Incertesa al Níger en vèncer l'ultimàtum de l'aliança de l'Àfrica Occidental als colpistes

La junta militar del Níger ha tancat el seu espai aeri, cosa que ha provocat retards i anul·lacions de vols al continent africà. És la resposta desafiant dels militars, que van fer un cop d'estat el 26 juliol passat, a l'ultimàtum dels països de l'Àfrica Occidental, que ha expirat aquest diumenge.

La setmana passada la CEDEAO va advertir els colpistes que disposaven de set dies per restablir l'ordre democràtic i no va descartar l'ús de la força si no restituïen en el seu càrrec el president deposat, Mohamed Bazoum, i retornaven el poder a les institucions suspeses.

Lluny de deposar les armes, els colpistes han respost amb més gestos desafiants. A més de tancar l'espai aeri, també han rebut un bany de masses a l'estadi de Seyni Kountché, a Niamey, en un intent de mostrar a la comunitat internacional que tenen el suport de la població, com es pot veure en aquest vídeo:

Milers de persones s'han aplegat a l'estadi de la capital del Níger aquest diumenge en una nova manifestació de suport al règim i en contra de les sancions imposades per la CEDEAO.

Els manifestants han corejat eslògans a favor d'un "Níger sobirà" i en contra de la CEDEAO, el govern deposat --a qui ara ja titllen de traïdor--, el president de Nigèria o França, antiga potència colonial.

També han demanat la retirada immediata de les forces antiterroristes franceses i occidentals que hi ha al país i la nacionalització de les mines d'urani. El Níger és el principal proveïdor d'aquest metall tant de França com de la Unió Europea.

La resposta de la CEDEAO, de moment, ha estat convocar els caps d'estat de l'aliança per a dijous, per "avaluar i dialogar sobre la situació política i els esdeveniments recents al Níger".

Grups de voluntaris patrullen els carrers de Niamey

A més, grups de voluntaris s'han desplegat pels carrers de Niamey davant possibles represàlies contra la junta militar del Níger. Responen a la crida feta pels colpistes, que van demanar a la ciutadania que es mantingués "alerta" davant la possible presència "d'espies i forces estrangeres" al país.

Aquests grups de joves, que pertanyen als comitès de suport a la junta militar, han convocat manifestacions a favor dels colpistes durant tot el cap de setmana i s'han desplegat pels carrers i places, on han establert controls de trànsit i han escorcollat els vehicles que feien aturar als vorals.

I és que als carrers de la capital cada cop es fan sentir més les veus que justifiquen el canvi de govern, en un dels països més pobres del món, on l'exèrcit conserva el prestigi davant una classe política considerada corrupta.

Per això, molts asseguren que estan disposats a "lluitar per la revolució". Com Adama Oumarouo, resident a la capital, que diu que feia molt que esperaven el cop d'estat i que "no recularan davant l'enemic".

La inflació, disparada

O en Jackou, comerciant tèxtil, que manté que el canvi de règim és "un alliberament" per al petit comerç, malgrat que les sancions econòmiques han disparat la inflació, que creix un 3% cada dia.

"Si la CEDEAO intervé, la situació encara serà pitjor. Però estem preparats i la població donarà suport als nous dirigents, perquè volem un canvi."

De fet, molts justifiquen, fins i tot davant de les càmeres, que la gent estigui acumulant provisions, encara que això hagi disparat els preus, que han crescut un 30% en pocs dies, com es pot veure en els testimonis recollits en aquest vídeo:

Divisió dins de la CEDEAO

La CEDEAO, mentrestant, no sembla tenir prou suport intern per executar les seves amenaces d'una intervenció armada al país. Els líders militars dels 15 països membres han traçat aquesta setmana les línies mestres d'una possible intervenció, que han presentat aquest dissabte als seus respectius caps d'estat i de govern amb vista a una decisió final.

Però, d'entrada, set dels quatre països fronterers amb el Níger ja han dit que no l'atacaran. Són els seus veïns, i dos d'ells fins i tot han assegurat que el defensaran davant d'un eventual atac. Són Mali i Burkina Faso, on també governen juntes militars, que ja han advertit que consideraran una declaració de guerra qualsevol ingerència militar al Níger.

Entre els que no tanquen la porta a una eventual intervenció armada hi ha Benín, la Costa d'Ivori, el Senegal i Nigèria, que s'han mostrat disposats a desplegar-hi el seu exèrcit.

Però fins i tot a Nigèria, un dels països clau per a la intervenció perquè té 1.500 quilòmetres de frontera amb el Níger, el Senat s'hi ha mostrat en contra. El país fa una crida a reforçar la via diplomàtica mentre defensa les sancions econòmiques i manté tallat el subministrament elèctric del qual depèn el Níger, que ha deixat mig Niamey a les fosques.

No actuar comportaria el desprestigi de la CEDEAO, però una intervenció militar pot suposar un greu conflicte regional al Sahel, a més d'una guerra fratricida. Més encara si el Níger aconsegueix el suport de Rússia, en qui està dipositant totes les seves esperances. Una jugada arriscada atès que Moscou està concentrada a no perdre més territori a Ucraïna.

La via diplomàtica, encara oberta?

Els quinze països de l'Aliança de l'Àfrica Occidental han assegurat, tot aquest temps, que la prioritat és la via diplomàtica i que esgotaran totes les opcions abans d'utilitzar la força.

Mentrestant, la nova junta militar ha aconseguit en només 10 dies assentar una narrativa nacionalista, segons la qual el Niger va camí de la seva emancipació real després d'un període postcolonial. Però el Níger és un país sense mar, que depèn de l'exterior per a tot, i la junta podria no tenir futur si s'allarga l'embargament.

La junta també tiba la corda i assegura que qualsevol acció militar "tindrà una resposta immediata i sense preavís" del seu exèrcit.