les altres comunitats també es veuran obligades a rebaixar els impostos que graven la riquesa", assegura.
Pich recorda que les autonomies tenen competència normativa per modificar aquests impostos i, per tant, apujar-los o abaixar-los. Però això, precisa, té un cost:
"Rebaixar els impostos suposa tenir menys ingressos i, per tant, menys recursos financers per finançar les inversions i les despeses. Probablement pensen que si els diners estan en mans dels ciutadans, quan els gastin o inverteixin, recuperaran el que han deixat d'ingressar pels tributs a la riquesa amb altres impostos com ara l'IVA."
En la mateixa línia s'expressa el catedràtic d'Economia de la Universitat Pompeu Fabra, Guillem López Casasnovas:
"Abaixar impostos és lògic des de la ideologia liberal: es deixen més diners a la butxaca. El problema sempre és: a la butxaca de qui?"
Més desigualtat
Segons l'últim informe de recaptació publicat per l'Agència Tributària, les rebaixes, ajustos i deduccions a l'IRPF aprovats per les diferents autonomies van fer perdre 1.677 milions d'euros de recaptació durant els primers set mesos de l'any. En la major part dels casos van ser mesures concebudes per pal·liar els efectes de l'elevada inflació, però que es van prendre a les portes de les eleccions municipals i autonòmiques.
Ara, a pocs mesos perquè tornin a entrar en vigor les regles fiscals --l'obligació de no superar un determinat nivell de dèficit i de deute--, l'ombra de les retallades en la despesa torna a planar sobre els responsables de les diferents administracions. En aquest sentit, López Casasnovas recorda que, novament, els que més patiran són les classes més fràgils.
"El que serà inacceptable és que en el moment de repartir el dèficit o els diners del finançament autonòmic, aquestes autonomies reclamin una solidaritat que ells, internament, no practiquen: els beneficis van als més rics de la comunitat i els perjudicis als més pobres. Aquí hi ha una incoherència molt gran."
L'impost de successions a Catalunya, entre els més alts
La batalla per reduir la pressió fiscal es juga, sobretot, en el terreny de l'impost que grava les herències i les donacions. Amb les rebaixes que s'han aprovat o anunciat des de l'estiu, només 4 de les 15 autonomies de règim comú mantenen una tributació alta d'aquest impost quan es tracta de successions de pares a fills. I entre elles hi ha Catalunya.
En aquest sentit, la forta rebaixa que es vol posar en marxa al País Valencià revifa la por a un augment de les deslocalitzacions dels grans patrimonis, que tributarien molt menys que a Catalunya.
Segons estimacions del REAF-Consell d'Economistes, per una herència de 800.000 euros que passa de pares a fills s'haurien de pagar a Catalunya al voltant de 44.000 euros. Al País Valencià, abans de les eleccions, haurien estat 63.000 euros. Un cop entrin en vigor les rebaixes fiscals anunciades es veuran reduïts a poc més de 1.200 euros.
Reforma del finançament
Aquesta extensió de l'ofensiva fiscal a altres autonomies, més enllà de Madrid, posa encara més pressió al futur govern espanyol per abordar immediatament la reforma del finançament autonòmic i clarificar el paper d'impostos com el de successions i el de patrimoni.
En opinió de Pich, s'haurien de poder articular uns tipus mínims de tributació, i "a partir d'aquí, que cada comunitat faci servir la seva capacitat normativa dins uns marges. Així no hi hauria aquest embolic normatiu que crea desigualtats entre els ciutadans."
De moment, pel que fa a l'impost de patrimoni, aquesta desigualtat ha quedat diluïda per l'impost de solidaritat de les grans fortunes (només s'aplica a les autonomies on el de patrimoni ha estat eliminat). Aquest impost havia de ser temporal, però la ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, el vol mantenir fins que es reformi el model de finançament. Això, òbviament, si els tribunals no donen la raó a la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, que ja l'ha portat al Constitucional i a l'Audiència Nacional.