Impostos a les multinacionals: "El problema el tenim a casa, dins la Unió Europea"

L'acord del G7 per apujar impostos a les multinacionals tindrà un llarg camí per recórrer. D'entrada, a la Unió Europea; Espanya, França o Alemanya hi sortirien guanyant, però també hi hauria perdedors.

És el cas d'Irlanda, per exemple, un dels països amb la renda per càpita més alta, gràcies a l'aterratge de multinacionals nord-americanes. Un fenomen que té arrels històriques, que cal anar a buscar a la dècada dels anys 50 del segle passat.

L'excepció irlandesa

L'origen de l'excepcionalitat fiscal irlandesa sorgeix, gairebé de casualitat, pels avenços de la indústria aeronàutica. Els avions de passatgers amb motors de reacció van començar a travessar l'Atlàntic als anys 50. Tenien més autonomia de vol i podien anar des de Nova York a París, Berlín o Roma sense parar a Irlanda com havien fet fins llavors.

L'aeroport de Shannon va perdre activitat, però els irlandesos van idear la creació d'una zona franca, que el 1959 va començar a atraure inversions d'empreses nord-americanes. Així va començar una política fiscal de grans descomptes a empreses internacionals que ha arribat als nostres dies amb un impost de societats del 12,5%.

La proposta del G7: un 15% d'impost de societats

Moltes empreses multinacionals paguen els seus impostos en països diferents d'on tenen la seva activitat per rebaixar la factura. L'acord del G7 intenta limitar aquesta pràctica, però hi ha forces internes que intenten frenar els avenços.

L'acord del grup dels 7 implica fixar un mínim del 15% per a l'impost de societats a tot el món. Falten encara molts passos per fer-ho real, i les estimacions de l'efecte recaptatori poden canviar molt.

Xavier Martínez, portaveu de la Plataforma Fiscalitat Justa, defensa que cal anar més enllà: "Des de la nostra plataforma entenem que el 15% de tipus mínim és un pas molt petit. Ho atribuïm a la pressió de la Unió Europea, perquè dins de la UE hi ha també una mena de paradisos fiscals, quan parlem d'Irlanda, Luxemburg o fins i tot Hongria, que té una tributació molt baixa de l'impost de societats. El problema el tenim a casa."

Josep M. Duran Cabré, director de l'Institut Economia Barcelona, explica que per a Espanya, amb un tipus mínim del 15%, en un any, l'estimació era recaptar 700 milions d'euros més a l'any, però reconeix que "és complicat fer estimacions sense saber-ne la lletra petita".

L'acord del G7 ha de ser ara debatut pel grup dels 20 i pels 130 països que coordina l'OCDE. Tots els experts esperen veure què s'aprova finalment i quina serà la lletra petita dels acords per acabar de valorar-los.