Inauguren la placa monument en homenatge als veïns dels antics barris de barraques de Montjuïc

Fa poc més de 50 anys, a la muntanya de Montjuïc, més de 30.000 persones vivien en barris de barraques, la màxima concentració que va existir a Catalunya, en anys de forta immigració i una greu falta d'habitatges. Eren els veïns d'una "ciutat oblidada", al marge de la ciutat oficial. Avui, Barcelona ha saldat un deute històric amb els seus habitants, amb la inauguració d'un monument que els ret homenatge, pel seu esforç de superació i com a constructors de la ciutat.

Han esperat gairebé 50 anys, però ara finalment tenen una placa monument que explica la seva història amb imatges i textos. Són molts dels antics veïns dels barris de barraques que van omplir la muntanya de Montjuïc.

Barris com Can Valero o Tres Pins, i una desena més, en part separats de la ciutat per un mur. Aquí es movia una multitud de gent, treballadora, però que no van trobar un altre lloc per viure que una barraca. De forma espontània, va sorgir tota una xarxa de bars, comerços, i de vida compartida. Hi van viure generacions senceres, en un clima de solidaritat. Ara, aquests barris ja no existeixen i, després dels Jocs Olímpics, en el lloc que ocupaven es van fer parcs com el Jardí Botànic i equipaments.

Els antics veïns de les barraques es van traslladar a polígons a la perifèria urbana com Camps Blancs, a Sant Boi; a Sant Cosme, al Prat de Llobregat; al barri Pomar de Badalona o a la Mina de Sant Adrià de Besòs. Avui han tornat al lloc on molts van néixer i van passar la seva joventut: als antics barris de barraques de la muntanya de Montjuïc. Van viure amb incomoditats, sense els serveis més bàsics, però va ser una etapa important de les seves vides i també en tenen bons records.

A l'acte s'hi han aplegat unes 500 persones. La placa monument que s'ha inaugurat avui farà tangible, per primer cop, una realitat històrica important que havia quedat arrasada del tot, i massa temps oblidada.

Com diu Rafel Usero, antic veí i un dels membres de la Comissió Ciutadana per a la Recuperació de la memòria dels Barris de Barraques de Barcelona: "Però és que no hi queda res. Ni una pedra, ni un camí, ni una fita. Per això aquest monument és tan important, perquè és l'únic que tenim. No pot ser que el dia que tots desapareguem, els que érem nens a la muntanya, aquesta història s'oblidi. Ja està bé d'amagar-la. Montjuïc no era un suburbi, com la gent pensava. Era un barri treballador que funcionava com un poble".

Per a l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

"Aquesta placa, igual que les altres que s'han anat inaugurant, i les que queden, són molt importants perquè ens recorden qui som i d'on venim i qui ha fet aquesta ciutat. I, per tant, ens mostren la nostra identitat. I una ciutat que vulgui ser una ciutat de futur, democràtica, justa i exemplar, no ha de renegar de qui és, sinó que ha de reivindicar la seva memòria amb orgull."

Aquesta és la més gran de les diverses plaques commemoratives que ha impulsat la comissió ciutadana per a la recuperació de la memòria dels barris de barraques de Barcelona, amb el suport de l'Ajuntament de Barcelona.

El projecte de recuperació de la memòria dels barris de barraques de la ciutat va arrencar fa cinc anys, després de la recerca sobre el barraquisme plasmada en l'exposició "Barraques. La ciutat informal" i de la gran repercussió social que van tenir el reportatge del "30 minuts" de TV3 "Barraques. L'altra ciutat" i el documental "Barraques. La ciutat oblidada". Es va posar en marxa una petició ciutadana que va rebre el suport d'un gran nombre d'entitats i ciutadans i que va ser assumida per l'Ajuntament de Barcelona.

El primer pas es va fer l'any 2011, amb la recuperació oficial del nom de Platja del Somorrostro per a un tram de la costa. Fa un any, en el mateix lloc, es va inaugurar una placa en homenatge als veïns de les barraques del litoral.

Al llarg de l'any 2015 s'han inaugurat plaques als llocs on van existir els barris del Camp de la Bota, les barraques del Poblenou, les del Poble-sec, les de Santa Engràcia, a la plaça d'Ángel Pestaña, les de Raimon Casellas, al Carmel, les de Can Tunis, i les de la Diagonal i Santa Gemma.

En els pròxims mesos es completarà tot aquest treball de recuperació de la memòria amb la col·locació de quatre plaques més.