Impuls a la unitat antidesnonaments de Barcelona a una setmana que acabi la moratòria

A finals d'aquest mes s'acaba la moratòria que prohibeix els desnonaments, però, malgrat això, no s'han aturat, i es tem que les famílies afectades siguin moltes més a partir del març.

A Barcelona, l'Ajuntament, davant la magnitud de la crisi habitacional, ha decidit reforçar la unitat antidesnonaments triplicant tant el pressupost com l'equip de professionals, per intentar evitar el màxim de casos i millorar l'atenció a les famílies afectades.

El servei incorporarà un equip jurídic propi i s'hi destinaran més recursos, de 700.000 euros l'any a 5 milions d'euros en dos anys.

Desnonament malgrat la moratòria

Aquest dilluns, al barri del Poble-sec, el Fabio, l'Anna i els seus fills han hagut de deixar el pis on viuen per l'impagament del lloguer. Van perdre la feina durant la crisi de la covid, i la propietària, que té 4 pisos més, no va acceptar la pròrroga dels pagaments ni les ajudes dels Serveis Socials, ni tampoc del programa Reallotgem de la Generalitat que assumeix el lloguer de famílies vulnerables quan estan a les portes de quedar-se al carrer.

Judith Cobacho Haya, directora del servei d'Intervenció i Mediació de Situacions de Pèrdua d'Habitatge i Ocupació, SIPHO, explica que ha fet a peu de carrer un últim intent per aturar-ho.

"Quan ja hi ha una ordre del jutge, parlem amb la propietat, alguna vegada es poden fer enrere,  i la comissió judicial per demanar una mica més de temps perquè almenys sigui una sortida endreçada i al menys traumàtica possible."

En aquest cas la família te el suport d'entitats socials però "la majoria de vegades ho passen sols", diu Cobacho, "i és molt important que estiguem amb ells durant tot el procés".

De 16 a 43 professionals

Amb aquest reforç es vol arribar abans i millor a atendre els casos de desnonament "des de la primera notificació" per mantenir l'habitatge, tenir més temps i recursos per treballar en la mediació preventiva i atendre la família de manera integral durant tot el procés.

"Les famílies tindran un o una professional de referència únic, que realitzarà una atenció integral en tot el que fa referència al procés de pèrdua de l'habitatge."

Per fer-ho, l'Ajuntament ha decidit fer una notable ampliació de l'equip, que passarà de les 16 persones actuals a 43. Concretament, de 13 a 30 professionals en l'àmbit social i de mediació, 20 de les quals treballaran al territori per estar més prop de les famílies. Les altres 10 treballaran a les oficines centrals. A més, el servei es reforça amb un nou equip jurídic de cinc persones, i completaran l'equip personal d'administració i coordinació.

"L'acompanyament a les famílies és clau per ajudar a superar la brutalitat, l'ansietat i l'angoixa que suposen els processos de llançament", diu el document municipal.

La Unitat Antidesnonaments i els moviments veïnals han aturat el 90% dels processos de desnonament que han gestionat, i un 80% s'han suspès abans del dia assenyalat pel llançament.

La unitat es va crear el 2015, i ha atès 13.000 famílies. El 2021 en va atendre 2.267, és a dir, "un total de 31.000 persones, de les quals un terç eren menors".

Mediació i prevenció

L'estratègia del servei seguirà sent la mediació i la prevenció, i ara fer un abordatge més precoç per evitar que els desnonaments arribin "a la porta".

Es tracta de poder intervenir al més aviat possible per evitar que les situacions s'agreugin, es bloquegin i s'allargui el patiment de les famílies. Poder activar recursos socials com els ajuts al pagament del lloguer o de compensació del deute generat, l'entrada a programes socials com la Borsa de Lloguer municipal, com explica Cobacho.

"Sempre com més aviat ens arriba, més aviat podem activar més coses. Com més tard i més judicialitzat ens arriba el cas, és molt més difícil arribar a acords."

Es pot mediar amb els propietaris i, especialment amb els grans tenidors, tramitar els requeriments oportuns per fer complir les obligacions legals vigents.

Un nou equip legal especialitzat permetrà millorar i incrementar la capacitat d'intervenció en els processos que van per la via penal. Serà l'únic interlocutor amb la justícia i centralitzarà tota la documentació.

A més, es vol reforçar la coordinació i col·laboració amb entitats i moviments socials relacionats amb el dret a l'habitatge i que intervenen en l'acompanyament a les famílies.

La unitat seguirà com fins ara assistint a tots els actes de desnonament de famílies en situació de vulnerabilitat, acompanyant-les en tot el procés i realitzant la interlocució i mediació amb les comitives judicials, els cossos policials i la propietat.

Lucía Martín, regidora d'Habitatge de l'Ajuntament, ha reclamat ajuda del govern i de la propietat privada per encarar aquesta problemàtica.

"El problema de l'emergència habitacional també té causes en l'àmbit privat i per tant aquests grans propietaris s'han d'implicar en les solucions. Necessitem que la Generalitat reaccioni i s'impliqui en el finançament d'aquests recursos i en la gestió de la problemàtica dels desnonaments a la ciutat."

En cas que el desnonament s'executi, com en el cas del Poble-sec, la unitat també s'ocuparà de l'activació dels serveis d'allotjament temporal urgent i del servei de guardamobles, mentre que els serveis socials s'ocuparan, com fins ara, dels àmbits relacionats amb la salut, inserció laboral i ocupabilitat, entre d'altres.