El centreesquerra de Mette Frederiksen conserva la majoria absoluta a Dinamarca per un escó

El bloc de centreesquerra liderat per la primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, conserva la majoria absoluta a Dinamarca per un escó. Aquest dimarts s'han fet eleccions generals per escollir els 179 diputats del Parlament.

La victòria del bloc d'esquerres no es va conèixer fins a la mitjanit --per la diferència horària--, quan es va saber que sumava un diputat de les illes Fèroe i els dos de Groenlàndia. La primera ministra ha presentat aquest dimecres al matí la dimissió a la reina, que li ha encarregat la formació d'un nou govern.

El bloc de centreesquerra obté així els 90 escons que li donen la majoria absoluta, mentre el nou partit "moderat", amb 16 diputats, irromp com a tercera força, però no tindrà el paper clau que li atorgaven alguns sondejos. El bloc de centredreta obté 73 diputats.

El guanyador torna a ser el Partit Socialdemòcrata de la primera ministra, Mette Frederiksen, amb gairebé el 28% dels vots, dos punts més que fa tres anys.

Alguns dels seus aliats perden pes, sobretot el Partit Social Liberal, que baixa 5 punts, fins al 3,7% dels vots.

És justament el partit que va forçar Frederiksen a convocar les eleccions abans pel sacrifici de milions de visons el 2020 per una mutació del coronavirus. Els comicis s'haurien d'haver celebrat d'aquí 7 mesos, però la primera ministra els va avançar per evitar una moció de censura dels seus socis socioliberals.

Irrompen Els Moderats de Rasmussen

El nou partit Els Moderats, fundat fa un any per l'exprimer ministre liberal Lars Loekke Rasmussen, no tindrà el paper decisiu per formar govern que s'esperava.

En la campanya, Rasmussen, que va ser primer ministre del 2009 al 2011 i del 2015 al 2019, ha sabut crear una impressió d'equidistància entre els dos blocs que li ha fet guanyar projecció i l'ha situat com la tercera força del país.

La desfeta del Partit Popular Danès

L'ascens d'Els Moderats de Rasmussen ha accelerat la disgregació del vot de dretes, i hi ha col·laborat una exministra seva, Inger Stojberg, que també ha creat un partit nou.

És Demòcrates de Dinamarca, que ha obtingut un bon resultat, amb el 8,1% dels vots, al contrari que el seu antic partit, el Partit Popular Danès, que no arriba ni al 3%.

Avançament electoral pel sacrifici de milions de visons

El motiu de la moció van ser les conclusions d'una comissió d'investigació parlamentària sobre el sacrifici de 17 milions de visons de les granges del país ordenat per Frederiksen fa 2 anys.

Aquesta decisió es va prendre perquè feia mesos que s'havien detectat visons infectats amb una variant de covid que es temia que passés als humans i les vacunes no servissin per frenar-la.

Ja llavors aquesta decisió va motivar la dimissió del ministre d'Alimentació, Agricultura i Pesca i va obligar la primera ministra a disculpar-se en públic, entre llàgrimes, pels errors comesos i per la mort dels visons.

Es va decidir sacrificar-los sense base legal per fer-ho

La comissió d'investigació ha constatat que la decisió es va prendre sense base legal, i que es va posar un pedaç legislatiu a posteriori per legalitzar-la quan ja havia començat el sacrifici.

Les pells dels animals es van poder aprofitar, però el tancament de les granges, un sector econòmic molt important a Dinamarca, va deixar sense feina unes 5.000 persones.

Aquest afer, que ha desencadenat l'avançament electoral, pot influir en els resultats, però, de tota manera, la campanya s'ha centrat, a més de la crisi climàtica, en els preus de l'energia i la inflació, també disparada al país.