Opcions per recuperar els diners de l'impost hipotecari, si el Suprem no fa marxa enrere

La sentència del Tribunal Suprem feta pública aquest dijous, que ha canviat la jurisprudència sobre els impostos de les hipoteques, ha deixat moltes incerteses. I l'anunci del mateix Suprem, l'endemà, que la deixaven en suspens per unificar criteris encara n'ha afegit més.

La sentència de dijous contradiu una sentència anterior de fa només mig any que donava la raó als bancs. És per això que aquests podran al·legar inseguretat jurídica.

Què ha decidit el Suprem?

A partir d'ara quan es signi una hipoteca serà el banc el que haurà de pagar l'impost d'actes jurídics documentats i no el client, com fins ara. Això suposava el gruix dels impostos que es pagaven per una hipoteca, un 1,5% del seu valor.

Les patronals bancàries ja han fet públic que accepten el nou criteri del Suprem, i que a partir d'ara assumiran l'impost.

Es podran reclamar els diners ja pagats?

La sentència del Suprem no aclareix si els seus efectes són retroactius, de manera que ara comença un llarg debat i, previsiblement, una batalla legal per determinar si els antics hipotecats poden reclamar el retorn dels diners.

Els bancs estan convençuts que no es podrà reclamar aquesta retroactivitat, però les associacions d'usuaris de banca i els advocats especialitzats discrepen.

De moment s'han plantejat dues opcions: reclamar-los per la via tributària a les hisendes autonòmiques, que són les encarregades de recaptar-los, o reclamar-los als bancs.

Com funciona la via tributària?

La demanda es faria a l'Agència Tributària de la comunitat autònoma corresponent que, si l'admetés, s'hauria d'entendre després amb el banc per recuperar els diners.

Això, però, només podria fer-se amb les hipoteques signades els últims 4 anys, perquè passat aquest temps prescriuen aquest tipus de reclamacions. La Generalitat està estudiant ara l'abast de la sentència.

Es pot reclamar als bancs?

Les associacions d'usuaris de banca pensen que sí, que el que han fet els bancs des de fa dècades amb aquest impost, malgrat el suport legal amb què han actuat, és abusiu, i que, per tant, es pot reclamar en tots els casos, perquè no prescriuria.

D'altres fonts assenyalen que sí que podria establir-se un període de prescripció, i que caldrà aclarir si aquest temps es comença a calcular des del dia de signatura de la hipoteca, o bé quan el client afectat va ser informat que la clàusula era abusiva.

En qualsevol cas, aconsellen als potencials afectats adreçar-se primer a l'entitat financera per reclamar el retorn d'aquests diners. Si la resposta no els satisfà, els queda la via judicial.

"Mala fe" dels bancs

Segons l'Associació d'Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances, ADICAE, els bancs han actuat amb mala fe. La coordinadora d'ADICAE a Catalunya, Isabel Pons, ha assegurat a "Els matins" de TV3 que ells es regeixen per la directiva europea de clàusules abusives:

"Portem dos anys fent reclamacions en aquest sentit, i la posició de la banca és la mateixa: no tornarem res. I fins que no hi hagi sentència, no tornaran res. La retroactivitat s'aconseguirà amb demandes judicials."

Segons els càlculs d'ADICAE, això podria arribar a afectar fins a 8 milions de clients hipotecaris, i comportar fins a 4.000 milions d'euros.

Possible "efecte rebot"

L'economista Guillem López-Casasnovas, que entre 2005 i 2017 va ser conseller del Banc d'Espanya, ha dit a "El matí de Catalunya Ràdio" que si els clients aconsegueixen el retorn d'aquests diners, això pot perjudicar els que signin hipoteques en el futur:

"Això pot tenir un efecte rebot, perquè les entitats financeres tenen mitjans per recuperar el que ara perdran si aquestes devolucions es fan efectives. Poden aplicar algunes de les condicions que sí que són seves, com la clàusula d'obertura d'una hipoteca, que moltes entitats ja no la cobraven, perquè pensaven que ja feien prou negoci, i ara la poden tornar a aixecar."

Per la seva banda, ADICAE ha assegurat que estarà alerta si això passa i ho denunciarà.